L’Ajuntament de Pollença ha registrat 280 expedients de legalització extraordinària durant el primer any del procediment per regularitzar edificacions en sòl rústic. El termini per presentar sol·licituds amb el percentatge més baix de prestació econòmica —del 10% del valor de l’edificació— va finalitzar el 16 de febrer de 2026 i, gairebé un mes després, continuen entrant expedients, fins al punt que la xifra ja s’acosta als 300 casos, segons ha explicat el coordinador de l’àrea d’Urbanisme, Tomeu Antich.
Aquest procediment permet regularitzar edificacions i usos en sòl rústic que es varen construir sense llicència però sobre els quals ja ha prescrit l’acció de restauració urbanística. La mesura forma part del Decret llei 3/2024, que estableix un període extraordinari de tres anys per poder sol·licitar la legalització.
Un allau de feina a Urbanisme
Segons Antich, el volum d’expedients ha estat molt superior al que inicialment preveia el consistori el que ha suposat un esforç extraordinari per a l’àrea d’Urbanisme.
Davant aquesta situació, l’Ajuntament ja va reforçar l’equip amb la contractació d’un nou tècnic jurídic quan es va posar en marxa el procediment, amb l’objectiu d’agilitzar la tramitació. Tot i això, Antich reconeix que l’allau d’expedients ha superat les expectatives i que el consistori es planteja incorporar un altre tècnic per poder assumir el volum de feina.
Les sol·licituds es tramiten de manera molt semblant a un permís d’obres ordinari i, segons estableix la normativa, s’han de resoldre en un termini màxim de sis mesos.
A banda del gran volum de feina, l’obertura d’aquest procediment suposa una font extraordinària d’ingressos per l’Ajuntament de Pollença degut a les taxes municipals que han d’abonar els sol·licitants. De fet, segons explica Antich, el nombre de sol·licituds de legalització s’acosta al nombre de llicències urbanístiques regulars sol·licitades en un any.
Què s’ha de fer per legalitzar una edificació
Per acollir-se a la legalització extraordinària, els propietaris han de presentar una sol·licitud a l’Ajuntament amb un projecte tècnic complet redactat per un professional competent, habitualment un arquitecte o aparellador.
Aquest projecte ha d’acreditar l’antiguitat de l’edificació, descriure les obres existents i demostrar que l’immoble compleix les condicions bàsiques de seguretat, salubritat i habitabilitat.
La normativa també exigeix incorporar mesures ambientals, com ara sistemes de depuració d’aigües, millores d’eficiència energètica o reducció de la contaminació lumínica.
La regularització només és possible si l’edificació compleix determinats requisits, com ara que l’acció de restauració urbanística ja hagi prescrit i que la construcció no es trobi en sòl rústic protegit, zones d’alt valor ambiental o àrees amb servituds legals com carreteres o domini públic.
Un procés amb costos econòmics elevats
A més de la documentació tècnica, el procediment implica un cost econòmic considerable per als propietaris. En primer lloc, s’han d’assumir els honoraris dels tècnics que redacten el projecte i tramiten l’expedient.
A això s’hi afegeixen els impostos i taxes municipals. A Pollença, els sol·licitants han d’abonar l’ICIO (Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres), que és del 3,6% del cost de l’obra, així com la prestació econòmica prevista al decret autonòmic.
Durant el primer any del procediment aquesta prestació era del 10% del valor de l’edificació, mentre que en el segon any —en què ens trobam actualment— ha pujat al 12,5% i arribarà al 15% el tercer any.
Tot plegat pot suposar desenes de milers d’euros en la major part dels casos, especialment quan es tracta d’habitatges de grans dimensions.
Tot i l’augment del percentatge, Antich espera que continuïn entrant expedients. “Hi ha tècnics que no han pogut tenir el projecte a temps a causa de la gran quantitat d’encàrrecs que han rebut”, explica.
Un dels municipis amb més expedients de Mallorca
Pollença és un dels municipis de Mallorca amb més expedients de legalització extraordinària registrats fins ara. Aquesta situació s’emmarca en una tendència general a l’illa, on molts propietaris han aprofitat els darrers dies abans del 16 de febrer —quan finalitzava el primer any del procediment i el percentatge de la prestació econòmica era més baix— per presentar les seves sol·licituds.
Segons dades de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), en molts municipis una part important dels expedients es varen registrar durant les darreres setmanes del primer any, fet que també ha provocat un augment notable de la càrrega de feina als departaments municipals d’Urbanisme.
