Les temperatures a l’Àrtic se situen 20ºC per damunt de la mitjanaP+

Jaume Reus – Mónverd Durant el primer diumenge de febrer, un sistema de baixes pressions situat damunt Islàndia va permetre el pas d’aire calent cap al pol nord. El resultat: les temperatures varen superar en 20 graus la mitjana, passant a graus positius. Durant el cap de setmana les temperatures ja havien superat la mitjana (1991-2020) en 18 graus a l’illa noruega de Svalbard, un dels territoris més al nord del planeta. Aquest increment feu superar els 0 ºC, necessaris per evitar que el gel es fongui. El diumenge, l’anomalia va augmentar fins als 20 graus. En declaracions pel diari britànic The Guardian, Mika Rantanen, investigador a l’Agència Meteorològica Finlandesa va afirmar que, tot i no haver batut rècords, aquesta anomalia es troba entre les més extremes que han ocorregut a l’Àrtic. La crema de combustibles fòssils ha causat un augment de les temperatures globals al voltant dels 1,3 ºC (el 2024 fou el primer any que se superà el llindar dels 1,5 ºC, establert a l’Acord de París), però aquest augment ha estat molt més marcat a l’Àrtic, quatre vegades superior a la mitjana global des del 1979. Aquest augment ha estat causat en bona part per la desaparició del gel (blanc, per tant reflecteix bona part de la llum solar) reemplaçat per les aigües àrtiques (fosques, per tant absorbeix la majoria de la llum solar). Aquest fenomen ha causat uns hiverns temperats i uns estius calorosos a la regió àrtica. Aquesta anomalia ha estat causada per l’entrada d’aire calent a causa d’un gran sistema de baixes pressions situat damunt Islàndia, que va dirigir l’aire calent des de l’Atlàntic. Tot i que la irrupció d’aire calent des de l’Atlàntic no és freqüent (el darrer episodi similar va ocórrer el 2018), un Atlàntic cada cop més calent fa pensar als científics que aquests fenòmens poden ser més freqüents en el futur, encara que els calen més dades per confirmar-ho. Els serveis meteorològics de l’Agència Espacial Europea, a través dels satèl·lits del programa Copernicus, van detectar unes temperatures més de 20 ºC per damunt de la mitjana al Pol Nord, amb temperatures per damunt dels -1 ºC al paral·lel 87º (on el 90º correspon al Pol Nord geogràfic). Aquests resultats han estat corroborats per una boia situada a l’Àrtic, que va enregistrar 0,5 ºC el passat diumenge 2 de febrer. Els científics climàtics es basen en les dades recollides per totes les estacions meteorològiques mundials per crear models per entendre els efectes de l’escalfament global. Emperò, en àrees remotes com l’Àrtic, on obtenir dades és més complex, la manca de dades complica establir amb exactitud els valors d’anomalies com aquestes. Tot i això, es creu que el fenomen del passat cap de setmana se situava entre els 20 i 30 graus per damunt de la mitjana. El ràpid escalfament de l’Àrtic és un fenomen que preocupa als científics, sobretot per la desaparició del gel. La desaparició del gel Àrtic reduirà la proporció de llum solar reflectida per la superfície terrestre, fet que agreujarà encara més l’escalfament global. Si el gel que es troba flotant sobre la superfície oceànica es fon, emperò, no augmentarà el nivell de la mar de manera significativa, atès que actualment ja desplaça l’aigua del lloc que ocupa. La pèrdua del gel és cada cop més probable. Si bé el darrer informe de l’IPCC assegura que els estius sense gel a l’Àrtic només ocorrerien en els casos de mitges i altes emissions, un estudi publicat a Nature Communications el 2023 mostrava una predicció més pessimista, ampliant aquesta realitat fins i tot a l’escenari de baixes emissions.