L’informe Mar Balear suspèn l’aigua de bany de PollençaP+

L'Informe Mar Balear es completa amb una nou capítol dedicat a les platges i situen Pollença en un aposició compromesa pel que fa a la contaminació fecal. I és que Pollença, juntament amb Santanyí. és un dels dos únics municipis de Mallorca que l'any 2025 va registrar punts amb una qualitat de l'aigua de bany "insuficient", concretament a la zona d’Albercuix. Per altra banda, el municipi de Pollença forma part del grup d'11 localitats de les Illes Balears que han tingut incidències per contaminació microbiològica cada any durant el període d'estudi comprès entre el 2020 i el 2025. Aquestes dades situen Pollença en una posició compromesa pel que fa a la contaminació fecal, en un context on el nombre d'aquestes incidències s'ha duplicat a tot l'arxipèlag en el darrer any Tot plegat així es desprén de les planes de l'Informe Mar Balear, que inclouen una anàlisi detallada sobre l'empitjorament de la qualitat ambiental del litoral balear, des de la qualitat sanitària de l'aigua, la pressió humana i l'impacte de les embarcacions. Degradació de la qualitat de l'aigua • Contaminació fecal: Les incidències per contaminació microbiològica s'han duplicat entre 2024 i 2025, passant de 46 a 92 casos. D'aquests, 20 van suposar la prohibició total del bany. • Tendència negativa: Des del 2010, s'observa una davallada de la qualificació "excel·lent" en favor de la "bona", especialment a les platges urbanes. • Diferències per illes: Formentera i Menorca mantenen els millors resultats (100% i 80% d'excel·lència), mentre que Mallorca és l'única illa amb punts de qualitat "insuficient" (Albercuix i Cala Egos) i Eivissa presenta un 32% de qualitat només "bona". • Manca de dades: Els controls de coliformes només es realitzen a l'estiu, deixant la qualitat de l'aigua sense supervisió oficial la resta de l'any. Massificació i pressió humana (Dades de Menorca) Atès que actualment només Menorca disposa de dades sistemàtiques, l'estudi se centra en aquesta illa, on la pressió ha crescut notablement: • Augment d'usuaris: El nombre de banyistes ha augmentat un 10% entre 2018 i 2024. • Densitat crítica: El 2024, un 17% de les platges presentaven menys de 5 m² per usuari, un espai considerat insuficient. • Capacitat de càrrega excedida: Un 36% de les platges superen el seu límit òptim. Casos extrems inclouen platges verges amb serveis com Macarelleta (575,5%) o Cala en Turqueta (424,7%). Augment del fondeig d'embarcacions La pressió nàutica s'ha convertit en una amenaça creixent per als ecosistemes marins: • Creixement sostingut: El nombre d'embarcacions ancorades diàriament a Menorca ha augmentat un 48% en els darrers cinc anys. • Impactes ambientals: Aquest fenomen, impulsat pel lloguer d'embarcacions recreatives, provoca la destrucció d'hàbitats per les àncores, contaminació acústica i de l'aigua, i riscos per a la seguretat dels banyistes. Conclusions i necessitats futures Les fonts conclouen que les platges són sistemes fràgils que aporten grans beneficis ecològics i econòmics, però la seva conservació està amenaçada per la pressió humana i la mala qualitat de l'aigua. Per tot plegat, els experts consideren imprescindible estendre el monitoratge d'usuaris i embarcacions que es fa a Menorca a la resta de les Illes Balears per millorar la gestió i garantir la sostenibilitat del medi marí.