A Mallorca, a la segona meitat del s. XIX, hi hagué un nombre important d’homes d’Església que no es limitaren a la seva missió pastoral, sinó que desplegaren una intensa activitat artística, erudita, de recerca folklòrica, d’ajuda social o d’activisme cultural. Mitjançant aquesta implicació amb el país des de diversos vessants, incidiren en la societat, la transformaren en alguns aspectes i ens deixaren un valuós llegat que encara avui és ben present i encara dona fruits. Aquest és el cas de mossèn Miquel Clar i Vila (Es Llombards 1865-1931), apassionat per la paraula viva, la literatura, el teatre popular i la cultura en general, en la qual veia la millor eina per al progrés de la humanitat.
Teniu a les mans l’edició d’El capell de trona, una obra teatral en tres actes que és la versió a la mallorquina i adaptada a l’escena de la novel·la de Pedro Antonio de Alarcón titulada El sombrero de tres picos (1874).
Aquesta obra que mossèn Clar gosà d’adaptar a la nostra realitat, a la nostra llengua, a la nostra gent, al nostre territori, n’és una bona mostra, gosaria dir-ne una mostra excel·lent, de saviesa i de relació humana.
Podeu tenir per cert que en llegir El capell de trona tindreu el gaudi que proporciona un bon text teatral i la reflexió que sempre ens aporten els clàssics.
El capell de trona de Miquel Clar i Llorenç Bonet, compta amb un pròleg de Caterina Valriu, té 116 pàgines i val 23 euros. El curador ha estat Sebastià A. Adrover.
La professora Caterina Valriu, al pròleg, apunta que “La trama que desenvolupa la peça és d’arrel popular i segueix els cànons estilístics dels sainets, de tanta acceptació a l’època. Na Francisca i en Lluc són una parella de moliners que viuen enamorats i feliços en el seu entorn rural. Però el Sr. Gregori, el batle de la vila, home vanitós i voluble, s’encaterina de la bella molinera i està disposat a fer qualsevol cosa per aconseguir els seus favors. Abusa del seu poder, prevarica, implica els funcionaris, s’aboca a la corrupció i no dubta a emprar l’amenaça. Per la seva banda, l’espavilada molinera i l’hàbil moliner usen el seu enginy, promptitud i vivacitat per posar en evidència les males pràctiques i els abusos i dels qui es deixen encegar pel poder i la concupiscència. I també per denunciar el servilisme còmplice dels aduladors que els ajuden. Per la seva banda, la dona del batle apareix com una dona de seny, que se sap fer valdre i que coneix les debilitats del marit. I també el jutge, que posa ordre en una situació còmica i gairebé esperpèntica, farcida de malentesos alguns intencionats i altres casuals. El capell de trona vehicula, amb l’antic llenguatge de la farsa mediterrània, una àcida crítica als abusos dels poderosos, als capricis sexuals i a l’assetjament, a l’intent de vexació dels humils, a les corrupteles i les situacions que esdevenen ridícules i estèrils perquè es basen en la falsedat i la mentida.
Rellegir avui, en ple segle xxi, aquesta peça teatral —o posar-la sobre els escenaris— no és un acte d’arqueologia literària ni un intent ranci de lloar els temps passats. És una manera de reivindicar la crítica social a través de la literatura, de constatar com amb intel·ligència i enginy a vegades es pot vèncer el poderós, es pot salvar la dignitat, es pot retornar a cadascú allò que li correspon i pagar amb la mateixa moneda al qui vol abusar de nosaltres. I tot això amb una rialla a la boca, amb frescor de paraula i agilitat de trama, amb personatges tòpics però alhora veritables. Podeu tenir per cert que en llegir El capell de trona tindreu el gaudi que proporciona un bon text teatral i la reflexió que sempre ens aporten els clàssics.
Biografia dels autors
Miquel Clar i Vila (1865-1932) nasqué al llogaret des Llombards, el 12 d’agost. Home avançat al seu temps, la seva obra esdevé singular i s’emmarca entre les acaballes de la Renaixença i la incorporació als corrents del modernisme. És fundador, juntament amb Llorenç Bonet, de S’Escursionista Santañynera i el Real Gremi d’Asodolladors, des d’on bastí tot un entramat de projectes, productes i activitats de caire cultural i social, amarats amb característiques de la intel·lectualitat culta vuitcentista mallorquina però també vestits en ocasions amb els motlles propis de la literatura xarona de l’època. La publicació del Diari de l’expedició santanyinera al voltant de Mallorca a bord del llaüt San Miguel el situen dins l’òrbita del club selecte d’experts en la prolífera literatura de viatges del segle XIX. Clar fou un dels millors corresponsals i col·laboradors d’Alcover en la tasca encomiable de confegir el Diccionari català-valencià-balear i participà com a congressista en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906. Cal destacar el seu l’esperit combatiu en la defensa de la idea de la instrucció com a mitjà per a dignificar la vida de les persones. És autor del Diari de l’expedició santanyinera al voltant de Mallorca, 1899; l’aplec de cançons llombarderes publicat sota el títol Aür! Versos de l’antigor. Cançons llombarderes recopilades per Mn. Clar; Història de Santanyí, 1888 i Bertoldino.
Llorenç Bonet i Clar, (1868-1943). Durant els seus estudis universitaris i després, ja llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, participà amb el seu amic coral Miquel Clar com a promotor o dinamitzador de projectes culturals embastats entre ells dos o desenvolupats al si del Real Gremi. Proposat i segurament impulsat per Mn. Clar, fou un dels col·laboradors més actius en l’obra alcoveriana del Diccionari i figura com a congressista al I Congrés de la Llengua Catalana a Barcelona el 1906. Participà de la vida política, empresarial i cultural de la vila en múltiples facetes, actuant com a fundador o cofundador del Círculo de Obreros Católicos, el Centre de Cultura de Santanyí o la primera central elèctrica de la vila. Va ocupar la batlia de l’Ajuntament de Santanyí entre els anys 1924 i 1930. Sobretot, i pel que fa al que ens ocupa, compartí enginy, força i creativitat per dinamitzar i conduir amb Miquel Clar la «societat» del Real Gremi d’Asodolladors de Santanyí.
És coautor de la Història de Santanyí, 1888 i Bertoldino.
