Els fidels i visitants que aquests dies s’han acostat a la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Pollença s’han trobat amb una sorpresa majúscula: la Mare de Déu del Puig ja no és morena, com “sempre” s’havia conegut, sinó d’un to molt més clar i amb una vestimenta blanca que ressalta més que mai.
Una restauració aprofitant la visita a Pollença
Aquesta transformació s’explica per la restauració que s’ha duit a terme durant el pelegrinatge extraordinari de la imatge fora del seu santuari, després de 27 anys sense sortir del Puig. El passat 26 d’abril, la talla va iniciar un recorregut per Pollença, el Port de Pollença i Cala Sant Vicenç, acompanyada de devoció i processons.
Aprofitant aquesta avinentesa el rector de Pollença i també vicari de Patrimoni Històric i Cultural de Mallorca, Francesc Vicens, ha impulsat aquesta restauració que ha estat executada per les restauradores del Bisbat, Antònia Reig —pollencina i directora del Taller de Restauració del Bisbat— i Beatriz Requena.
Les dues expertes començaren a treballar en la restauració fa 15 dies, quan la talla es trobava encara al Port de Pollença i avui, dijous 5 de juny, encara donaven els darrers retocs abans del seu retorn al santuari del Puig, previst per aquest diumenge 8 de juny.
Recuperar la llum, no inventar-la
Segons Reig, la figura —una talla del segle XV, probablement de pedra de Santanyí— presentava un color fosc provocat per capes de vernís ennegrit, el fum de les espelmes i altres elements que s’hi havien anat acumulant. Amb una neteja acurada, s’ha pogut recuperar part de la policromia original, tot i que s’ha optat per no repintar-la del tot per respectar-ne l’autenticitat. Només s’han intervingut alguns detalls, com els ulls, per reforçar-ne l’expressivitat.
Reig explica que no se sap si la policromia que s’ha trobat després de la neteja es va fer en el moment de la talla de la imatge o és posterior, ja que els pigments usats són molt comuns i podrien correspondre a diferents èpoques. A més, la restauració ha revelat que els cabells no eren morenos, sinó que presentaven una coloració daurada. Tot i que la cara i el coll de la Mare de Déu i del Nen Jesús ara són blancs, és probable que antigament tinguessin una coloració rosa pàl·lida, com la que encara es conserva a les mans. Malgrat això, les restauradores han decidit no repintar aquesta part per mantenir la integritat de l’obra.
Una restauració que ha retornat la cara que tota somriu
La restauració ha revelat, també, un somriure que s’havia perdut i que alguns feligresos han reconegut amb emoció. Tal com escrivia Miquel Costa i Llobera a La llegenda del Puig de Pollença, “Sa cara afable tota sonriu…”. A més, s’ha confirmat que la vestimenta sempre havia estat blanca, tal com diu el mateix poema: “Dú vestidura llarga y folgada, Color del hábit de la Mercé…”.
Un passat amb marques
Durant la intervenció, també s’han dissimulat crulls visibles tant a la Mare de Déu com al Nen Jesús. Aquestes esquerdes corresponen a una reparació antiga, fruit d’una caiguda que la imatge hauria patit en algun moment dels seus cinc segles d’història.
Ara, amb la restauració acabada i el seu somriure renovat, la Mare de Déu del Puig està a punt per tornar a ca seva, al santuari del Puig, amb una presència renovada però fidel al seu origen.
