La Balanguera, el fil que perduraP+

Antoni Llabrés, president de l'OCB El 8 de febrer de l'any 1903, Joan Alcover llegia La Balanguera a un cercle reduït d'amics, a la tertúlia de ca seva, allà mateix on l'havia escrita, a l'actual número 24 del carrer de Sant Alonso de Palma, avui seu de l'Obra Cultural Balear (OCB). Una setmana després, dia 15, també un diumenge, la recitava per primera vegada en públic, davant d'un centenar de persones, al restaurant del Gran Hotel, en el dinar d'homenatge tributat a Costa i Llobera amb motiu d'haver estat proclamat com a 'Mestre en Gai Saber' en els Jocs Florals de Barcelona. Uns mesos més tard, el 19 de juliol, apareixia publicada al número 7 de la revista Ilustració Catalana, i uns anys més tard, el 1909, al recull poètic d'Alcover Cap al tard. El manuscrit del poema es troba, emblemàticament custodiat, a l'Arxiu històric del Santuari de Lluc. La idea de musicar La Balanguera la devem al gran poeta noucentista Josep Carner, qui, amb el pseudònim de 'Bellafila', el 16 d'octubre de 1925, escrivia a La Veu de Catalunya, a la seva columna Parlant de tot …: 'Hi he pensat moltes de vegades. Si jo fos músic, posaria en música una cançó (…) El poema, la lletra, ja és escrita. Alguns ens la sabem de cor. I quan la repetim, veiem l'horitzó nimbat gloriosament, i sentim el batec diví de l'ideal perdurable'. A aquest mateix diari, el 18 de febrer de 1926, Antoni Martí Monteys anunciava ('Una bona nova, que estem freturosos de comunicar al públic') que Amadeu Vives havia acomplit la proposta de Carner i que ell mateix l'havia pogut escoltar a l'estudi del mestre, el matí d'un diumenge d'aquell mes. Vives va posar damunt el piano la partitura -conta Martí-, 'un trosset de paper insignificant, que després li demano per tal de conservar-lo com una relíquia'. És ben probable que Alcover n'arribàs a tenir notícia abans de morir, dia 25 de febrer; potser per via epistolar, però també perquè el Correo de Mallorca de dia 20 reproduïa la tribuna de Martí. La resta és coneguda: dia 29 de maig de 1926 tengué lloc l'estrena de la composició de Vives a Barcelona, al Palau de la Música, per part de l'Orfeó Català, i el 28 de juny a Palma, al Teatre Líric, de la mà de l'Orfeó de Sabadell, 'que fue escuchada por el auditorio en pie, sonando una estruendosa ovación hasta que fue bisada, repitiéndose los aplausos' (La Almudaina de dia 29). El dia abans ja n'havien interpretat 'algunas estrofas' al Círculo Mallorquín. La recepció va ser extraordinària i des del primer moment —reunia tots els ingredients perquè així fos– va assolir la condició d'himne oficiós de Mallorca. El Consell va declarar La Balanguera com a himne oficial de l'illa el 4 de novembre de 1996. Enguany comemoram, per tant, no només el centenari de la mort del seu creador, Joan Alcover, si no també el de l'estrena de la seva versió musicada. Cent anys després d’aquella primera interpretació, La Balanguera continua filant, tenaç, el nostre destí compartit. Una peça que, per a nosaltres, és molt més que un poema musicat; és un batec col·lectiu, una memòria que ens sosté i un horitzó que ens convoca. Com va expressar Josep Maria Llompart, el poeta i referent cívic a qui hem retut homenatge el 2025, 'La filadora de la vella cançó es trasmuda en símbol: símbol d'un poble que es perpetua a través de lesgeneracions, per damunt de la vida humana personal, i es projecta cap a un futur florit d'esperances'. Un poble ve definit, en bona part, per una memòria i un marc de referències compartits i per una voluntat de perviure i, per aquest propòsit, un himne juga un paper cohesionador d'indubtable utilitat. El personatge de La Balanguera simbolitza la mallorquinitat, el nostre poble i la seva continuïtat històrica: 'sap que la soca més s'enfila/ com més endins pot arrelar', perquè construïm el futur amb el fil del passat. L'OCB es va crear i existeix per evitar que aquest fil es trenqui. Al llarg de dècades, generacions de mallorquins han entès que defensar la llengua, la cultura i la nostra identitat no és un exercici romàntic, sinó un acte de responsabilitat col·lectiva. Cada avanç en la normalització lingüística, cada espai conquerit per al català, cada expressió cultural viva ha estat una nova volta del fil. I avui ens toca tornar a filar amb més determinació que mai. Per això, amb motiu d’aquest segle del cant de La Balanguera, l'OCB fa una crida a tot el poble de Mallorca a una gran cantada col·lectiva del nostre himne, que volem que sigui massiva, a les places de totes les ciutats i pobles de l'illa el divendres 29 de maig, a les 20 h. En aquest sentit, demanam a les bandes de música, corals, formacions musicals, etc., que hi participin i s'impliquin en la seva preparació, colze a colze amb els ajuntaments i les delegacions locals de l'OCB del seu municipi. També proposam a tots els centres educatius de l'illa organitzar una cantada d'alumnes i professors el mateix dia a les 12 h.Aquest 29 de maig no serà només una commemoració. Serà un gest de continuïtat, una afirmació serena i poderosa del que som i del que volem continuar essent. Que les places s’omplin de veus, que els infants la facin seva, que les bandes i les corals la facin ressonar amb orgull. Que Mallorca sencera, de punta a punta, canti a una sola veu.