“La festa la fa la gent i les emocions”P+

A pocs dies de la Patrona, el batle de Pollença, Martí X. March, parla amb Punt informatiu Pollença sobre la seva tercera Patrona al capdavant de l’Ajuntament. Repassam records, emocions, mesures de seguretat, homenatges i projectes en marxa, amb la mirada posada en la festa però també en el futur del municipi. - Teniu la barra preparada? Sempre! A més, enguany tenc una barra nova feta de llorer. He passat per diferents barres, algunes d’elles m’han durat vint anys, però la de l’any passat me va parèixer petita (rialles). - Serà la seva tercera Patrona com a batle. Com ha canviat la manera de veure i de viure la festa aquests darrers anys? Primer de tot, hi ha una diferència molt grossa entre quan participes com a ciutadà normal i quan tens una responsabilitat a l’Ajuntament. I la veritat és que mai havia viscut les festes amb la intensitat que les he viscudes ara, en tots els sentits. El dia de les votacions vaig pensar que la festa la fan dues coses: la gent i les emocions. Pensa en les emocions fortes que va suposar tornar a fer el recompte de vots el dia de les votacions als càrrecs. Imagina’t les emocions de 3.809 persones que varen anar a votar durant cinc hores per triar els diferents càrrecs del simulacre. I no només les festes de la Patrona, sinó totes. Les de Sant Antoni les he viscudes amb una intensitat brutal i amb més preocupació encara que les de la Patrona. He viscut intensament com mai tots els actes, que procur no perdre’m. I això que som cristià des dels 17 anys i m’agrada estar al davant... Però ara les visc amb una doble vessant: des del punt de vista del ciutadà que estima la festa i des de la responsabilitat que tot surti bé. - Sabem que heu estat cavallet, però per la Patrona? He estat bisbe! (rialles). He estat moltes coses: he estat cavallet, i he baixat el Sant Crist moltes vegades... - Quins records patroners teniu de quan éreu petit? No gaires, però hi ha una cosa que sí record perfectament. Quan mon pare era batle, venia a davant ca nostra la banda de cornetes, que eren militars, i després de tocar un parell de marxes, el cap de la banda saludava mon pare i tots a ca nostra sortíem defora. - I de ja més gran, què recordau? Hi ha una cosa que record molt bé i que enyor un poc: el camp de Can Escarrinxo. Record que els cristians ens posàvem ben agrupats a la part de dalt i, quan entraven els moros, tota la gent era als costats, no hi havia ningú per enmig. Se feien tres combats reals. Ara, quan els moros entren, tothom es mescla, hi ha gent pel mig... potser és el que més me desagrada del simulacre actual. Abans era una batalla guapa; ara és un totum revolutum. - Qui estima la Patrona, la respecta? Les festes s’han massificat molt i, mediàticament, tenen un impacte molt gros. Això, si ho juntes amb alcohol i altres productes, fa un còctel molotov. Quan a les festes de Sant Joan a Ciutadella va morir una persona, començàrem a prendre consciència que si volem que la festa tengui èxit, continuïtat i que la gent la gaudeixi, és necessari que hi hagi seguretat. Si no, ens la podem carregar. Per això deim “Qui estima la Patrona, la respecta”, i això vol dir normes, convivència, “no, és no”, etc. Hem anat un parell de vegades a Ciutadella per veure el seu pla de seguretat, i el cap de policia de Ciutadella també ha vengut aquí. Encara estam aprenent. Ciutadella, Sóller i Pollença tenim un programa conjunt anomenat “Festes segures”. Jo crec que la gent ha d’estar alegre, però també amb responsabilitat. - Què destacaríeu de les festes d’enguany? A jo m’agrada posar en valor el pregoner. Enguany és el president de la Cooperativa Pagesa, Martí Solivellas, i estic molt content que hagi acceptat. Sembla que sempre els pregoners hagin de ser del món de la cultura, universitari o de l’art, i que ara sigui un home lligat a la terra, a l’agricultura, a la Serra de Tramuntana, pens que és una reivindicació del sector primari, de la Serra i de la pagesia. Un personatge que, si no existís, l’hauríem de crear. Igualment al Port de Pollença, el pregoner de les festes del Carme va ser un home lligat a la mar com és en Joan Cifre. Ha estat un dels pregons que més m’han emocionat. Un home senzill però amb uns grans coneixements. També vull destacar la representació de n’Aineta, el vespre de Marxa Fresca, que cada any s’intenta renovar un poc… volem unes festes per a tothom, intergeneracionals, on tothom pugui gaudir i trobar el seu espai. Les festes, o són de tothom o anam malament. - Com a preàmbul de la Patrona, s’ha elegit a Xesca Ensenyat com a filla il·lustre de la vila. És important. Des de l’any 2018, que es va elegir Guillem Bestard fill il·lustre, no n’hi havia hagut cap altre. A més, les darreres dones que han estat filles il·lustres solien ser religioses. Hi ha el cas de na Clara Hammerl, però ella és filla adoptiva. De na Xesca destacaria vàries coses: primer, que era una dona que no deixava indiferent; segon, el seu compromís amb la llengua, la cultura i la nostra terra; i tercer, que