Frit de freixura, de la cuina d’aprofitament al plat de PasquaP+

El frit de freixura, ara conegut com a frit "mallorquí" a les cartes dels restaurants com a invitació als turistes a tastar allò genuí, típic i propi d'aquestes contrades, és un d'aquells exemples més clars de la gastronomia mallorquina, molt elaborada, però feta amb ingredients d'allò més humils. O sigui un plat de cuina d'aprofitament que ha esdevingut plat de festa, una de les menges arrelades a les festes de Pasqua. L'investigador Tomàs Vibot al llibre La cuina de la passió assegura que "el frit de Pasqua és, al cap i a la fi, el plat que trenca de manera definitiva amb el prolongat període d'abstinència marcat per la quaresma. Un moment i una menjada d'una gran força simbòlica, d'una gran significació comunitàries". Vibot recull una "primmirada descripció" del frit de freixura segons Antoni M. Alcover que diu així: "Sa freixura! És vertaderament un plat clàssic. Vetací com la solen fer a ses possessions. Vénen i fan taiadetes d'es fetge, cor i lleu dets animals de llana que han mort per fer panades i ho couen amb saïm dins una greixonera. Con ja se fa envant a esser cuit, hi tiren es budells que tragueren d'aquells animals, fets nets i bullits, ben bullits, i taicats, ben taicats; couem un poc amb lo altre i llavò aboquen aigo dins sa greixonera i darrera s'aigo vénga-hi sa sang bullida! també esmenuçada que faça poc grums, i llavó patates bullides, i grell, i sa sal i espícies i fuis de llorer. Tot allò bull una mica, ho lleven des foc, i venga-ho dalt sa taula! i hala a fer-s'hi plat! i daça qui daça bon duboixos." Més endavant, el mateix Tomàs Vibot transcriu la recepta del frit de freixura del receptari El dinar de cada dia de Francisca Moragues (El Gall Editor, 2012) que vos apuntam tot seguit per si us animau a fer aquest plat que recull els gustos i les aromes de Pasqua i la primavera. Per fer frit de freixura, necessitam una quilo de freixura de me, tallada a bocinets molt petitons, 200 grams de sang de me, un quilo i mig de patata tallada per fregir o a dauets, 10 alls aixafats, un manat de cebetes tendres, una escudelleta de fonoll picadet, vuit carxofes, una llimona, un pebre coent, oli i sal. Per fer el frit, hem de tenir a mà una greixonera de fang, una paella i un escorredor gros. Primer de tot, pelam, netejam i tallam les patates. Deixam les patates dins aigua i mentrestant, arreglam les cebetes i les carxofes. Les cebetes s'han de tallar a dauets i les carxofes, en vuit bocins cada una. Perquè les carxofes no tornin negres, es recomana fregar-les amb llimona. A continuació, posam una paella al foc amb bastant d'oli per fregir les patates. Quan falti poc per estar fregides, hi afgim un parell d'alls aixafats i la sal. Traiem les patates amb una giradora i les disposam dins la greixonera. Dins el mateix oli de la paella, fregim la freixura tallada petitona amb sal. Quan estigi fregida, la traiem de la paella i la col·locam damunt la patata fregida. Acte seguit, fregim les carxofes amb un poc de sal i, en estar daurades, les traiem per posar-les dins la greixonera amb les patates i la freixura. Si queda poc oli, n'afegim un poquet més. Hi posam les cebetes amb el pebre coent obert i un poc de sal. Deixam que es cogui a poc foc, perquè no s'han de cremar. Sense treure les cebes ni el pebre coent, incorporam el fonoll talladet, remenam dues vegades i hi tiram la sang. Amb l'ajuda de la giradora, l'esmicolam un poc. Quan estigui llest, ho traiem del foc i ho ajuntam amb la resta d'ingredients que hi ha dins la greixonera. Posam a foc mínim i amb la giradora, anam remenant fins que estigui tot ben mescladet, però anant alerta a no esmicolar-ho. Aquesta és la recepta de Francisca Moragues, una recepta que podeu ajustar segons els vostres gustos i costums. Tot i amb això, com molt bé senyala Antoni M. Alcover, "sa freixura ama es vi", així que acompanyau el frit amb un bon tassó de vi, perquè "sense vi no acaba de caure bé an es ventrell".