Joan Cifre: “He vist créixer el Club Nàutic per damunt i per davall de l’aigua”

Les festes de la Mare de Déu del Carme al Port de Pollença començaran aquest divendres 4 de juliol i ho faran amb el pregó de Joan Cifre Vaquer, cap de marineria del Reial Club Nàutic del Port de Pollença i veu molt coneguda de Ràdio Pollença gràcies a la seva secció diària del temps. Coneixedor com pocs de la història del Moll, per damunt i per davall de l’aigua, Cifre es jubilarà a final d’any després de més de tres dècades de servei. Xerram amb ell per repassar la seva trajectòria i avançar com serà el seu pregó. Per a la gent que cada dia et sent per la ràdio, explica’ns qui ets i d’on te diuen?Me diuen en Joan del Club Nàutic perquè fa molt de temps que som aquí, però a ca nostra sempre ens han dit de Can Buscarró. Tenc 64 anys. Em vaig criar a la zona del Calvari, on encara viu ma mare, i vaig anar a escola a Cals Frares i a Lluc. Deus estar a punt de la jubilació.Sí, a final d’any em jubilaré. De fet, ara ja venc menys perquè tenc moltes vacances acumulades. Aquests darrers anys, amb les obres, he hagut d’estar molt pendent i he aturat poc. Quina ha estat la teva trajectòria professional?Sempre he estat vinculat al mar. Vaig començar amb les canoes amb en Ignasi Borràs. Més tard, vaig continuar amb les canoes de Formentor, on treballava com a mecànic motorista i mariner. Vaig formar-me a l’escola nàutica com a patró de cabotatge, i després vaig començar a treballar al vell club nàutic. Quan Dragados va emprendre el projecte per construir el nou Club Nàutic, em varen contractar com a busso, ja que havia estat busso de la marina durant el servei militar. Puc dir amb orgull que he contribuït a la construcció del Club Nàutic en dues ocasions. Has vist créixer el Club Nàutic del Port de Pollença.El Club Nàutic nou l’he vist fer tot. Abans hi havia el Club Nàutic vell, que era només un bocinet amb un pantalà damunt pilots, sense aigua ni llum, ni benzinera. Hi havia 14 o 15 barques fixes i a l’estiu hi amarraven 7 o 8 més. Ara tenim 375 amarraments. I a part, també hi ha totes aquelles barques que són a naus, finques o fondejades, que passen perfectament de 200. Sempre ha estat important la part esportiva del Club.Sempre. El Club Nàutic ha tengut com a base la vela. El RCNPP és una entitat sense ànim de lucre i tot el que es guanya es reinverteix en la part esportiva, principalment en vela i, darrerament, també en piragua. Amb les reformes dels darrers anys, s’ha entrat en una nova etapa?Pràcticament hem renovat tot el que hi havia, perquè tenia més de 30 anys. A més, el Govern ens obligava a fer una sèrie d’inversions per poder renovar la concessió. S’han renovat els pantalans i s’han allargat una mica per posar amarres més amples, però s’ha guanyat molt poc espai nou. El que s’ha guanyat és en qualitat. Han estat cinc anys d’obres i encara falta l’edifici de vela que es farà al moll nou. Inicialment s’havia de fer un sol edifici gros, però es va decidir dividir-lo per reduir l’impacte visual. Com arribares a ser cap de marineria?Quan Dragados va fer les obres d’ampliació del Club Nàutic jo hi feia feina com a busso. Quan varen acabar, l’any 1989, em varen oferir feina en la construcció d'una altre club, però aquí em varen proposar quedar. Abans de les obres el cap de marineria era en Tomeu Patrona. Després vàrem ser tots dos i més tard ell va anar a la base i jo vaig quedar de cap de marineria. No em facis dir els anys exactes de tot això. Tu coneixes el Club Nàutic per damunt i per davall.Sí, i moltes de les coses més importants són davall l’aigua. I allò que és davall l’aigua sempre costa més d’arreglar. Quan es va fer l’edifici del Club?El nou Club Nàutic es va inaugurar amb un campionat del món de windsurf. Com que no hi havia edifici, es va muntar una estructura amb lones. Quatre anys després es va construir l’edifici actual. Quina és la feina d’un cap de marineria?Segons el moment, serveixes per tot o per res. Ara sobretot coordin, però abans feia de tot: amarrar barques, posar cadenes, treure morts, donar servei d’aigua, cobrar, treure i posar barques amb el travelift… També ajudava a