Festes abans de les festes de la PatronaP+

Rafel Morro Aquest any hem assistit a un fet extraordinari a Pollença: la baixada al poble de la Mare de Déu del Puig. En motiu de l’Any Jubilar, la imatge de la Mare de Déu ha pogut ser venerada i ha passejat en processó arreu del municipi. Certament -i és de sobres conegut per tothom-, aquesta no és la primera vegada que la Mare de Déu visita la vila, però tampoc és la primera vegada que se celebren festes extraordinàries al municipi. Ja siguin festes cíviques, religioses, o ambdues unides, a Pollença en tenim una bona mostra. Avui, però, es vol tractar una festa religiosa extraordinària que es va viure a Pollença l’any 1855 i que s’entronca amb les festes de la Mare de Déu dels Àngels. Un any abans, el papa Pius IX proclamà el dogma de la Immaculada Concepció de Maria i a tot Mallorca es va viure, i celebrar, amb gran fervor. No obstant, s’havia declarat la Immaculada com a Patrona de Mallorca el 1643. A més, el culte a La Puríssima ja estava prou arrelat a l’Illa gràcies a la figura de Ramon Llull i dels franciscans. La premsa de l’època es va fer ressò dels actes que es varen celebrar al nostre poble, que varen tenir lloc els tres darrers dies d’abril de 1855, però també del 6 al 9 de juliol. Ben igual com passa per la festa de la Mare de Déu dels Àngels, aquestes festes de la Immaculada foren cívic-religioses i, fins i tot, guardaven no pocs paral·lelismes amb la festa d’avui dia. Els actes començaren el dissabte a les 5 hores de la matinada quan una comitiva musical, precedida amb el penó del nom de Maria, anunciava pels carrers l’eixida del sol i l’inici d’un dia gran, un dia de Festa. Durant el dia, tant els pollencins més rics com els més humils, es dedicaren a engalanar les finestres i portals de les cases del poble amb murta i roses i, fins i tot, construïren petites capelles amb la imatge de la Puríssima, envoltada de llums perquè en la nit aparegués il·luminada. Mentrestant, la parròquia de la vila es preparava per a la funció religiosa de la festa. S’havia traslladat la imatge de la Immaculada des de la seva capella fins l’altar major, on restava sota un domàs carmesí, i s’havia endiumenjat tot el temple amb llantoners i ciris per a l’ocasió, que segons les cròniques comptaven un total de 1.300 llums. Amb la posta del sol, els pollencins acudiren al temple, on es cantaren un solemne Te Deum, completes a tota orquestra i goigs de la Immaculada Concepció. A la sortida de l’església l’espectacle de llums de les cases, que fou del tot nou per a la història del poble, provocà l’alegria i admiració dels seus habitants. El diumenge els actes començaren amb el cant durant les hores canòniques i amb la missa major, en que l’ecònom de Marratxí, D. Pedro Maria Colom, preconitzà les glòries de la Immaculada Concepció. La parròquia seguia il·luminada com el dia anterior. El capvespre, mentre es cantaven vespres i completes al temple, es va fer una catifa de murta i roses per tots els carrers per on havia de passar la processó. A les 17 hores, la processó sortí de la parròquia. A banda de les imatges que sortiren en processó, al capdavant hi anaven tots els balls populars de la vila: cavallets, àguiles, indios i Sant Joan Pelós. A la nit, la Banda de música amenitzà la festa a la plaça del Mercat, on també s’havia preparat un castell de focs artificials. Paral·lelament, al pati de Monti Sion, els ciutadans i membres del Partit Moderat i partidaris de la reina Isabel II, havien preparat un jardí amb una piràmide de llums al bell mig d’aquest, amb un joc de sortidors d’aigua i amb l’emblema nacional al cim de la piràmide. Al frontis de l’Escola també s’havia preparat un cadafal il·luminat i la banda de música i alguns aficionats d’Alcúdia animaren l’espectacle, també nodrit amb jocs i castell de focs. Finalment, la festa es va haver d’aturar a les 23 hores per mor d’una abundosa pluja. La festa no acabà aquí. Continuà el dilluns amb la processó de la imatge de la Puríssima des de l’altar major fins a la seva capella, on es cantà amb música la Lletania i l’antífona Salve Regina. Al pati de Monti Sion les dues bandes de música sonaren fins ben entrada la matinada del dimarts. Com ja s’ha esmentat, uns mesos després es tornaren a celebrar festes en honor de la Immaculada Concepció, aquesta vegada a l’Església del Roser. Dia 1 de juliol a la nit hi hagué repic de campanes, coets i so de la xeremia per anunciar que el diumenge dia 8 es donaria inici a les festes. Dia 7 a les 16 hores el penó de la Verge va recórrer els carrers per on l’endemà passaria la processó. El mateix dia a la nit es va beneir la figura de la Puríssima, feta ex professo per a la festa. El temple estava endomassat i il·luminat amb 450 llums. L’endemà, a la missa major, predicà D. Tomàs Berga, prevere i dominic exclaustrat. Al capvespre, després del cant de vespres, es va fer solemne processó formada pels següents elements: un carruatge triomfal ocupat per una nina vestida de Puríssima, alguns nins vestits d’àngels, la banda que cantava els goigs a la Immaculada, joves a cavall vestits a l’antiga, del penó de la Verge, multitud d’homes cantant a cor, les imatges de Sant Domingo i Sant Tomàs, el clero, nins i nines representant personatges bíblics com Assuer, Ester o Judit. A la nit, la música i els focs artificials amenitzaren la vetlada. Les festes acabaren el dilluns dia 9 amb una missa cantada, i encara el diumenge 15 se celebrà una festa religiosa dedicada a la Puríssima. És curiós com trobam el ball dels indis -una dansa popular que encara avui es conserva a Manacor també coneguda com els moretons- i no el ball dels cossiers; una dansa que no ha arribat fins els nostres dies però que aquell 1855 era considerada una de les típiques de la vila. Una mostra més del ric patrimoni cultural immaterial que forma, o alguna vegada ha format, part de les tradicions de la vila de Pollença.