Joan Urpinell López explora la identitat a través del llenguatge amb “D’inflexions”

D’inflexions, el darrer poemari de Joan Urpinell López, arriba a les llibreries amb el segell d’El Gall Editor després d’haver estat reconeguda amb el Premi Pollença de Poesia 2025, consolidant la trajectòria d’un autor que combina la precisió del músic amb la profunditat del filòleg.

La poètica de la corba i el canvi

D’inflexions no és només un recull de versos, sinó una investigació metafísica sobre el moviment. Utilitzant la metàfora de la “roda dentegada”, Urpinell planteja l’existència com un engranatge constant en què el canvi és l’única certesa. El poeta se situa en el concepte de la inflexió —el punt on una línia canvia de direcció— per explorar la identitat pròpia.

A través dels “doblecs del llenguatge”, l’autor reflexiona sobre com l’ésser humà es construeix i es destrueix, tot cercant la significació enmig de les terboleses i les contingències de la vida. És una poesia que neix del “fer-se corb”, d’ajupir-se davant l’experiència per acabar trobant-se en el mirall de les paraules.

Un autor polifacètic

Joan Urpinell López (Barcelona, 1979) aporta a la seva escriptura una sensibilitat interdisciplinària. Guitarrista professional i llicenciat pel Conservatori Superior del Liceu, la seva obra traspua un ritme i una cadència que remeten a la seva formació musical. Aquesta faceta conviu amb una sòlida formació acadèmica en Sociologia i Llengua i Literatura Catalanes.

Amb D’inflexions, Urpinell referma un camí d’èxits literaris que inclou el Premi Narcís Saguer (2021) per Eixam de Claus. A més a més, ha publicat l’assaig poètic De l’acarament a la integració (2023) i el poemari Illots (2024), finalista del Premi Torre de Piles.

D’inflexions de Joan Urpinell López és el número 81 de la col·lecció Trucs i Baldufes que El Gall Editor destina a la poesia. El poemari té 71 pàgines i està a la venda per 14 euros.

“El poeta pren la seva veu des del fer-se corb i explora, a través del llenguatge i els seus doblecs, una diversitat de modificacions que el menen a situar-se en l’ampli mirall de la identitat.”

LABORATORI

Les he vist córrer lliurement
d’embornal a embornal
travessar la calçada convençudes
amb la fletxa de l’instint al capdavant.
Les he vist campar àgilment
per damunt del pedrís al parc
quan la fosca ja n’és l’aliada
timonejant-se l’existència al marge
de la imatge que els hi hem encastat.
I mentre l’encontre amb elles
és rebuig cridòria menyspreu
—tot al nom de rata—
som nosaltres qui en l’engranatge
fem girar contínuament
la roda.

ECO

Sota les aigües d’aquell estany
Primer les restes del bell Narcís
després la flor llegat ambigu
així també la seva espasa
amb la seva fulla plena de sang
p’rò no només la seva pròpia
la sang de tants l’abús de molts
i fins avui i fins a tu i fins a mi
i no s’atura talment un eco.