Segona Pasqua i Pasqua Granada: el final d’un cicle que connecta l’illa amb antigues tradicions agrícoles
Aquest cap de setmana arriba el tancament definitiu del cicle de primavera al nostre calendari. Avui diumenge 24 de maig se celebra la Segona Pasqua, una de les festivitats religioses més antigues de la cristiandat. Demà, dilluns 25 de maig, arriba el tradicional dilluns de Pasqua Granada, una jornada que històricament marcava l’inici del temps de collites i de feines dures al camp.
A Mallorca, tot i que actualment el dilluns de Pasqua Granada és una jornada laboral ordinària a nivell general i les celebracions han perdut la força massiva de la Pasqua Florida o de Setmana Santa, ambdues dates varen formar part durant segles del cor del calendari festiu, social i agrícola de l’illa.
Què és la Segona Pasqua del diumenge?
El diumenge 24 de maig és la Segona Pasqua, coneguda litúrgicament com el diumenge de Pentecosta —del grec pentekosté, que significa “cinquantena”— o també com a Cinquagesma. Se celebra exactament cinquanta dies després del diumenge de Resurrecció i commemora la baixada de l’Esperit Sant sobre els apòstols en forma de llengües de foc, fet que els va permetre predicar en diferents llengües. Per al cristianisme, aquest diumenge marca formalment el final del temps pasqual i el naixement de l’Església com a institució pública.
I el dilluns de Pasqua Granada?
L’endemà, dilluns 25 de maig, és el dia de la Pasqua Granada. Si el diumenge té una càrrega purament religiosa, el dilluns respon tradicionalment a la relació de l’home amb la terra i els cicles de la natura. Rep el nom de “Granada” perquè s’escau en el moment clau de la primavera en què els cereals i els camps comencen a “granar”, és a dir, a granar el blat i a omplir-se de gra madur just abans de l’arribada de l’estiu.
Antigament, en molts de territoris de la influència carolíngia, s’establia com a dia festiu per permetre el retorn a casa de la gent que s’havia desplaçat per la festa religiosa, convertint-se en una jornada de sortides a foravila, berenars comunitaris i aplecs.
Una festa amb arrels agrícoles molt més antigues
Tot i l’embolcall cristià, la Pasqua Granada manté intactes les arrels de cultes agraris molt anteriors. De fet, la Pentecosta cristiana beu directament de la tradició jueva del Shavuot (la Festa de les Setmanes), que originalment era una celebració estrictamente agrícola d’acció de gràcies per l’arribada dels primers fruits de la terra. El refranyer popular mallorquí i català ha conservat a la perfecció aquest esperit de canvi de cicle a la fi de maig:
- “Pasqua granada, la falç a la mà”
- “Per Pasqua Granada, l’espiga daurada”
- “Entre les Pasqües vénen les tasques”
Aquestes dites recordaven als nostres avantpassats que, passat el dilluns de Pasqua Granada, s’acabava el temps de celebració de la primavera i s’havien de preparar les eines per a la sega imminent de l’estiu.
Com es vivia la celebració a Mallorca?
A Mallorca, aquest cap de setmana tancava un llarg període festiu que s’havia iniciat mesos enrere amb la Quaresma. Tot i que avui és una festivitat molt discreta —relegada als actes religiosos del diumenge a les parròquies i a l’àmbit domèstic—, antigament el dilluns també es aprofitava per fer petites romeries o sortides a possessions i zones rurals, en una mena de prolongació de les pancaritats de després de la Pasqua Florida.
Pel que fa a la gastronomia, la tradició d’elaborar les panades, els rubiols i els crespells es reprenia o s’allargava sovint fins a la Segona Pasqua, aprofitant que la primavera i el bon temps convidaven a menjar a l’aire lliure.
De la mateixa manera, el frit de Pasqua (fet amb freixura de me) tornava a fer acte de presència a les taules. Tot i que la prohibició de menjar carn s’havia romput feia cinquanta dies el Diumenge de Resurrecció, el consum d’anyell assolia un darrer pic de protagonisme culinari com a tancament definitiu de tot el cicle pasqual abans de l’arribada dels plats més frescos de l’estiu.
