Xavier Bernard-Sans: “L’Euroregió Pirineus Mediterrània aporta molt finançament europeu a les illes Balears”P+

Gabriel Mercè/ Foravila – AMIC Xavier Bernard-Sans és, des de fa vuit anys, el Secretari General de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, una entitat política amb dues dècades d’història que vol potenciar els llaços de les Illes Balears, Catalunya i la Regió d’Occitània, establir vincles, generar un clima de cooperació i atraure-hi inversions de la Unió Europea. De pare provençal i mare catalana, Bernard-Sans treballa des de la seu de l’Euroregió a Perpinyà per a una població de 15 milions d’habitants en una entitat encara molt desconeguda que té la cooperació internacional com a màxima, i l’enfortiment de les relacions entre aquestes regions com a objectiu. - L’Euroregió Pirineus Mediterrània acaba d’assolir els seus primers vint anys d’existència, però molts dels ciutadans de les regions que abasta encara no la coneixen. Ens en pot fer una breu presentació? És cert que hi ha molt desconeixement; de fet, Europa encara ho és molt desconeguda. Sorgeix amb la intenció que la Unió Europea arribi als territoris i els sigui propera. Fa les seves primeres passes als anys noranta, quan hi va haver una voluntat d’apropament entre territoris transfronterers, sobretot Catalunya i Occitània, de la mà del president Jordi Pujol. Més endavant, Pasqual Maragall ho va concretar millor, i es va dissenyar una Euroregió que incloïa els Països Catalans en sentit ample, a més d’Aragó i Occitània. Però finalment, per raons polítiques òbvies el País Valencià no hi va entrar i l’Aragó tampoc, i les Illes Balears varen dir que sí, o sigui que va quedar integrada per les Illes Balears, Catalunya i Occitània. - Quins són els seus objectius principals? Són sobretot contribuir a crear l’Europa de les regions i establir cooperacions culturals, mediambientals i econòmiques, tenint molt en compte les entitats que treballen en el territori. - Com ha funcionat fins ara? Primer hi va haver una etapa de funcionament extraoficial fins que ara fa vint anys es va constituir formalment l’Euroregió. De 2004 a 2009 hi va haver un interès únicament polític: es feien trobades, però no hi havia realment una cooperació pràctica. A partir de 2009 hi ha un gran canvi perquè Europa reconeix les entitats de cooperació internacional creant la figura jurídica europea única de l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT) i això ens permet actuar amb dependència de les regions que en formen part, però no dels estats. Per tant, anam a Europa amb veu pròpia. I a partir de 2014 i 2015 incrementam la nostra activitat perquè també disposam d’eines per poder estar al costat de les empreses, de les universitats, de les entitats, per ajudar-los a consolidar-les i reforçar-les gràcies a convocatòries europees a les quals responem i així fem arribar finançament europeu en els tres territoris. - Quins són els trets comuns (o els interessos comuns) que vostè veu més importants en aquests territoris? En primer lloc, tenim una mar en comú. Però també moltes problemàtiques comunes, en matèria mediambiental o de canvi climàtic. Entenem molt bé les dificultats que pateixen les Illes Balears pel seu aïllament. També tenim molts de vincles culturals i problemes compartits, com els derivats del turisme i la saturació, l’aigua i altres reptes del segle XXI. - Com es coordinen les polítiques i iniciatives entre Catalunya, Occitània i les Illes Balears? Som com una Europa en miniatura, amb tres membres i veus iguals. Celebram assemblees generals i cada dos anys canviam de president. Ells deleguen la presència a l’Euroregió amb els consellers del seu govern que porten els temes de la cooperació europea, que són els qui decideixen el full de ruta. Ara mateix tenim marcat el camí fins al 2030. - I el vostre paper, quin és? En el meu cas, jo som la persona més visible de l’Euroregió i tenc la seu a Perpinyà. Feim trobades cada dos o tres mesos entre els 3 membres i sempre feim acció a tres bandes. - Precisament el pròxim 2 d’abril, la presidenta del Govern Balear, Marga Prohens, assumirà la presidència de l’Euroregió per un període de 2 anys. Quins són els principals objectius durant aquest temps? Gran part de l’acció a fer ja està decidida; sol haver-hi una línia continuista i grans