Més de 20.000 aus aquàtiques de 71 espècies passen l’hivern a les Illes Balears

Dins el marc del cens internacional de gener de 2026, que ha comptabilitzat més de 22.000 aus aquàtiques de 71 espècies a tot l'arxipèlag, Pollença ha tornat a destacar com un punt vital per a la biodiversitat. La Reserva Natural de l'Albufereta s'ha posicionat com una de les tres zones més importants de les Illes, acollint un total de 1.550 exemplars, una xifra que referma el valor ecològic del municipi en un context de canvi en els hàbitats humits de Mallorca. Com cada any, a mitjans de gener de 2026 s’ha realitzat el cens d’aus aquàtiques i limícoles a les Illes Balears, un cens que s’emmarca dins el «International Waterbird Census» que coordina Wetlands International (www.wetlands.org). El cens ens ha donat una xifra de 22.174 aus de 71 espècies aquàtiques diferents que han passat l’hivern a les zones humides de les Illes Balears, unes xifres semblants a les de l’any passat. Respecte a la mitjana dels darrers 10 anys s’observa una baixada del 12,2% al conjunt de les Balears, seguint la tendència dels darrers anys. Per illes, baixades importants del 23,5% a Menorca i del 14,6% a Mallorca, mentre que a Pitiüses passa el contrari, amb importants pujades del 36,3% a Eivissa, especialment perquè continua l’augment dels flamencs (Phoenicopterus roseus) hivernants, i del 24,3 a Formentera Per grups, i comparades les dades amb la mitjana dels darrers 10 anys, veiem que a nivell de Balears continua una baixada important del 36% a l’ordre dels gruiiformes, sobretot fotges (Fulica atra), espècie bioindicadora de la qualitat de l’aigua dolça, i se nota també una baixada del 16% en el nombre d’anneres en general, sobretot les capbussadores, i dels setmesons i soterins Per contra continua alt el nombre de flamencs (Phoenicopterus roseus) que passen l’hivern a les Balears, i enguany també el de les corpetasses (Phalacrocorax carbo). Augmenta igualment el nombre d’ànneres blanques (Tadorna tadorna), espècie pròpia d’aigües salobres. Aquestes dades ens estarien indicant que se segueix en el procés de salinització de les nostres zones humides principals. El cens se fa sobre anàtides, agrons i limícoles, així com altres espècies que viuen a les zones humides, com soterins, alguns rapinyaires i algunes espècies de gavines. Per illes, a Mallorca s’han visitat 52 zones, 21 a Menorca, 13 a Eivissa i 9 a Formentera. La zona amb major nombre d’exemplars ha estat el Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, amb 8,636 exemplars i 58 espècies. Destaquen també la Reserva Natural de l’Albufereta, a Pollença, amb 1.550 i el Parc Natural de Es Trenc-Salobrar de Campos amb 1.435 exemplars. Aquestes 3 zones representen més de la meitat dels exemplars censats a tot Balears. A Menorca ha estat especialment important a s’Albufera d’es Grau, amb 1,172 aus censades i a Pitiüses les Salines d’es Codolar d’Eivissa, amb 1.339 exemplars i l’Estany Pudent de Formentera amb 416 Les espècies més abundants, amb més de 1.500 exemplars censats, han estat, de més a menys, els esplugabous (Bubulcus ibis), els cullerots (Spatula clypeata), els collverds (Anas platyrhynchos) i els flamencs (Phoenicopterus roseus). Dades curioses d’espècies poc habituals són una cigonya (Ciconia ciconia) a Menorca, 1 exemplar d’agró roig (Ardea purpurea) a Mallorca, 2 garses de mar (Haematopus ostralegus) també a Mallorca o 4 bec planers (Platalea leucorodia) entre Mallorca i Menorca. Interessants les dades d’algunes espècies en perill, com 11 pardes (Aythya nyroca), de les quals 10 a Son Saura del Nord a Menorca, 12 sel·les marbrenques (Marmaroneta angustirrostris) a Mallorca o 19 àguiles peixateres (Pandion haliaetus) entre totes les illes. Per contra destacar que novament no ha hivernat ni un exemplar de morató de puput (Aythya fuligula) una ànnera que a principis de segle era habitual o només 20 exemplars de coer (Anas acuta) a tot Balears, una altra ànnera que els darrers anys s’ha fet cada vegada més escassa. Els recomptes s’han pogut realitzar gràcies a la participació de més de 150 voluntaris a tot Balears, amb la coordinació del GOB a Mallorca, SOM a Menorca i el GEN-GOB a Pitiüses. També ha participat personal de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural i ha comptat amb el suport de l’Agència de Reserva de Biosfera a Menorca i del Ministerio para la Transición Ecológica y Reto Demográfico. Aquest cens se ve realitzant a molts països del món des de fa més de 50 anys. Aquestes series llargues de temps ens permeten saber quina és l’evolució de la fauna a les zones humides i per tant en quin estat es troben aquestes zones a les Balears. Siuladors (ànade silbón), PN Albufera, Mallorca. Foto: Juanjo Bazán