La Miranda, primers movimentsP+

Pocs dies després de parlar amb diferents representants de l'associació La Miranda, Jaume Cortès, Miquel Àngel March i Biel March Simó, vaig escoltar "Ciutat Maragda". En aquell programa de Catalunya Ràdio que condueix David Guzman, diferents contertulians parlaven sobre l'assaig La poètica de l'espai de Gaston Bachelard (Angle Editorial, 2024). Amb el traductor del text al català, Andreu Gomila, desgranaren molts aspectes vinculats amb l'espai, deixant clar que l'espai influeix, per dir-ho d'alguna manera, en les vivències d'aquells que els habiten. Des d'aquí us convid a escoltar el programa, que és interessantíssim més enllà que, a mi, m'hagi pogut servir d'introducció a aquest reportatge per posar cara a La Miranda i a les seves aspiracions. A principis de desembre de 2024, es va anunciar el naixement de La Miranda, una associació amb la intenció de vetlar per a la protecció i conservació del patrimoni arquitectònic, històric i paisatgístic del municipi de Pollença. El primer objectiu de La Miranda era (i és) l’aprovació del Catàleg de patrimoni, però, sobretot, posen la vista en una meta clara: la correcta cura de tots els nuclis de població del municipi de Pollença. Tres mesos després, La Miranda funciona. De moment, són una vintena de persones i tenen les portes obertes a tothom que tengui temps i ganes de dedicar-se a la preservació i difusió del patrimoni material i immaterial de Pollença com a municipi. Es reuneixen amb una regularitat mensual i han tengut contactes amb l'Ajuntament, entre altres entitats. Els origens de La Miranda s'han d'anar a cercar al Fòrum Pollença que va deixar de funcionar fa uns anys, però que hi havia un grup de persones preocupats pels mateixos temes. A partir d'aquí, va néixer La Miranda, una entitat en la qual hi ha gent del Fòrum i noves incorporacions, interessades en els objectius de La Miranda que són difondre el patrimoni material i immaterial de Pollença, tot i que té un àmbit de comunitat autònoma per raons administratives, però també, perquè hi ha qüestions relacionades amb Pollença que van més enllà dels límits geogràfics. Per què La Miranda? On ara hi ha un d'aquells hotels representatius d'allò que es coneix com a balearització, hi havia un turonet conegut com a la Miranda. Des d'aquell petit turó, es podien observar els perills que venien de la mar o les dificultats que comporta aquella mar tan bella com traïdora. En aquest sentit, en cas de temporal d'aquells que se'n diuen "temporalàs", s'avisava els pescadors que havien sortit a pescar amb foc. Aquell era el senyal que havien de cercar una sortida alternativa, perquè s'havia alçat temporal i les caletes que formen Sant Vicenç havien esdevingut un escull. Més o menys així ho explicava Joan Campomar Cerdà en un article titulat "La Miranda" en el qual contava un trist episodi viscut a cala Barques. Davant un metafòric "foc", La Miranda s'ha posat al capdavant de preservar i difondre el patrimoni material i immaterial del municipi de Pollença, a l'hora que obre els braços a altres pobles on es visquin situacions semblants. Primers moviments I si l'aprovació del catàleg de patrimoni és una prioritat per a La Miranda, s'ha de reconèixer que han aconseguit alguns moviments per part de l'Ajuntament qui els va assegurar que, entre sis i vuit mesos, el Catàleg estaria redactat definitiva. En aquest sentit, destaquen que, als pressupostos municipals de 2025, hi ha una partida pressupostària per encarregar la redacció definitiva del Catàleg. El Catàleg de patrimoni fa una vintena d'anys que s'arrossega entre anades i vengudes de l'Ajuntament al Consell de Mallorca, on s'ha d'aprovar definitivament. Sense anar més enfora, el darrer canvi que es va fer al Catàleg fou excloure les cases representatives del primer turisme que hi ha al Port de Pollença, una de les quals, can Mena, va desaparèixer fa pocs anys. Des del Consell de Mallorca, els varen dir que s'havien de tornar incloure aquestes cases i que, com que feia tant de temps, també heu de canviar les fitxes de cada element. L'inventari està fet, hi ha uns 300 elements, segurament en falten alguns a més de les cases de primera línia, tan representatives del Moll. Tot i amb això tenen molt clar que convé fer un seguiment, presentar al·legacions i, si cal, pressionar perquè s'aprovi el Catàleg de patrimoni. Propostes més senzilles A més de les propostes majúscules com el Catàleg de patrimoni, La Miranda té propostes més senzilles per fer de Pollença un poble més amable amb els que hi viuen i els que el visiten. Es tracta de tenir sensibilitat per preservar petites coses com ja fa estona que fan a molts pobles avançats d'Europa. Per fer més fàcil encara aquesta meta, des de La Miranda, proposen centrar-se en el casc antic de Pollença per començar, ja que al municipi hi ha molta feina per fer. Per donar-li coherència amb l'enllumenat, el mobiliari, la cartelleria, les banderoles, l'arbrat... "Tampoc volem que sigui un betlemet, però sí que hi hagi unes pautes estètiques, uns criteris a seguir", diuen. Allò que volen deixar molt clar que no tenen la intenció d'imposar ni denunciar, sinó d'aconsellar per millorar en qüestions estètiques com ara rètols comercials, il·luminació, cossiols, banderoles, papereres... colors, materials... que endolceixin una àrea tan tensionada com Pollença. En aquest sentit, senyalen com a exemple canviar la temperatura del llum dels carrers, pot semblar una beneitura, però és important. Ara mateix, l'únic que hi ha és el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que és de 1990 i s'ha d'actualitzar. Llavors hi ha una ordenança de la via pública que es va aprovar el 2003. Patrimoni immaterial Més enllà del patrimoni material, destaquen que els interessa molt és la part del patrimoni immaterial: toponímia, paraules pròpies de l'idiolecte pollencí, dites, refranys... Hi ha ajuntaments que han fet catàlegs de patrimoni immaterial (festes, cançons, processons...) amb l'objectiu d'evitar que es perdin i que s'impulsin. En aquets sentit, a mode d'exemple, apunten que comentaren a l'Ajuntament la pena que fa l'Estendard a la processó de Sant Sebastià. Per mor del cablejat del carrer, no permet lluir-se i desplegar l'Estendard, veure la pintura que, ben segur, molts no han vist, perquè, seguit seguit, s'ha de recollir i tombar per no enfilar els cables que travessen els carrers de banda a banda i que, molt probablement, a hores d'ara no compleix cap funció. El problema de tot plegat és que es normalitza i es creuen que sempre ha estat així. Finalment, entre altres, també apunten a la recuperació del mercat dominical a la plaça Major, com s'havia fet des de fa centenars d'anys. En definitiva, amb tots aquests temes d'interessos difusos com medi ambient, patrimoni, estètica..., fa falta que algú, com ara La Miranda, que impulsi activitats, gestos... i esdevingui un referent com a grup que crida l'atenció sobre un o altre tema.