organitzar regates. Una part molt important és el manteniment: tenim més de 500 aixetes i si sumes totes les cadenes per amarrar, podríem arribar del Moll fins a Pollença i un poc més. També duc les relacions amb la Guàrdia Civil, Ports de les Illes Balears, Salvament Marítim… Quan hi ha un problema, jo som el màxim responsable dins l’àrea del Club. Com serà el pregó que has preparat per a les festes?Es dirà Cosetes nostres. Contaré algunes anècdotes i un poc de la meva vida, però sense entrar en massa detalls. També faré un agraïment especial als pescadors del Port, que sempre han estat una part molt important. Al final faré una reivindicació: demanaré que es posi una senya a la Llosa del Rei, perquè hi he hagut de treure moltes embarcacions que hi han pegat, i fins i tot un avió de la base militar va topar-hi. També faré una recreació com si entràssim en barca a la badia i aniré explicant noms de llocs. Ara estrenau el nou edifici de marineria.Aquest edifici agrupa tot el que hi havia abans en aquesta zona, que ara s’està acabant de tirar abaix. Hem fet uns banys nous. Hem fet una cantina al primer pis, que és petita però amb unes vistes espectaculars, un gimnàs nou per als socis, una oficina de marineria moderna i una sala polivalent per als esportistes. L’edifici inicialment havia de tenir un pis més, però es va decidir fer l’edifici de vela al mollet nou, que és el que falta per acabar. I deus tenir estació meteorològica nova.Sí, fa molts d’anys que vaig demanar posar una estació meteorològica i em va costar un parell d’anys aconseguir-ho. Ara tenim una estació nova, però encara no hem pogut fer que les dades surtin per internet per una qüestió tècnica. L’estació vella ens ha anat molt bé, fins i tot per ajudar a les asseguradores a comprovar si el dia d’un sinistre feia el vent que deien. D’on ve la teva afició per la meteorologia?Quan no hi havia aquestes estacions tan precises, havies de mirar el cel i saber si aquell núvol venia de sud, de nord o de migjorn. Els que més en sabien eren els mariners, perquè ells havien de sortir o entrar segons el temps, i no hi havia els motors d’ara. Jo ho vaig aprendre escoltant els mariners que m’explicaven: “Veus aquella senya? Això vol dir que d’aquí dos o tres dies serà mal temps…”. Com vas acabar fent la secció del temps a Ràdio Pollença?Un dia es va espatllar l’estació i no es podien consultar les dades per internet. Em varen cridar i jo els vaig explicar que no anava internet, però que jo tenia les dades de l'estació. Em varen demanar si les podia dir en directe i així vaig començar. D’això ja fa més de deu anys i quasi cada dia faig la previsió i coment alguna altra cosa. Te jubilaràs com a cap de marineria, però com a home del temps…?Crec que sí, que també toca. Hem de donar pas a altra gent. Fer el programa cada dia i preparar la previsió em du una hora o una hora i mitja de feina, perquè no només mir la nostra estació, també revis les altres que tenim a prop. La ràdio m’ha agradat molt i m’hi han tractat molt bé. Què tens pensat fer quan estiguis jubilat?Vull estar per la finca, navegar un poc més, perquè sembla que estant aquí has de navegar cada dia i no és així. Quan era petit mon pare tenia una barca a Cala Sant Vicenç i anàvem a pescar, però després quasi no hi he anat. No he tengut fills i això m’ha permès dedicar-me molt a la feina, que és una feina de moltes hores i d’estar sempre pendent. Quan no hi ets, igualment et telefonen: Salvament Marítim, Guàrdia Civil, Ports, bombers… sempre hi ha alguna cosa. He viscut incendis, temporals… Vaig veure com una ventada va fer desaparèixer la llotja vella. Amb totes les obres que s’han fet, deus haver tingut molta feina extra. I ara que tot està fet, te jubiles…Sí, ja puc dir que és la segona vegada que faig el Club. Però moltes de les coses que hi ha ara, com més quantitat de morts o les cadenes reforçades, són coses que jo he defensat i n’estic molt orgullós. També vaig ser un poc responsable de posar unes canonades molt amples davall el mollet, que ajuden a la recirculació de l'aigua i que es poden tancar en cas d’abocament. Són detalls que queden i que em fan sentir satisfet.