El poeta manacorí Jaume Mesquida presenta nou poemari, Ciutat a l’alba, un treball que recull les reflexions d’algú que ve cansat de caminar homes i camins. Sobre les seves espatlles ha acumulat la pols de moltes angoixes i alegries. Malgrat que brut i cansat, no tengueu por d’ell. De moment les seves ferides només poden danyar els vostres ulls. Responeu a les seves salutacions. Oferiu-li la benvinguda i despullau-vos sense pudor del vostre cos. Haureu observat que ell també roman nu. Abraçau-vos amb la vostra abraçada més vigorosa a ell. Acariciau-vos recorrent a plaer les vostres ànimes. Les seves paraules volen copular amb el vostre silenci. Vos faran cridar, gemegar o respirar entretallat fins a arribar a l’orgasme mental. És el moment més desitjat i sublim. A la fi, captives entre aquestes pàgines, han de ser lliures en el vostre cor. Ell és la balança que pesarà aquesta llibertat. Els sentiments que neixin d’aquest part, seran lliures a la mesura que vosaltres ho sigueu. Si al contrari la vostra ànima resisteix el foc granejat d’aquests versos i cap tret aconsegueix ferir la vostra sensibilitat, si no surt de vosaltres cap gota d’ira, de dolor o plaer, llançau amb fúria i desdeny aquest llibre, irat i turbulent, com més enfora millor. No serveix per al que fou creat.
Ciutat a l’alba de Jaume Mesquida és el número 79 de la col·lecció Trucs i baldufes que El Gall Editor dedica a la poesia. El poemari té 100 pàgines i està a la venda per 16 euros.
Fragment del pròleg per Manel Santana
El poeta ha elaborat un arbre, ara de gran magnitud, en el qual cadascuna de les branques és un pom de versos i de mots contundents que mai no ens deixaran indiferents. Així, la Ciutat a l’alba és una geografia de flamarada, sovint folrada de llum ingrata que pot capolar perquè està feta d’un metall tallant:
Penjada pel coll, la ciutat agonitza lentament. Pedres ofegades sobre l’asfalt. Batec d’immundícies. Terra que respira pel clavegueram. Còpula de cúpules amb l’aire, fornicació de torres: crida el vent verge violat per la plaça.
Contundència, descarnament, una ciutat i unes circumstàncies immerses en la tardor que quan prenen forma de versos sembla que ens volen rapinyar quan els llegim. És una mena de vànova on s’ha dipositat una munió d’aromes derrotats, però alhora és custodi d’un gorg de desig en el qual, en alguna de les composicions, assegura que acaricia amb les mirades, besa amb les paraules en una lluita amorosa amb el cos. Tot plegat és una simbiosi entre el cor (foc, passió), i les idees (reflexió). I el resultat és un arbre de paraules i de veus. En aquest treball trobarem el nostre poeta convertit en una mar embravida, combativa; en altres ens transporta a un embolcall amarat de filosofia.
Jaume Mesquida
Nascut a Palma el 1948, Jaume Mesquida Sansó, resideix des de sempre a Manacor, ciutat en la qual se sent plenament identificat. Va col·laborar durant tres anys en premsa local com articulista polític, fundà amb Antoni Xumet i Pere Joan Martorell Edicions del Salobre, ja desapareguda, i és autor de lletres de cançons musicades per Josep Arnau Estrades. Té publicada una extensa obra tant en castellà com en català i ha guanyat uns quants de premis.
Alguns dels seus llibres més destacats són: Números rojos, Huerga y Fierro, 1997, Acrollam, Capaltard, 1999, Òbol de silenci, El Tall Editorial, 2003, Vers un altre enlluernament, El Gall Editor, 2004, Madona, Betania, 2004, Los abismos lineales, Alhulia, 2006, Declivi de la mirada, El Gall Editor, 2006, Surant entre mots, Editorial Moll, 2008 i I de sobte, la fosca, Stonberg Editorial, 2023.
