Aprovat inicialment el catàleg de patrimoni de Pollença, un procediment obert fa 20 anysP+

El ple ordinari celebrat aquest 26 de febrer ha donat llum verda a l’aprovació inicial del Catàleg d’elements i espais protegits de Pollença, un document que arrossega més de dues dècades de tramitació i que ara es reinicia amb la voluntat expressa de culminar-lo definitivament. La proposta ha tirat endavant amb 10 vots a favor i 7 abstencions (Tots per Pollença, Partit Popular i Unió Mollera Pollencina) i obre un període d’informació pública. El batle, Martí March, va qualificar el pas d’“obligació legal i moral” per preservar la identitat del municipi davant la seva progressiva pèrdua. Va recordar que el procés es va iniciar l’any 2005 i que els informes desfavorables i la manca de consens polític han retardat durant 20 anys una eina que considera clau per tenir una “radiografia” completa del patrimoni local. March va demanar “separar l’os de la palla” i deixar enrere disputes ideològiques del passat per garantir l’aprovació definitiva. 885 elements protegits i un visor geolocalitzat El coordinador d’Urbanisme, Bartomeu Antich, va detallar que el nou document incorpora 53 requeriments de Territori i 29 de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, fruit d’un intens treball tècnic i de camp. El catàleg inclou 885 fitxes distribuïdes en sis volums: arquitectura civil, militar, pública i religiosa (226); béns d’interès paisatgístic i ambiental; camins; béns etnològics (285); patrimoni industrial i enginyeria civil; i jaciments arqueològics (223). Entre les novetats hi ha la inclusió dels mollets del Moll, elements del litoral, arquitectura turística del segle XX i edificacions contemporànies com la Casa Huarte. El document estableix quatre nivells de protecció —integral (incloent-hi els BIC), tipus A, tipus B i tipus C ambiental— i incorpora un visor geolocalitzat per facilitar la consulta pública de cada fitxa. El regidor de Patrimoni, Miquel Àngel Sureda, va defensar el catàleg com una eina pedagògica i d’interès general que no ha d’implicar indemnitzacions, ja que respon a criteris tècnics i legals. Va repassar exemples concrets del patrimoni inclòs, des del Claustre de Sant Domingo o el Castell del Rei fins a camins històrics, marjades, molins, coves prehistòriques o fars del litoral. Retrets pel passat i peticions de més termini El debat va recuperar part de la tensió política acumulada durant dues dècades. El portaveu de Tots-El Pi, Tomeu Cifre, va fer un repàs crític del procés i va parlar obertament de “boicot” polític en legislatures anteriors, vinculant els entrebancs a discrepàncies de color polític entre institucions. També va recordar la polèmica sobre les cases de primera línia del passeig Voramar. Tot i això, Cifre va valorar la feina actual i celebrar la inclusió dels mollets i altres elements del litoral. Finalment, davant les peticions que els 30 dies inicials fossin insuficients per analitzar un document “hiperdens”, el batle es va mostrar disposat a ampliar el termini fins als 45 dies si la ciutadania ho requereix. Amb aquesta aprovació inicial, Pollença reprèn formalment un expedient obert fa vint anys amb l’objectiu de tancar-lo definitivament després dels informes sectorials pertinents de Patrimoni, Territori i Costes. El municipi queda ara a l’espera de les aportacions ciutadanes abans d’afrontar el tram final d’un dels documents urbanístics més rellevants de les darreres dècades.