La increïble història de la papallona xinesa gegant que ha triat Pollença per viure (i sobreviure)P+

La història que s'amaga darrere la papallona gegant d'ales marrons que volta per Pollença és, si més no, fascinant. Ahir mateix en vàrem trobar l'exemplar de la imatge als voltants de la plaça de Ca les Munnares, però no ha estat l'únic cas: un lector ens ha explicat que va veure una papallona idèntica a la gespa del camp de futbol i una veïna ens conta se n'ha trobat una al corral de casa seva. Què és aquest insecte espectacular que sembla haver "envaït" el poble aquests dies? Idò seguiu llegint perquè la seva crònica és d'aquelles que val la pena conèixer de prop. Si aquests dies passejau per Pollença i us trobau amb un insecte de dimensions considerables —gairebé sembla un ocell petit— i unes ales d’un color marró torrat preciós, no us espanteu. No és cap invasió alienígena, sinó una autèntica joia vivent que ha decidit que el nostre poble és el millor lloc del món per quedar-se. Es tracta de l’Antheraea pernyi, també coneguda com la papallona de la seda del roure. Una immigrant xinesa amb molta història Aquesta papallona no és originària d’aquí, sinó que ve de molt lluny: de la Xina. Allà, ja en l'any 270 d.C., es parlava d’ella en llibres d'agricultura antiga. A diferència del cuc de seda que tots coneixem (el que menja morera i teníem dins capses de sabates), aquesta espècie produeix una seda més resistent, una mica més fosca i impermeable. A finals del segle XIX, una malaltia devastadora va posar en perill la indústria de la seda a tot Europa en matar els cucs de morera tradicionals, fet que va empènyer a cercar alternatives com l’Antheraea pernyi. A Mallorca el gran responsable que avui puguem gaudir d'aquesta papallona va ser Francesc Cardona i Orfila, un sacerdot menorquí que, convençut que la sericicultura seria el futur econòmic de les Balears, va introduir els primers exemplars a Menorca la primavera de 1881 procedents de Navarra, i a Mallorca l'any 1883. Igual que va passar amb totes les granges muntades a la península, la falta de rendibilitat va provocar el tancament de les granges del mossèn abans que finalitzés el segle, però el seu llegat va sobreviure de la manera més improbable. Mallorca: L’últim refugi de tot Europa I això és el més sorprenent: mentre que a la resta del continent l’espècie va desaparèixer en tancar les granges, a Mallorca va passar una cosa màgica: es va adaptar a la llibertat. Avui dia, la nostra illa és el principal (i pràcticament l'únic) lloc de tota Europa on aquesta papallona viu de forma salvatge i estable. I, segons els mapes de distribució científica, Pollença, juntament amb Escorca i Campanet, és el cor d'aquesta població única. Com sobreviu si a Mallorca no hi ha roures? Tot i que el seu nom, cuc (o papallona) de seda del roure, la vincula a un arbre escàs a l'illa, aquesta papallona és una "mallorquina" de soca-rel que ha sabut adaptar-se al nostre entorn. A falta de roure, les erugues han passat a alimentar-se de les alzines (Quercus ilex) i, puntualment, de l'arboç. Ha canviat el menú original xinès pel producte local de la Serra, convertint-se en una experta en supervivència mediterrània. Antheraea pernyi en fase d'eruga Per què les veim just ara? L'aparició d'aquests dies a Ca les Munnares i al Poliesportiu no és casualitat. A Mallorca, aquesta espècie només té una generació a l'any. Després de passar tot l'hivern dormint dins el seu capoll de seda (un refugi tan fort que és gairebé impermeable), l'emergència dels adults comença precisament a finals de març. Les que heu vist són les primeres "matineres" de la temporada que surten a cercar parella per assegurar la descendència. És perillosa per l'ecosistema? Tot el contrari! És normal que davant una espècie "de fora" ens demanem si és una plaga, però podeu estar tranquils. L’Antheraea pernyi no és una espècie invasora agressiva; de fet, és un "resident escàs" que manté un equilibri perfecte amb l'alzinar. No mata els arbres: Menja fulles d'alzina però mai en quantitats que puguin fer mal a l'arbre. Aliada dels ocells: Les seves grans erugues serveixen d'aliment extra per a les aus de la Serra en època de cria. Bioindicador: La seva presència és senyal que el nostre aire i els nostres boscos estan sans, ja que és molt sensible a la contaminació. Així que, si en veieu una, recordau que teniu davant un supervivent històric que va venir de la Xina imperial i ha triat la Serra com la seva darrera llar europea. Cuidem-les, que som els seus darrers amfitrions! Si t'ha interessat aquesta papallona, pots trobar més informació als següents articles: Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC): Una mariposa de seda china conquista Mallorca Pinya, S., Suárez-Fernández, J. J., & Canyelles, X. (2012): Dades sobre la distribució i l'estat de conservació d'Antheraea pernyi a Mallorca.