Un informe del Consell podria frenar la planta de bateries d’Inca, similar a la de PollençaP+

El Consell de Mallorca ha informat desfavorablement sobre el projecte d’una planta d’emmagatzematge d’energia amb bateries d’ió liti prevista a Inca, un projecte molt semblant al que es vol instal·lar a Pollença i que ja ha generat una forta oposició veïnal. Segons publica avui el diari Última Hora, l’informe del Servei d’Ordenació del Territori assenyala que la planta d’Inca provoca un impacte territorial i paisatgístic important, i incompleix diversos punts de la normativa sobre ocupació del sòl rústic i integració ambiental, motius que podrien tombar definitivament el projecte donat que l'informe favorable és un requisit indispensable. Incompliments urbanístics i impacte ambiental L’informe, sol·licitat per la Direcció General d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic com a pas previ a la declaració d’interès autonòmic, conclou que el projecte supera el màxim de superfície edificable permès per la Llei del sòl rústic i pel Pla Territorial de Mallorca. A més, critica que el tancament i els elements constructius no s’ajusten a les condicions d’integració establertes, que la barrera vegetal proposada és insuficient i que no s’han previst alternatives per reduir l’impacte visual ni acústic. També assenyala mancances en l’estudi sobre el soroll i dubtes sobre el traçat de la línia elèctrica, que podria passar per zones privades o d’alt risc d’erosió i inundació. La planta d’Inca, anomenada Inca BESS, està pressupostada en 37,2 milions d’euros i preveu la instal·lació de 32 mòduls de 8 per 2,7 metres amb una potència de 61,66 MW. El projecte, impulsat per One Victoria Solar, es destinava a emmagatzemar energia per abocar-la a la xarxa durant els pics de demanda. Similituds amb la planta projectada a Pollença El cas d’Inca guarda una clara relació amb el de Pollença: ambdós projectes s’ubiquen en sòl rústic i proposen grans estructures industrials d’emmagatzematge d’energia mitjançant bateries de liti. A Pollença, el projecte Jilguero ST1, promogut pel fons nord-americà Atlàntica Energía Sostenible, preveu 16 contenidors de 35 tones cadascun sobre una parcel·la de 3.000 metres quadrats, a tocar del torrent de Sant Jordi i a escassos tres metres d’habitatges. Si bé el projecte pollencí és de menor dimensió —10 MW de potència i 40 MWh de capacitat—, comparteix moltes de les qüestions que han motivat l’informe desfavorable a Inca: es troba en sòl rústic, genera un fort impacte paisatgístic i acústic, i es planteja molt a prop de zones inundables i d’habitatges. Els motius que han dut el Consell a desaconsellar la planta d’Inca podrien, per tant, ser aplicables al projecte de Pollença, especialment pel que fa a la compatibilitat urbanística, la integració paisatgística i la seguretat ambiental. Una oposició ciutadana creixent a Pollença El projecte de Llenaira ha provocat un ampli moviment de rebuig veïnal i institucional. Des que el 2 d’octubre el projecte es va publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears sense coneixement previ del consistori, els veïns han organitzat reunions informatives, han constituït l’associació Stop Planta de Bateries d’ió-Liti i han recollit més de 1.500 firmes contra la instal·lació. El 24 d’octubre, prop d’un centenar de persones es concentraren a la finca afectada, amb la participació del batle Martí X. March i diversos regidors que expressaren el seu rebuig. Dies després, el 3 de novembre, més d’un centenar de persones es manifestaren a la Plaça Major de Pollença sota el lema «Stop planta de bateries d’ió-liti», denunciant la manca de transparència del projecte i alertant dels riscos d’explosions, incendis i contaminació d’aqüífers. Mentrestant, l’Ajuntament de Pollença prepara al·legacions conjuntes amb l’associació veïnal, el termini de les quals acaba el 12 de novembre, i estudia les implicacions que podria tenir l’informe del Consell sobre el cas d’Inca per reforçar la seva oposició al projecte local.