“Diaris complets” de Feliu Formosa, entre el desconcert de viure i l’amor com a forma de salvació

El 22 de gener de 2025, es posarà a la venda Diaris complets de Feliu Formosa, una obra que, com bé apunta l'escriptro Jaume C. Pons Alorda al pròleg, se sustenta sobre dos eixos fonamentals: "per una banda, el desconcert de viure i, per l'altra, l'amor com a forma de salvació". El mateix Pons Alorda continua explicant que "entremig d’aquestes columnes que s’alcen ben igual que una alfa i una omega, el dol per la mort de l’amada i la passió com a fonament vital, que compensa la pèrdua i la completa en la balança còsmica.» Testimoni excepcional en la seva llarga i intensa vida, aquests Diaris complets ofereixen al lector una visió honesta i valenta, així com un dels documents imprescindibles de la cultura catalana. Diaris de Feliu Formosa és el número 38 de la col·lecció Narrativa de l'editorial Quid Pro Quo, té 704 pàgines i es posarà a la venda per 35 euros. Feliu Formosa (Sabadell, Vallès Occidental, 1934) Entre la seva obra podem destacar els següents títols: Per una acció teatral (1971), Tots aquests anys. Epistolari (1972-1989) (2020), Cel·la 44 (2006), Per una acció teatral (1971), Albes breus a les mans (1973), Llibre de meditacions (1973), Raval (1975), Cançoner (1976), Llibre dels viatges (1978), El present vulnerable. Diaris I (1973-1978) (2018), Darrere el vidre. Poesia 1972-2002 (2004), Centre de brevetat (2006), La pedra insòlita (2009), L’incert encontre (2022), Ah, sí? (Poemes del confinat) (2022), El temps sofert (2023). El gest i la paraula. Assaigs 1969-2001 (2022), Semblança (1986), A contratemps (2005), El somriure a l’atzar (2005), Sala de miralls (2013) i El temps robat (2019). Ha traduït Hölderlin, entre altres, a Franz Kafka, Thomas Bernhard, Hermann Hesse, Friedrich Dürrenmatt, Peter Handke, Robert Musil, François Villon, Gerhart Hauptmann, Georg Trakl, Klaus Mann, Thomas Mann, Peter Weiss, Anton Txèkhov, Henrik Ibsen, Nelly Sachs, Else Lasker-Schüler, Rose Ausländer, Rachel van Kooij, August Strindberg, i Sòfocles. Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1984) És escriptor, traductor, editor i professor d’escriptura creativa. Amb disset poemaris publicats, en destaquen Tots els sepulcres (2015), Era (2018); Riu, bèstia (2021) i Mil súmmums (2022). Va publicar la seva primera novel·la, Faula (2012), a la que seguiren el dietari Apocalipsi uuuuuuuaaaaaaa. Diari de rodatge d’Història de la meva mort d’Albert Serra (2015) i Ciutat de Mal (2019). Com a traductor, ha publicat, entre altres Fulles d’herba de Walt Whitman (2014), Blues en setze d’Stefano Benni (2011), Arbre exemplifical de Ramon Llull (2016), La llibreria de Penelope Fitzgerald (2017), El preludi de William Wordsworth (2020) i Trenta poemes d’Elizabeth Bishop (2021). Fragment Aquí Formosa també parla d’amistats, de fites, de descobertes, de misèries quotidianes. Els diaris per a ell son una bitàcola on anotar fets fundacionals però també desastres: tenen la funció de pedra angular i d’àncora de salvació, de joiell i de bàlsam. El resultat global és un riquíssim recull d’impressions, en tots els sentits: anotacions però també estupors. A través de les seves pròpies paraules assistim al minuciós i gairebé miraculós testimoni de tota una vida consagrada a la cultura, i tot a través de la suggestiva força de fragments que es van escrivint en lluita constant contra el temps. Perquè els diaris de Feliu Formosa són conquestes en la guerra perpètua contra el pas del temps. «Els voravius vitencs de Feliu formosa», Jaume C. Pons Alorda