El quadre del segle XVIII trobat al Port de Pollença es presentarà a l’Ateneo de Madrid mentre la seva història triomfa als escenaris de Buenos Airesp+
La història del quadre barroc descobert a l’entrada dels banys d’un restaurant del Port de Pollença i atribuït al pintor alemany del segle XVIII Carl Marcus Tuscher continua sumant nous capítols. Després que puntinformatiu.cat revelàs l’existència de l’obra el juny de 2024 i informàs posteriorment de l’estrena d’una obra de teatre inspirada en el cas a l’Argentina, ara el propietari de la pintura, Santiago Camarote, ha confirmat que el llenç serà presentat oficialment a Madrid i que el projecte cultural al voltant de la peça continua expandint-se amb noves representacions teatrals, un llibre i possibles adaptacions audiovisuals.
La presentació oficial està prevista a finals d’estiu a l’Ateneo de Madrid. La inclusió de la pintura a la programació d’aquesta institució cultural suposa un reconeixement que reforça l’interès de la peça, atès el rigorós filtre de valor històric que exigeix aquesta entitat cultural per a les seves mostres. Segons ha explicat Camarote, l’acte s’ha inclòs dins la programació de la mà del president de la Secció d’Arts Plàstiques de la institució, Emilio Gil. A la presentació, on serà present el mateix Santiago Camarote, també hi assistirà el bufet d’advocades de Madrid que gestiona el cas, integrat per Patricia Fernández Lorenzo i Natalia Tamames, especialitzades en litigis relacionats amb la recuperació de patrimoni artístic de relleu estatal. S’està gestionant, a més, una altra possible presentació a la Casa d’Amèrica.
La presentació del quadre suposarà una posada de llarg de la descoberta i s’espera que tingui una repercussió mediàtica molt més potent que la que ha tingut fins ara, reforçant així tots els projectes que s’han anat desenvolupant al seu voltant.
Protecció patrimonial i situació legal de l’obra
Actualment el quadre ja no es troba a Mallorca, sinó que està custodiat en una caixa de seguretat d’un banc de Madrid per motius de seguretat. Segons explica el propietari, la pintura disposa d’una protecció vinculada al Reglament (CE) 116/2009 de la Unió Europea relatiu a l’exportació de béns culturals, així com de protecció administrativa a Espanya. Aquesta normativa europea regula el control de sortida de peces culturals considerades rellevants patrimonialment i estableix autoritzacions específiques per a la seva exportació fora de la Unió Europea.
En aquest context, el Ministeri de Cultura espanyol va emetre una autorització d’exportació en la qual s’hi recull la seva atribució a Carl Marcus Tuscher, la seva datació l’any 1742 i una valoració orientativa de mercat superior als set milions de doblers. La inclusió d’una obra dins aquest tipus de procediments administratius no certifica per si mateixa l’autenticitat definitiva del quadre, però sí que implica que les autoritats culturals li reconeixen un possible interès històric, artístic o econòmic suficient per quedar sotmesa a control patrimonial.
Camarote ha relatat que el setembre passat va intentar traslladar el quadre a Cortona, a Itàlia, per participar en una exposició, pensant que podia circular lliurement dins Europa. No obstant això, el Ministeri de Cultura espanyol va denegar el trasllat argumentant que la peça també comptava amb una protecció específica a Espanya que impedia la seva sortida del territori estatal. Tot i que assegura que hi ha hagut persones interessades en adquirir la pintura, el propietari afirma que prefereix mantenir-ne la propietat i continuar desenvolupant el potencial cultural i narratiu de la història.
El descobriment casual: d’un restaurant del Moll a les consultes d’experts
La troballa de la pintura, fins aleshores totalment desconeguda, es remunta a l’any 2021 a causa d’una coincidència fortuïta. L’obra havia estat adquirida l’any 2016 per Camarote i la seva dona en una tenda d’antiguitats de Pollença, juntament amb altres objectes i un moble destinats a la decoració del seu establiment de restauració. El quadre va estar penjat durant uns sis anys prop de la zona dels banys del local del Port de Pollença, sense que els propietaris sospitassin del seu valor real, tot i la fascinació que els provocava.
La situació va fer un gir quan un client del restaurant, que va resultar ser un perit taxador d’art, es va fixar en l’obra i va advertir l’empresari que es podia tractar d’una peça original d’una gran rellevància i no d’una simple reproducció. A partir d’aquell moment, es varen iniciar les gestions i consultes amb grans institucions internacionals com el Museu del Prado o la National Gallery de Londres. Aquesta darrera entitat els va adreçar al Museum of the Home, també a la capital britànica, on es conserva un oli gairebé idèntic.
Els estudis posteriors han aportat dades objectives de relleu. L’obra, un oli sobre llenç de 105×80 centímetres que representa el matrimoni format per l’orfebre George Michael Moser i la seva dona Mary Moser, ha estat analitzada per especialistes i sotmesa a proves com exàmens de rajos X. Entre els informes realitzats destaca el de l’historiador de l’art Alexander Racz, especialista en Tuscher, que planteja que el llenç de Pollença podria correspondre a la versió original d’aquest retrat. La raresa de les obres de Tuscher, gran part de les quals es varen perdre en el gran incendi del palau de Christiansborg el 1794, és un dels factors que incrementa l’interès històric de la peça.
L’obra teatral creix a l’Argentina i es prepara un projecte audiovisual
La repercussió de la història ha traspassat l’àmbit artístic i patrimonial per convertir-se també en material escènic a l’estranger. L’any passat es va informar de l’estrena a Tandil de l’obra El quadro. Familia de lienzo, escrita i dirigida per la dramaturga argentina Maru Silva, qui va conèixer el cas durant unes vacances a Mallorca. Ara el projecte ha fet un nou salt després que la reconeguda actriu veterana argentina Ana Costa s’interessàs per la història i estrenàs la seva pròpia versió a Buenos Aires. Les funcions, celebrades durant els dijous del mes d’abril al Teatro Gargantúa, varen omplir totes les sessions.
Actualment conviuen dues companyies teatrals diferents representant la mateixa història a l’Argentina. D’una banda, la producció original de Maru Silva, que reprendrà la gira el pròxim 29 de maig a Tandil abans de continuar per altres localitats com Pinamar, i de l’altra, la versió encapçalada per Ana Costa a la capital federal. La història, nascuda al Port de Pollença arran del descobriment casual, s’ha acabat convertint així en una producció teatral internacional.
El projecte també continua expandint-se cap a altres formats. Santiago Camarote està acabant d’escriure un llibre sobre tota l’evolució del cas. Paral·lelament, s’han iniciat contactes amb diverses productores interessades en adquirir-ne els drets audiovisuals per fer una pel·lícula o una sèrie de ficció, descartant el format documental.
