Els nostres noms de lloc: Plaça VellaP+

Juan M. Torres Velasco És una petita plaça situada a l’actual banda esquerra de l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, que al llarg de la història ha estat la plaça principal de la vila fins a la construcció de l’actual plaça Major a principis de 1860. Està envoltada per dues illetes que han sofert molta variació al llarg dels temps, i no tan sols en el noms, sinó també en les seves dimensions. Durant l’edat mitjana era quasi bé el doble de l’actual, porticada (amb porxos) i empedrada. S’hi trobaven la Cúria, Cort o Escrivania reial, Cúria o Escrivania de la Casa de l’Hospital de San Joan, el forn major de la Casa del Temple localitzat al cantó més al nord, la presó o càrcer reial, la carnisseria (diverses) i la peixateria. Davall els porxos s’hi col•locaven taules i obradors on exercien el seu ofici principalment els sastres, encara que també els notaris, sabaters i, almenys, un pellicer. Així mateix hi havia una botiga o casa d’operari de barber o cirurgià, i altres botigues. Dins la plaça hi havia dos arbres, a saber, un lledoner i un om, aquest més al sud que l’anterior just al davant de la cúria de l’Hospital, i amb un rotllo o pedrís per a seure que fou construït i empedrat l’any 1414. Per això, des dels primers moments després de la conquesta rep el nom genèric de “la plaça” o “plaça de la vila” i així la tenim documentada el 1341, a un Llibre de Clavaria (AMP 1131) i també “plaça major” com podem veure al Llibre de Jurats de 1407, de l’Arxiu Municipal. Així mateix, i per raó de les activitats que s’hi desenvolupaven, a la mateixa o en les seves proximitats, era coneguda a l’edat mitjana com a “plaça de la Carnisseria” o “plaça del Fossar” (recordem que l’antic cementeri se situava just a devora d’aquest indret). Posteriorment, al Capbreu de l’Orde de l’Hospital de 1585, la trobem per primera vegada sota la denominació de plaça Reial, nom que perdurà durant més de dos segles, fins l’any 1812, que amb motiu de la proclamació de la Constitució de Cadis d’aquell mateix any, es va oficialitzar un canvi de nom, el de plaça de la Constitució, que va figurar en una placa de pedra que es va col•locar en aquest lloc. Quan l’any 1862 es va disposar que en tota Espanya es fes el nomenament i retolació dels carrers, el ple de l’Ajuntament de la vila la va batiar oficialment com a “plaça de Isabel II”, llavors reina d’Espanya. Però el nom va durar poc temps, ja que després del triomf de la revolució de 1868, anomenada La Gloriosa, es va llevar el nom de la Reina segons acta municipal de l’1 de novembre del mateix any, per retornar-lo al de “plaça de la Constitució”. No finalitzen aquí els canvis, perquè novament el 1931, la proclamació de la Segona República espanyola va dur aparellat una nova denominació, el de “plaça de Galán y García Hernández”. I, qui eren aquest personatges? Miguel Ángel García Hernández y Fermín Galán Rodríguez varen ser dos militars, capitans de graduació, que encapçalaren l’intent insurreccional republicà conegut com a “insurrecció de Jaca”, que va ser ràpidament sufocada per les forces governamentals i, després d’un Consell de Guerra sumaríssim, varen ser condemnats i afusellats el 14 de desembre de 1930, pel que foren considerats “màrtirs de la república”. Pocs anys després, el 1937 després de l’arribada del govern franquista, se li dóna el nom de “plaça de Calvo Sotelo”, polític llicenciat en dret, que fou assassinat per una unitat de la Guàrdia d’Assalt dia 13 de juliol de 1936, fet que va ser un dels detonants de la sublevació militar que donà inici a la Guerra Civil. Aquest va ser el topònim utilitzat per l’administració fins a la Transició Democràtica. Aleshores es va optar per oficialitzar el nom popular que s’havia creat, segurament, des del sorgiment de l’actual plaça Major, a mitjans segle XIX, que no era altra que el de Plaça Vella. Concretament, a l’acta municipal de 6 de juliol de 1978, es va acordar incorporar a determinats noms de carrers i places que regien en aquells moments els antics. Entre els afectats, es troba la plaça de Calvo Sotelo “conocida desde antiguo por Plaça Vella”. Aquest va ser el primer pas per donar-li, l’any següent, el nom oficial, i fins ara definitiu, de “Plaça Vella”, segons acta municipal de 25 d’octubre de 1979. Curiosament, a partir d’aquests moments, nom oficial i nom popular coexisteixen per primer cop en moltes dècades.