Els nostres noms de lloc: carrer de Sant SebastiàP+

Juan M. Torres Velasco Aquest carrer se situa entre els de l’Horta i Major, i fa cantonada amb el carrer de la Roca. Oficialment va rebre aquest nom en sessió plenària de l’Ajuntament dia 1 de juny de 1862, a l’igual que la resta de carrers. El nom va ser posat per primera vegada, possiblement a causa de la influència de les obreries que encara es conservaven, com ara la de Sant Antoni de Viana, patró dels traginers, i la de Sant Sebastià. Igualment, es donaren nom al carrers d’altres Sants i símbols cristians en representació de les confraries, i així tindríem el carrer dels Àngels (obreria de la Patrona), de Jesús (el Nom de Jesús era el patró del gremi dels sastres), de Sant Joan (patró dels paraires), de l’Àguila (en representació de la Confraria del Santíssim), la de Sant Josep (una de les confraries més antigues), i la de Sant Isidre (patró del gremi de llauradors). Malgrat tot, encara quedaren obreries i confraries sense nom de carrer, com ara la de les Ànimes, la de l’Assumpta, la de Sant Pere i la de Sant Jaume. Tanmateix no hem pogut esbrinar el perquè del nom de carrer de Santa Bàrbara, advocada contra els llamps i els efectes de les descàrregues elèctriques i atmosfèriques, patrona dels campaners, coeters, fogaters, artillers, i altres gremis i oficis. Però tornem a Sant Sebastià. Conegut com a protector de la pesta des dels temps del baix imperi romà d’occident, una tradició que es va estendre molt després de la pesta negra de 1348-1349 a Mallorca. Està documentat que ja era venerat a Pollença l’any 1355, associat a la celebració de festa al Puig de Pollença dia 20 de gener, de caràcter anual durant l’Edat Mitjana. I no hem d’oblidar que encara a principis del segle XX la festa de Sant Sebastià era més important que la de Sant Antoni, no debades era el segon patró de la vila. El carrer, fins a la seva denominació oficial, era conegut com a de can Vich, perquè era on tenien la casa pairal els Cabanelles de can Vic, possessió que es troba a la zona occidental de la vall de Sant Vicenç. Al padró d’habitants de 1860 observam que aquest carrer el conformen les illetes de Ca n’Arnau, Can Jaume Feliu (abans de Pere Seguí), i la de Can Sureda (abans de Cabanellas Vich). Com a curiositat, podem afegir que l’any 1907 Antoni Llobera Cladera, Pascolí, va obtenir un permís municipal per a instal·lar a la casa número 11 del carrer de Sant Sebastià un motor “Otto” en combinació amb aparells per a “gas pobre, sistema por aspiración, sin caldera y sin gasómetro dedicada a la molienda, aserrar y producir fluido eléctrico”, precisament en el moment en què el senyor de Sant Vicenç, Bartomeu Aloy Bennàssar, de Can Franc, era batle i tenia altra fàbrica d’electricitat, com podem llegir a la Història de Pollença, segle XX, de la qual és autor el doctor Pere Salas. També cal afegir que per aquesta via, a finals segle XIX, discorria una petita sèquia anomenada antigament com a “de lo Pontarró” i, després, com a solana de Ca les Monnares o de Can Sureda. Per aquesta raó podem llegir a les actes municipals que l’Ajuntament donava permís per a fer pontons per a creuar la mateixa. A més, encara molta gent recordarà l’aixeta que hi havia devora la casa numero 7, i de la qual encara en queden restes.