Els nostres noms de lloc: passeig de la BalangueraP+

Juan M. Torres Velasco Aquest passeig està situat a la ronda de circumval·lació del Port de Pollença, a partir de la rotonda anomenada de La Vall (que dóna al carrer Tramuntana, prop dels aparcaments al costat del Centre de Salut) i fins la fi de la via de cintura, vora el camp de futbol i la Base Aèria del Moll. El topònim va ser aprovat al ple de l’Ajuntament de Pollença de 27 de juny de 2012, modificat al Ple de 25 de juliol del mes següent. Tanmateix la proposta venia d’endarrere. Al Diario de Mallorca de 3 de desembre de 2006, l’Ultima Hora i al Diari de Balears de dia 11 de desembre de 2006 s’afirma que al ple de l'Ajuntament de Pollença darrer s'aprovà, gràcies a la unanimitat dels vots dels presents, una moció presentada per UM-UNPI perquè la ronda de circumval·lació del Port de Pollença rebi el nom de passeig de la Balanguera. Recordem que la Balanguera és un poema de Joan Alcover i Maspons que fou llegit al dinar d’homenatge a Miquel Costa i Llobera, i musicat el 1926 pel compositor Amadeu Vives, que ha esdevingut l'himne oficial de Mallorca. El poeta es va inspirar en una cançó popular mallorquina, recollida al Cançoner Popular de Catalunya, que es cantava a un joc-dansa, anomenat també Bolangera, que s’usa a quasi tota Catalunya i a una part del Regne de València. El Diccionari català-valencià-balear ens diu que la manera de ballar aqueixa dansa o de jugar és la següent: “S’agafen de les mans i fan una rodona, i voltant voltant canten: ‘La Balanguera en té un colom / que amb la cua escombra el forn / i amb les ales la pastera, / tota ballant la Balanguera (o la Bolangera)’.” Per cert, a un treball de Fi de Grau, presentat a la UIB i publicat per El Gall Editor, de la pollencina Magdalena Rayó Miquel, titulat “L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a Pollença”, se cita aquesta cançó, recollida el 1924 per Antònia Bibiloni i Vicens, de Can Bonjesús, amb la lletra següent: “A la baranguera hei ha un xotí sense foc ni llenya l’olla fa bollir. Sense llenya ni carbó. Tal·lorari – tal·lararó. [crit]”, i afegeix que “això es canta a un joc de nines: ballen, volten en torn d’una que està enmig de la rotllada. Quant han acabada la cançó s’aturen i la d’enmig n’agafa una i li diu: -Nineta, que vols venir amb mi? I l’altra contesta: -Ja ho veurem demà dematí, que hem de menjar un plat de bunyols i un tassó de vi. I segueixen voltant i altre pic agafant-ne una de la rotllada fins a trobar-ne una que digui ‘Sí’ a la pregunta i llavors aquesta passa al mig i el lloc segueix”. Amb aquests apunts, ja podem tractar d’esbrinar l’etimologia del topònim. L’origen del nom seria el gal·licisme català bolangera, nom de certes figures i danses folklòriques dels Països Catalans que prové de la paraula francesa boulangère (fornera), que confosa, fusionada o combinada amb l’antropònim català Berenguera (feminització del nom propi Berenguer), esdevingué en “La Balanguera”, segons la Gran Enciclopèdia de Mallorca, el pare Josep M. Llompart o el filòleg Joan Coromines. Però tornem al nom del carrer o passeig. Òbviament, el topònim no és exclusiu de Pollença, perquè també el podem trobar, al manco, a Palma, Inca, Marratxí, Consell, Andratx, Sencelles, Santa Eugènia i Santa Maria del Camí. Tanmateix, a Pollença també hem documentat el nom de La Balanguera o La Baranguera (ho hem vist escrit indistintament) referit a una finca segregada a principis de segle de la possessió de can Terrassa, que consisteix en un tancat de paret d’unes 5 quarterades, que afronta amb l’Hostalet, can Fava, can Guilló de Navarra i torrent també anomenat de la Balanguera (tenim notícies al manco des de 1869), el qual desemboca al torrent de can Eixartell. Dita finca va ser venuda per Guillem Cifre de Colonya, abans Coll, a Maria Cerdà Bennàssar per 3.400 pessetes. Ja podeu veure quanta relació té aquest topònim amb Pollença!