La Quaresma, un peu menysP+

Tot i que la Quaresma comença oficialment el Dimecres de Cendra, la tradició popular dicta que el compte enrere de les set setmanes es faci de diumenge en diumenge. Tradicionalment, el primer peu de la Jaia Quaresma es talla el primer diumenge de Quaresma que aquest 2026 és avui 22 de febrer. Per això mateix, a partir d'avui i fins al dia de Pasqua, cada diumenge tallarem un dels set peus de la Jaia Quaresma, un per a cada una de les setmanes que falten per acabar aquest període de 40 dies, i desvetlarem alguna curiostat sobre aquest període. 2026: Una Coincidència Astronòmica i Espiritual Aquest any s'ha produït un fenomen litúrgic molt poc habitual: la Quaresma cristiana i el Ramadà musulmà han començat el mateix dia, el dimecres 18 de febrer. Aquesta sincronia es deu a l'atzar dels calendaris: La Quaresma es fixa segons l'equinocci de primavera (calendari solar i lunar). El Ramadà es regeix pel calendari lunar islàmic, que és 11 dies més curt que el solar. Això fa que el Ramadà esdevengui totes les estacions de l'any cada 33 anys, coincidint només esporàdicament amb el cicle cristià. La Quaresma: Els 40 dies de preparació La Quaresma (del llatí quadragesima) commemora els 40 dies de Jesús al desert. És un temps de reflexió i penitència que culmina en la Pasqua. A Mallorca, com arreu dels Països Catalans, es manté la tradició popular de la Vella Quaresma (o Jaia Quaresma), una dona amb set cames que representa les set setmanes del període. Cada diumenge se li talla una cama com a compte enrere. Més enllà d'aquest element "festiu", la pràctica de la Quaresma ha passat d'un rigor medieval extrem (prohibició d'ous, llet i carn) a una moderació testimonial i l'abstinència de carn els divendres. El Ramadà: El mes sagrat de l'Islam És el novè mes del calendari islàmic i un dels cinc pilars de la fe, on es commemora la revelació de l'Alcorà a Mahoma. Contràriament a la Quaresma, el Ramadà se segueix amb rigor i disciplina: es manté un dejuni (sawm) absolut (menjar, beure, fumar i relacions sexuals) des de l'alba fins a la posta de sol. La part social del Ramadà es produeix en el moment en què el dejuni es trenca al vespre amb l'Iftar, tradicionalment amb aigua i dàtils. Paradoxalment, és un mes de gran convivència familiar on sovint s'intercanvien plats elaborats entre veïns. Espiritualitat amb rerefons sanitari Més enllà de la motivació religiosa, els estudiosos assenyalen que aquests dejunis tenien originàriament una finalitat de supervivència física. A l'edat mitjana, en una societat amb hàbits alimentaris sovint desmesurats, les autoritats eclesiàstiques haurien instaurat la Quaresma a la primavera —l'època més perillosa per a malalties cardiovasculars— per frenar la mortalitat causada pels excessos de greixos i alcohol. De manera similar, el profeta Mahoma hauria establert el Ramadà basant-se en el model cristià però adaptant-lo a l'entorn del desert. L'objectiu era evitar la ingesta d'aliments pesants, com el porc, o l'alcohol amb un sol abrasador, pràctiques que en un entorn amb poca aigua provocaven morts per deshidratació i malalties infeccioses. Una purificació compartida En definitiva, tant la Quaresma com el Ramadà funcionen com a sistemes de desintoxicació de l'esperit i del cos. Mentre que el món cristià ha anat relaxant les seves normes alimentàries amb l'aparició de la medicina moderna, el món islàmic continua aplicant-les amb tota la seva contundència original, recordant que, per a molts, la disciplina física és la porta d'entrada a la proximitat amb Déu.