Quan el Moll va descobrir la nit: crònica d’una joventut entre el folklore i el neóP+

Joan Martorell La joventut és, per definició, una etapa de descoberta i de recerca de llibertat, i l’oci n’és una part essencial. Però la manera d’entendre la festa ha canviat molt amb el pas dels anys. Si avui està marcada per la massificació i el món digital, la imatge que ens ocupa ens trasllada a una època en què tot era més directe i presencial. Una generació, la dels anys setanta, que va viure entre els darrers ecos dels balls tradicionals i l’arribada d’una modernitat impulsada pel turisme, i que acabaria transformant les nits i la manera de relacionar-se al nostre entorn. La fotografia que acompanya aquest article forma part de l’arxiu personal de Thomas Mir, conegut discjòquei que va posar música a les nits de Pollença i Alcúdia durant els anys 80 i 90, a locals com Marcha Fresca, Chives, Bell's o Menta. Tot i que no es coneix la data exacta de la imatge, es pot situar a la segona meitat dels anys setanta. L’estètica dels joves -pantalons de campana, patilles i jerseis de punt- reflecteix una generació que començava a deixar enrere els costums més rígids. Els cotxes que hi apareixen ajuden a precisar l’època: un SEAT 600 E, que es va deixar de fabricar el 1973, i un SEAT 131 L, que es va començar a produir el 1975. La imatge ens situa, per tant, en un moment de canvi, davant un local emblemàtic: El Cortijo. Del folklore turístic a una nova manera de sortir El Cortijo va obrir al Port de Pollença cap als anys 1961 o 1962, en plena etapa de creixement turístic. No era un cas aïllat. Durant el franquisme, es va impulsar una imatge molt concreta d’Espanya per als visitants estrangers, basada en el folklore i en una visió simplificada de la cultura. El flamenc, els bous o els espectacles de varietats es varen convertir en el principal reclam. En aquest context, El Cortijo funcionava com una sala d’espectacles orientada sobretot als turistes. Durant anys va acollir actuacions i també va tenir altres usos, com el de bingo. Tot i això, el poble començava a canviar, i els joves cercaven noves formes d’oci més participatives. Amb l’arribada dels anys setanta, la influència de la cultura europea i del moviment hippy va començar a notar-se. L’oci nocturn va deixar de ser només espectacle per convertir-se en un espai per ballar i relacionar-se. A Pollença, l’obertura de les primeres discoteques va marcar aquest canvi. Locals com Chivas 21, inaugurat el 1969, o el Po-Park, varen introduir noves formes de viure la nit, amb música enregistrada i ambients diferents dels tradicionals. Aquest canvi també va tenir un impacte social important. Les dones varen començar a ocupar espais nocturns amb més llibertat, en un moment que coincidia amb el final del franquisme. Les discoteques es convertiren en espais on els joves experimentaven noves formes de relació, més obertes i menys condicionades. Marcha Fresca, símbol d’una època A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, El Cortijo va canviar completament i es va convertir en Marcha Fresca. El canvi va ser total, tant en l’estètica com en el concepte. Es va passar dels espectacles tradicionals a una discoteca moderna, amb música internacional i una nova manera d’entendre la festa. Marcha Fresca es va convertir en un punt de trobada per a tota una generació. Més enllà de ser un local, era un espai on els joves es sentien part d’un món que canviava. Amb el temps, es va consolidar com un referent de la nit mallorquina i va deixar un record molt viu entre els qui la varen viure. Un record que encara perdura Avui, aquell esperit es manté viu a través de la revetlla de la Marcha Fresca durant les festes de la Patrona. Cada estiu, la plaça Major s’omple de gent vestida de blanc que es reuneix per recordar aquella època. No és només una festa: és una manera de mantenir viva la memòria col·lectiva. Aquest esdeveniment connecta generacions i recorda com l’oci també pot ser una forma de cohesió social. Els joves de la fotografia i els d’avui comparteixen, en el fons, la mateixa necessitat de trobar espais de llibertat i relació. Al final, la manera com un poble viu la seva nit també explica la seva evolució. Aquells joves davant El Cortijo varen formar part d’un moment de canvi que encara té conseqüències avui. Tot i que els espais han canviat, l’esperit de la festa continua present, adaptat als nous temps però amb la mateixa essència.