«Llàstima que la dona, en comptes de jugar un paper, ha jugat un drap en la història de la humanitat»
És una de les cèlebres frases de Mafalda, el personatge del dibuixant Quino que avui horabaixa centrarà l’atenció dels nins i nines que participin al Taller de pintar bosses que es farà a la Biblioteca de Pollença, a Can Llobera.
L’activitat es durà a terme amb el cartell de places exhaurides. Així que, amb la intenció de donar a conèixer una mica més Mafalda, aquesta nina seixantina que representa valors ben actuals, en farem un breu apunt.
Mafalda es va presentar a l’Argentina, 29 de setembre de 1964 i es va deixar de dibuixar el 25 de juny de 1973, quan Quino va trobar que ja no podia fer-li dir res més de nou. En aquest temps, aquella nina que havia de vendre electrodomèstics i acabà esdevenint un mite, Quino va fer ni més ni menys que 20.000 tires protagonitzades per Mafalda i els seus pares i amics (Felipe, Susanitat, Manolito, Libertad…).
L’any 1969, Mafalda va fer el salt a Itàlia de la mà d’Umberto Eco i el 1970 arribà a l’Estat espanyol a través de l’editora Esther Tusquets. Fet i fet, les vinyetes de Quino han estat traduïdes a una vintena de llengües.
Popular per odiar la sopa, Mafalda representa valors tan actuals com l’ecologia, la igualtat… i el feminisme. I és que, en una societat patriarcal, Quino va donar veu a les dones i ho va fer a través dels ulls d’una nina, d’un infant que, amb la seva innocència, posa davant el mirall els defectes de la societat.
