L’Encesa de Torres i Talaies 2026: Llum pels Drets Humans a la MediterràniaP+

Aquest 2026, l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots pels Drets Humans a la Mediterrània arriba a la desena edició, deu anys durant el quals Pollença ha format part d'aquesta iniciativa sorgida per part d'un grup de docents de l'IES Marratxí. Aquest dissabte 31 de gener, sis indrets de Pollença se sumaran als punts estratègics del litoral i de l’interior de l’illa per reafirmar el compromís col·lectiu amb la defensa dels drets humans, la dignitat i l’acollida, tal com recull el manifest d’enguany. A les 13 hores i a les 18'30 hores, d'aquest dissabte, 31 de gener, s'encendran la Talaia d'Albercuix, la Torre de ca la Gran Cristiana, el Calvari, el Puig, el Castell del Rei i la Torre de la Cala de Sant Vicenç. Aquests punts es connectaran amb altres torres, talaies i talaiots de Mallorca, Catalunya, el País Valencià, Aragó i la Catalunya del Nord. L'objectiu és transformar els antics recursos d'autodefensa en fars d'acollida. Podeu consultar aquests punts estratègics a aquest mapa interactiu. Aquesta eina permet visualitzar els punts d’encesa arreu de Mallorca i facilita la participació ciutadana en aquesta acció conjunta impulsada per diverses organitzacions com ara el Consell de Mallorca, el Fons Mallorquí de Cooperació i Amnistia Internacional Mallorca, entre altres. Un mapa interactiu El mapa és una de les principals novetats d’aquesta desena edició i permetrà que la gent es pugui organitzar, localitzar el punt d’encesa més proper i sumar-s’hi de manera activa. A Mallorca s’encendran 102 punts, 108 en total a les Illes Balears, i contant altres territoris de la península, del Marroc i Cisjordània, sumen ja 170 punts. En una roda de premsa celebrada ahir per part de la directora insular del departament de Patrimoni del Consell de Mallorca, Maribel Arnau; el president del Fons Mallorquí de Cooperació i batle d’Alaró, Llorenç Perelló; la membre del grup motor de l’Encesa, Magdalena Rosselló; el geògraf i dissenyador del mapa interactiu, Llorenç Guasp, i el membre d’Amnistia Internacional Mallorca, Carlos Martín, es va explicar el funcionament del mapa, el procés d’elaboració i la previsió dels diferents punts d’encesa d’aquesta edició, així com els objectius de l’Encesa d’enguany. El mapa, elaborat pel geògraf especialista en GIS (Sistemes d’Informació Geogràfica) Llorenç Guasp, en coordinació amb el Fons Mallorquí, presenta la informació de manera clara i accessible i reforça la dimensió comunitària de la iniciativa, que any rere any creix i s’estén arreu del territori. El president del Fons Mallorquí, Llorenç Perelló, va destacar que l’Encesa “és una de les iniciatives més representatives en què participa el Fons Mallorquí, perquè uneix territori, comunitat i drets humans”. A més, va afegir que aquesta iniciativa és “una acció conjunta que es construeix amb la implicació directa dels municipis i de la ciutadania en general”. “Aquesta manera de fer, basada en el treball conjunt i la corresponsabilitat, forma part de l’essència del Fons”, va senyalar Perelló. D’altra banda, la directora insular de Patrimoni, Maribel Arnau, va posar l’accent en el valor cultural i simbòlic de la iniciativa, incidint que l’Encesa “ens permet donar visibilitat al patrimoni històric de Mallorca i, al mateix temps, recordar que aquests espais emblemàtics poden esdevenir símbols dels valors que ens uneixen com a societat”. “Des del Consell de Mallorca continuam impulsant iniciatives que posen en relleu la importància de les nostres torres i talaies i que, alhora, promouen el respecte als drets humans i a la dignitat de les persones”, va afegir Arnau. Veus compromeses amb el patrimoni i la solidaritat Ja durant la presentació del cartell de l'actual edició, la directora insular de Patrimoni, Maribel Arnau, va destacar que aquesta iniciativa “és una oportunitat per posar en valor el nostre patrimoni i recordar que aquests espais històrics també simbolitzen valors socials. Des del Consell de Mallorca donam suport a projectes que reforcen la rellevància de les nostres torres i, alhora, defensen la dignitat col·lectiva”. Per la seva banda, Catalina Socies, gerent del Fons Mallorquí de Cooperació, va expressar el desig d'arribar a les 100 localitzacions: “Cada talaia o fita encesa és un recordatori que els drets humans han d’estar al centre. Volem continuar unint comunitats al voltant de valors comuns”. Des del grup motor de voluntaris, Josep Lluís Pol va incidir en el fet que la clau de l'èxit de l'Encesa, any rere any, és “la implicació de tota la ciutadania de Mallorca”. Finalment, Carlos Martín, d’Amnistia Internacional, va descriure la iniciativa com un referent que ja s'ha replicat amb èxit al País Basc, Andalusia i les Canàries. Una iniciativa amb deu anys de història i humanitat Nascuda el 2016 a l'IES Marratxí, la proposta va sorgir d'un grup de docents que volien recuperar la connexió visual entre les antigues torres de defensa. Curiosament, aquell inici va coincidir amb el IV centenari de la mort de Joan Baptista Binimelis, matemàtic i creador del sistema històric de senyals de foc i fum. Amb el suport de la Societat Balear de Matemàtiques (SBM-XEIX), el projecte va començar com una recreació històrica. No obstant això, davant la crisi migratòria al Mediterrani, l’acte ha evolucionat cap a un gest de reflexió humanitària: la llum de cada torre simbolitza ara un port segur per a aquells que cerquen protecció.