L’Arxiu Històric de Pollença continua avançant en la seva transformació digital amb l’inici imminent de la segona fase del projecte de digitalització. Una iniciativa que vol facilitar l’accés a la documentació i garantir-ne la preservació a llarg termini a través de la Plataforma d’Arxius Històrics de les Illes Balears. Aquest projecte, impulsat per l’Àrea de Biblioteques de l’Ajuntament de Pollença, compta amb una subvenció anual del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca.
20.000 pàgines digitalitzades i 22.000 més en marxa
A la primera fase del projecte es digitalitzaren 20.000 pàgines del fons històric. Ara, amb la subvenció de la segona fase ja aprovada i tramitada, s’està a punt d’iniciar una nova etapa que permetrà digitalitzar unes 22.000 pàgines addicionals. Les feines començaran durant les pròximes setmanes i es duran a terme amb personal investigador especialitzat de la Universitat de les Illes Balears.
El procés està fortament regulat: cada caixa que surt del dipòsit genera autoritzacions i registres estrictes per garantir que cap document —molts amb diversos segles d’antiguitat— pateixi cap risc. La digitalització no només facilita la consulta, sinó que actua com una mesura clau de conservació.
Actualment, l’arxiu ja es pot consultar en línia i inclou, entre d’altres documents, els Llibres de Jurats (1377-1597), una de les sèries més valuoses per entendre el funcionament polític i legal del Regne de Mallorca durant els segles medievals.
Un arxiu únic
L’Arxiu Històric Municipal es troba ubicat a Can Llobera des del 2014 i conserva un conjunt documental excepcional. Entre els fons municipals destaquen les sèries medievals dels jurats, les determinacions de consells i la documentació de Batlia i Ajuntament Plenari, que abracen des del 1377 fins al 1984. Són especialment rellevants la documentació del mostassaf (1393-1612) i els llibres del siquier, responsables de la síquia de Ternelles, amb un arc cronològic de 1490 a 1810.
També hi ha sèries d’enorme interès per a la recerca moderna i contemporània, com els padrons municipals (des de 1811), la correspondència administrativa (1853-1966), els fons fiscals medievals i moderns, i la documentació econòmica del clavari municipal que es conserva des del 1329.
Documents excepcionals
A més del fons municipal, l’arxiu conserva documentació procedent de diverses institucions. Un dels conjunts més destacats és el de l’antic Orde del Temple i, posteriorment, l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. D’aquest subfons prové el document més antic de l’arxiu: el llibre d’actes del Temple del 1298, peça clau per als estudis medievals.
També formen part de l’arxiu fons de la Cúria del Bisbe, de la comunitat parroquial, del Convent de Sant Domingo o d’associacions del primer terç del segle XX com el Círculo de Obreros Albañiles o el Centre República Radical Socialista.
Un recorregut històric complex
L’organització i ubicació de l’arxiu ha evolucionat al llarg dels segles. Les primeres notícies documentades daten de finals del segle XIX, quan Mateu Rotger en va assumir la cura. Més endavant, Jaume Lladó reorganitzà el fons i en publicà el primer catàleg, deixant constància de pèrdues documentals importants, incloent-hi fons del Convent de Sant Domingo i part de la documentació municipal.
L’arxiu ha passat per diferents seus: la Casa de l’Almoina, una casa al carrer Carrizo que acabà esfondrada, l’antic col·legi de Monti-sion i diverses sales municipals. Algunes d’aquestes ubicacions no reunien les condicions necessàries i provocaren deterioraments parcials. El 1984 el Consell de Mallorca impulsà una reordenació completa del fons i, més endavant, part de la documentació es traslladà al Convent de Sant Domingo i al Centre Cultural Guillem Cifre.
Des del 2014, Can Llobera n’és la seu definitiva, i és des d’on ara es lidera aquest nou impuls de digitalització.