era una bona escriptora. A més, estava molt lligada a la mar i molt vinculada al Port de Pollença. - Acabam de passar l’equador de la legislatura. Com veis aquests dos darrers anys com a batle? Han estat dos anys molt intensos. He estat vuit anys conseller d’Educació, que és un espai molt problemàtic: més de 18.000 professors, més de 150.000 alumnes, més de 300 centres… Però, tot i que jo anava molt als centres i feia claustres, aquí la vida municipal és més propera, intensa i transversal. Aquí no només tractes educació, també fas urbanisme, neteja, sanitat, aigua… I que consti que jo mai he volgut ser ni batle ni conseller, jo només he volgut ser rector de la Universitat, i vaig ser vicerector. I no és que me’n penedeixi, però ser batle o conseller és una cosa que no m’ho havia plantejat mai. - Quins aspectes positius destacaríeu d’aquests dos anys? Hem donat estabilitat a l’Ajuntament. Governam dos grups i entre els dos tenim majoria absoluta: de 17 regidors en tenim 10. Hem votat quasi tot plegats i les preguntes se consensuen, tot i els matisos i que cada regidor té les seves àrees. El més important és que hem planificat què volem que sigui l’Ajuntament. Un dels temes clau és el personal. Tenim una estructura que no és adequada a un ajuntament del segle XXI. Necessitam tècnics superiors per fer front a una feina cada vegada més complexa. Ara acabam el procés d’estabilització d’interins -una cinquantena de persones- i han quedat unes nou places buides. El següent pas serà crear places de tècnics superiors en secretaria, intervenció, contractació, personal, etc. En urbanisme, hem posat un coordinador i creat més places d’arquitectes perquè Pollença té molts de retards en llicències d’obra. A més, ara amb les legalitzacions de cases fora d’ordenació encara hi ha més feina. També vull destacar la moratòria de Formentor i la de can Berenguer. I la cultura és clau. L’any que ve farà 65 anys del Festival de Música i ja estam preparant coses especials. També posam molt d’èmfasi en el patrimoni. En aquest sentit destacar la reforma de la talaia d'Albercuix, la licitació del catàleg de patrimoni, el pla director del Convent i el del Pedret de Bóquer, que posarem en marxa abans de tota la polèmica. El cert és que Bóquer encara està per descobrir. Un altre tema important, és el tema de la Badia. Estam col·laborant amb el Govern i vàrem fer una primera neteja. En aquests moment estam empenyent per a que es creï un camp de boies i que no es pugui fondejar a qualsevol banda de la badia. També licitarem probablement enguany tot el que és el tema de clavegueram per evitar els vessaments d'aigües brutes, principalment al Moll, però també a Cala Sant Vicent i de Pollença. Serà una empresa amb especialistes que farà un diagnòstic de l’estat del clavegueram, però també farà intervencions. A més, hem demanat que a la depuradora hi hagi una depuració terciària per fer l’aigua més útil. - I els punts negatius? La neteja i la recollida de fems s’han de millorar. Els punts de recollida sovint estan bruts i, tot i que hi ha part de responsabilitat nostra, també hi ha una minoria incívica. Al camí vell de Campanet, per exemple, s’hi tira de tot. Haurem de cercar solucions, potser amb càmeres, però això no ho arregla tot. També s’ha de millorar el clavegueram del Moll, com he dit, i el manteniment dels jardins. Vull fer una mica d’autocrítica amb el Moll: ja tenim el pla director i començam a concretar projectes, però necessitam posar-los en marxa. També tenim projectes en marxa a Cala Barques i Cala Molins. I enguany i el que ve, s’asfaltaran i empedraran carrers a Pollença. També crec que falten canals de comunicació perquè la gent tengui més fils directes amb nosaltres. Hem fet reunions amb la participació d'entitats esportives i juvenils, però cal escoltar més i millor. - I les infraestructures en marxa? Estam contents perquè ara s’estan fent les obres de la nova escoleta municipal, que van molt bé. El Capitol, des del meu punt de vista avança massa lentament, però és una obra complicada perquè s’ha hagut de desmuntar tot l’interior subjectant la façana i a més s’ha hagut de desmuntar la teulada de Can Villalonga per evitar ocupar espai a la plaça, la qual cosa hauria estat un caos econòmic. També estem col·laborant amb el Govern amb el PAC nou i estem treballant per reformar la unitat bàsica del Port de Pollença. A més volem que una vegada el PAC nou entri en funcionament tots els serveis socials del municipi s’agrupin en aquest nou edifici. - Una qüestió molt visible i reivindicada és el tema dels pàrquings... S’han arreglat els pàrquings de la Vinyeta, Can Febus, Can Bach... i s’han guanyat moltes places. Can Escarrinxo segurament també serà un pàrquing, ja que només s’hi fa ús deu dies a l’any. Al Port, dins el pla d’aparcaments dissuasoris, es crearà un nou pàrquing a un espai de 7.000 o 8.000 m² davant l’estació de busos, a l’altra banda de la via de cintura, que serà expropiat pel Consell. Jo crec que, a final de legislatura, el tema aparcaments estarà resolt.