El segle de vida que va pujar a una màquina: en “Vola” i l’auto del Doctor ArromP+

Cent anys no són només una xifra, són una col·lecció immensa de matinades sobre les muntanyes de la Serra i de capvespres que s’amaguen darrere el Cavall Bernat. Arribar a la centúria és una forma silenciosa de victòria, una excepció que atura el temps i obligà tota una comunitat a treure’s el capell en senyal de reverència. La fotografia que avui ens ocupa és una de les joies del llegat de Guillem Bestard, el mestre de la llum pollencí. Publicada originalment a la revista setmanal Baleares el 10 de novembre de 1917, la imatge captura un instant de contrast absolut. En ella veiem el protagonista de la jornada, Josep Bibiloni "Vola", acomodat dins un flamant automòbil de l'època. L’escena té lloc durant els actes de celebració del seu centenari a Pollença. L’automòbil, que en aquells anys era gairebé un objecte d'altre món pels carrers del Moll, pertanyia al metge d’Alcúdia, el senyor Jaime Arrom, qui el va cedir generosament per traslladar l'homenatjat. La composició de Bestard és magistral: la figura d'en "Vola", un home nascut el 1817, assegut en una màquina que representava el futur, envoltat d'una gentada que el mira amb una barreja d'admiració i curiositat. És la unió de dos segles en un sol fotograma, captat per l'ull d'un fotògraf que va saber entendre com ningú la importància del moment. La crònica d’un “poco usual acontecimiento” L'article que acompanya la imatge, escrit amb el llenguatge solemne de l'època, descriu l'esdeveniment com un "poco usual acontecimiento" que va fer que l'Ajuntament de Pollença es bolqués en les celebracions. El text ens explica que la festa no va ser només un acte polític, sinó una celebració comunitària i familiar de gran profunditat. "Por la mañana del día señalado se celebró una misa en honor del centenario, a que asistió el festejado acompañado de sus hijos, nietos y biznietos", narra la crònica. Després de l'acte religiós, la festa es va traslladar als carrers, on la Banda de música va prendre el protagonisme: "la banda de música, estacionándose ésta frente a la casa de aquél... tocó inspiradas composiciones, mientras los acompañantes desfilaban ante el homenajeado". És en aquest punt on la fotografia de Bestard pren tot el seu significat, ja que recull el moment culminant del trasllat: "el centenario fué llevado hasta el puerto en el auto del médico de Alcudia don Jaime Arrom, quien lo cedió para tal objeto". Però el que resulta més fascinant -fins i tot a l'actualitat- és que, segons el cronista "se conserva fuerte y ágil yendo muchos días a trabajar en el campo". Arribar als cent anys: Del 1917 a la Pollença d’avui L'any 1917, Josep Bibiloni era una excepció biològica. En una Mallorca rural, on la medicina encara era precària i el treball físic esgotador, arribar als cent anys era considerat gairebé un miracle. La taxa de mortalitat era alta i les malalties infeccioses retallaven les esperances de vida de forma dràstica. De fet l'any següent seria l'any de la pandèmia de grip que s'enduria per davant desenes de pollencins. Per això, que en "Vola" encara anés a fer feina a foravila a la seva edat era motiu d'orgull per a tota la comunitat. Avui en dia, la realitat ha canviat, però no tant com podríem pensar. Tot i que els avenços mèdics han democratitzat la longevitat, arribar a la centúria continua sent una fita destacada. A les Illes Balears, les dades més recents indiquen una taxa de 22,66 centenaris per cada 100.000 habitants, el que representa unes 279 persones en total el passat any 2023. Encara que és una xifra encoratjadora, ens situam lluny de regions com Galícia, on la vellesa sembla haver trobat un refugi encara més fèrtil. El misteri de les Zones Blaves Aquest fenomen de la longevitat extrema ha portat els científics a estudiar les anomenades "Zones Blaves". Es tracta de cinc regions concretes del planeta (la Barbagia a Sardenya, Okinawa al Japó, Loma Linda a Califòrnia, Icària a Grècia i la península de Nicoya a Costa Rica) on la gent no només viu més de cent anys amb facilitat, sinó que ho fa amb una qualitat de vida excepcional. Les claus semblen ser una dieta de proximitat, l'activitat física constant, la integració social dels ancians i el sentit del propòsit vital. Tot i que Mallorca no està catalogada oficialment com una "zona blava", estudis de l'Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears (IdiSBa) analitzen si el nostre estil de vida mediterrani podria conferir-nos certs avantatges. Quan miram la foto d'en "Vola", entenem que la seva "zona blava" era Pollença: l'aire de la Serra, el contacte amb la terra i el respecte d'una comunitat que, com es veu a la imatge, el va acompanyar fins al darrer quilòmetre del seu segle de vida. La longevitat no és acumular anys Aquell automòbil negre de la captura de Bestard és la metàfora perfecta del pas del temps. En "Vola", dalt d'aquell trasto mecànic, ens mira des del passat per recordar-nos que la longevitat no és acumular anys, sinó acumular vida. En els nostres dies d'immediatesa i pantalles, la figura de Josep Bibiloni ens pot fer reflexionar sobre la qualitat del temps que vivim. Ell no va arribar als cent anys corrent, sinó caminant, treballant la terra i respirant l'Embat i la Tramuntana. Ara en "Vola" ja no hi és i el cotxe del doctor Arrom deu ser un munt de ferralla, però el testimoni d’aquella victòria contra el temps viurà per sempre en la retina de qui sàpiga mirar amb pausa aquesta imatge. Fotoarxiu: Foto antiga centenari 726 Foto: Guillem Bestard.