Més Beethoven, menys guerresP+

Com tants matins del món, avui, m'he despert amb "Els homes clàssics" que, en aquesta setmana Beethoven, dedicaven el programa a la Missa Solemnis que l'any 1978 va dirigir Leonard Bernstein a Amsterdam, que alguns experts han definit com a "Un acte de fe en la humanitat". Tot i que aniré parafrasejant-lo, podeu escoltar l'àudio íntegre aquí. En un moment donat del programa, no sé si Albert Galceran o Pedro Pardo, han sentenciat això de "Més Beethoven, menys guerres" i m'he inspirat per dedicar unes línies al geni de Bonn que avui, dimarts 16 de desembre de 2025, compleix 255 anys. Aprofitant l'aniversari de Beethoven i denunciant tantes guerres que ens fan el cor de suro, intentaré fer una pinzellada sobre la monumental Missa Solemnis de Beethoven i la interpretació històrica que en va fer Bernstein l'any 1978. Abans, però, no està de més refrescar quatre detalls sobre la vida i obra de dos grans músics com Leonard Bernstein i Ludwig van Beethoven. Considerat un dels grans compositors occidentals, Ludwig van Beethoven va néixer el 16 de desembre de 1770. Des de petit va mostrar grans dots per a la música, motiu pel qual va rebre una formació musical molt rígida. El 1792, es va traslladar a Viena per rebre classes de compositors com Joseph Haydn i Antonio Salieri. Cap al 1800, la seva carrera va patir un punt d'inflexió a causa de l'agreujament de la sordesa, la qual cosa el va portar a una profunda introspecció de la qual en sorgeix el Testament de Heilingestadt o els "llibres de conversa" amb els quals es comunicava a partir de 1818. Malgrat la seva pèrdua d'audició, aquesta etapa, anomenada com la "dècada heroica" (1803-1812) va ser la més fructífera i va crear obres monumentals que demostren un estil amb una força i expressivitat importants com els darrers quartets de corda, la Simfonia n 3 (Heroica), la Novena Simfonia, el Concert per a piano n. 5 (Emperador) o la Missa Solemnis, sobre la qual parlaré d'aquí un parell de línies. Per a molts, Beethoven és l'últim representant de l'escola clàssica vienesa. Per a altres, la seva obra va més enllà i avança característiques del romanticisme. I, per a "Els homes clàssics", és venerat com a "Déu nostre senyor". Agafau la definició que més us agradi, però escoltau Beethoven, bé siguin les nou simfonies, les 32 sonates per a piano, els 16 quartets de corda o l'òpera Fidelio. Beethoven va morir a Viena el 26 de març de 1827. Tanmateix, però, la seva obra i el seu geni perduren com a un dels Grans Mestres que va revolucionar la història de la música. No debades, Leonard Bernstein considerava que Beethoven era l'únic compositor que li havia ensenyat a creure en l'ésser humà, com recordaven aquest matí "Els homes clàssics". Compositor, pianista i director d'orquestra, Leonard Bernstein (1918-1990) va estudiar piano a la Universitat de Harvard i direcció musical sota el mestratge de S. Koussevitzky, esdevenint una de les grans batutes del segle XX. Com a compositor, la seva obra reflecteix la influència del jazz i de la música popular nord-americana. Tot i dedicar-se bàsicament a la música per a l'escena i el cinema, també va compondre simfonies com Jeremiah (1943) i The Age of Anxiety (1949), i obres corals com els Chichester Psalms (1965), en hebreu. Entre les seves obres escèniques més conegudes destaquen el musical West Side Story (1957), On the Town (1944) i l'opereta Candide (1956). Les seves emissions musicals a la televisió, els Young People’s Concerts, van gaudir d'una àmplia audiència pel seu alt valor pedagògic. La Missa Solemnis de Beethoven i l'enregistrament de 1978 Composta entre 1819 i 1822, Beethoven considerava la Missa Solemnis la seva millor obra. No debades, a l'encapçalament de la partitura va escriure: "Von Herzen - möge es wieder zu Herzen gehen!" (Des del cor: que vagi al cor). La missa és una peça filosòfica i espiritual que revela la visió complicada de l'existència de Beethoven i el seu concepte del diví. Musicalment, és una obra colossal i molt difícil de dirigir. El cor té un paper central i exigent, i l'obra es caracteritza per la grandesa amb què es representa la majestat de Déu. El moviment final, l'Agnus Dei, utilitza trompetes i timbales per invocar la cultura militar, convertint-se en una pregària per la pau en un món ideal de llibertat i compassió. Així les coses, no és estrany que l'any 1978, Leonard Bernstein en dirigir la Missa Solemnis a Amsterdam amb el cor i l'orquestra del Concertgebouw, en fes una lectura humana i teatral, cercant l'espiritualitat i la capacitat expressiva de l'obra més que la perfecció tècnica. Cal tenir present que Bernstein, que era jueu i nord-americà, dirigia una obra alemanya en un país que havia estat ocupat pels nazis. Tot plegat es va interpretar com un gest de reconciliació històrica en el context de la Guerra Freda. Aquella pregària universal per la pau, a més a més, coincidia amb una crisi personal de Bernstein qui, per aleshores, s'havia separat. I ara sí, vet ací l'històric enregistrament de la Missa Solemnis de Ludwig van Beethoven, interpretada el 1978 pel cor i l'orquestra del Concertgebouw d'Amsterdam; més que un concert, un acte de fe en la humanitat. https://www.youtube.com/watch?v=vKiSTL6UrFk