reptes ja marcats. Però la presidenta Prohens també marcarà les seves prioritats, que impliquen impulsar l’economia blava, la sostenibilitat en el sector turístic, la innovació o la problemàtica de l’aigua. En definitiva, són qüestions compartides per a la resta de regions. - Quin pressupost maneja l’entitat? Solem manejar un pressupost d’aproximadament 1’2 milions d’euros. El 80% prové dels mateixos governs (els estatuts marquen com hi han de participar) i el 20% restant l’aconseguim mitjançant la participació en convocatòries de projectes europeus. Però el més important és que mitjançant l’Euroregió moltes entitats accedeixen a programes de la Unió Europea que, d’altra manera, no haurien tengut. Per exemple, en els darrers 7 anys hem portat uns 22 milions d’euros a l’Euroregió, que s’han repartit. I les Illes Balears, que és, diríem, que el soci petit (per població i territori), rep pràcticament el mateix que les altres regions, o sigui que probablement la seva participació a l‘Euroregió li sigui encara més interessant. - Quins projectes impulsats per l’Euroregió han tingut fins ara un impacte més significatiu a les Illes Balears en els darrers anys? Jo destacaria, per damunt de tots, el projecte PSAMIDES (finançat pel fons INTERREG EUROMED), que ha servit perquè els ports siguin més sostenibles, amb accions que han beneficiat la biodiversitat marina, l’ús d’energia renovable, la protecció del medi ambient, i que ha duit inversions en innovacions en els ports de les Illes Balears. I, d’altra banda, el projecte LIFE WAT’SAVEREUSE, que tenia l’objectiu de reduir el consum d’aigua en el sector del turisme i de potenciar-ne la reutilització. Va ser un èxit i vàrem comptar amb la col·laboració d’un centenar d’hotels i de molts municipis de les Illes Balears i vàrem arribar a milions de turistes gràcies a campanyes de comunicació molt originals i molt impactants. Va ser una experiència molt interessant. - I en el terreny agrícola i mediambiental, quins projectes estan en marxa? Tenim sobretot projectes agroalimentaris sobre circularitat i per cercar la manera de consumir menys aigua i menys energia tot i guanyar eficiència mediambiental i productivitat. Tenim un projecte CESAM, finançat pel fons 13 de la Comissió Europea, molt interessant en aquest sentit amb l’empresa mallorquina Terracor i la fundació Bit. - Quins problemes comparteixen els agricultors dels tres territoris? Les realitats són bastant diferents, però el problema de la manca d’aigua és molt important a les Illes Balears, a Catalunya i a la zona costanera d’Occitània. Hem d’intentar trobar solucions davant aquest repte perquè el rec continuarà essent necessari en el futur. També el canvi climàtic ens afecta a tots, amb l’augment de la temperatura o l’arribada de noves plagues i malalties a les oliveres o als ametllers que haurem de resoldre posant en comú les innovacions dels nostres centres de recerques dels tres territoris. - I en pesca? És un tema que fins ara no l’havíem tocat perquè la competència de les quotes la tenen els estats. Però ara, sota la presidència de les Illes Balears, es duran endavant accions en dos sentits, en la protecció dels professionals de la mar i també en la protecció dels recursos marins que estan amenaçats. - I en matèria cultural? Tenim moltes idees. Des de sempre tenim en marxa una convocatòria cultural i una per a intercanvis universitaris que, per cert, no està funcionant bé a les Illes Balears perquè no tenim estudiants que s’hi apuntin. Disposam d’entre 150.000 i 200.000 euros per finançar projectes culturals de cooperació en l'àmbit euroregional: residències d’artistes, celebrar intercanvis de joves músics o intercanviar exposicions entre museus dels diferents territoris per exemple. Crec que ens falta arribar a la joventut, i tenim programes per fer-ho. Ens interessa, a més, promoure les llengües euroregionals, els agermanaments i impulsar la cultura popular. - I, finalment, treballen també en innovació. Efectivament. Volem ajudar les empreses a ser competitives a escala internacional aprofitar la dinàmica que els proporciona el nostre ecosistema euroregional d’innovació, uns dels més potents a Europa, per ser més forts en àmbits com el medi ambient, la gestió de l’aigua, l’energia o l’e-salut mitjançant els centres de recerca que estam recolzant.