Juan M. Torres Velasco
Segons el Diccionari català-valencià-balear, blat és el “nom de diverses espècies de plantes gramínies del gènere Triticum (en castellà trigo). Hi ha moltes varietats i usos diferents, com ara, el blat blancal, el candial, el blat rojal (blat carretó o carretoner), blat moro, blat rovelló, blat barba, l’auceller, blat del miracle, blat cabot, blat somerí, blat ordi, blat de s’eriçó, blat carabassot, blat trobat, blat mollar, blat mort, blat de Sardenya, blat porrerí, blat coll-de rossí, blat ajagut, o blat xeixa.
El blat xeixa (en castellà blat candeal) és de bona qualitat, fa la farina blanca i més saborosa que la del blat ordinari. Segons podem llegir a la Viquipèdia, el conreu del “blat dur o forment” ens arribà possiblement des d’Etiòpia a través de l’islam i es va difondre amb rapidesa a l’Orient mitjà, el Magrib i Àfrica del nord, com també a Al-Andalus musulmà.
He fet aquesta petita introducció per comentar els diferents topònims que podem trobar al nostre terme municipal, relacionats amb aquesta planta.
En primer lloc hauríem d’aclarir que el topònim Formentor no té res a veure amb el vocable “forment”. Segons Joan Coromines, Formentor deriva del llatí «Promontorium» -cap d’una costa-, després modificat per influència aràbiga, fins arribar a la forma actual. Així, doncs, aquest accident geogràfic donaria nom a tota la contrada, és a dir, a l’antiga alqueria, i després possessió, de Formentor. Aquesta tesi contradiu la defensada en el diccionari Alcover-Moll o per part de Mateu Rotger, segons la qual seria l’abundància de blat, és a dir de “forment”, en aquest indret, l’origen del topònim. De totes formes, aquesta afirmació avui no sembla versemblant ja que a Formentor mai s’ha documentat una presència significativa d’aquest conreu.
Podem afirmar que el “Promontore” apareix documentat als voltants de 1265. En anys posteriors, també es troba aquest mateix nom a diferents cartes nàutiques de l’Escola de Cartografia Mallorquina, i en altres fonts. I Mascaró Pasarius a La Toponímia i Cartografia antigues a les Illes Balears, documenta la forma «Promontor” (amb variants) fins mitjans segle XV, mentre que la de “Formentor” i les seves variants des del segle XIV endavant.
Altre topònim d’aquesta temàtica seria el Munt de Blat, situat entre el puig de la Pinoa, el coll d’en Vela i el caló d’Albercuix. La primera vegada que el tenim documentat és el 1370, amb el nom de “Talaia pinosa”, en un llibre d’Enquestes de la Cúria Reial (Arxiu Municipal Pollença, sig. 312), en un document relatiu a una fugida d’esclaus de l’alqueria de Pedruixella, on comenta que, curiosament, certs testimonis afirmen haver vist els fugitius a un “puig de Formentor apellat la Talaya pinosa”. També en un llibre comú del mateix Arxiu (AMP 46), de l’any 1383, sobre la delimitació i fites entre les alqueries d’Albercuix i Formentor figura com a “Talaya pinosa”.
Ara bé, l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, al seus treballs sobre les Balears, escriu que “Des de la torre [d’Albercuix], en direcció a l’est, es te una bella vista de l’illa del Colomer, de les penyes dels coloms i de l’illa a la dreta. Cap a la dreta es veu l’avançada de la Pinola i el puig d’en Mare, després el castell d’Albercutx…”. Per cert, el Puig d’en Mare a que es refereix l’Arxiduc es l’actual Munt de Blat (nom degut a la seva forma cònica i regular, que ens recorda un caramull de gra), el qual en el segle XIX era conegut com el Puig d’en Marc, i també com “Els Pins”.
Finalment, hi ha altres topònims que fan referència al blat xeixa que hem comentat anteriorment, com ara el Coster de la Xeixa, a Ariant de Baix, entre la Rabassa i el puig Gros, on abans hi sembraven aquest cereal.
De totes maneres, la resta de noms de lloc que trobam a Pollença (el Forn d’en Xeixa i la Coma d’en Xeixa) amb aquesta denominació no assenyalen un indret dedicat a aquest cultiu, sinó al malnom d’una nissaga de persones, amb llinatge Torandell, que varen viure a l’actual carrer de la Mosca, a la illeta coneguda com a d’en Xeixa, abans de Martí Torandell.
