Pollença manté el lideratge en places turístiques malgrat la tendència a la baixa a Mallorca
Les mesures en contra dels habitatges de lloguer turístic il·legals aplicades pel Govern ha tingut un impacte significatiu a Mallorca durant el darrer any. Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), s’observa un descens generalitzat entre novembre de 2024 i novembre de 2025, amb una contracció que afecta tant el nombre d’allotjaments com la capacitat total de places.
L’estat del mercat a Pollença
Dins aquest context de retrocés, Pollença continua consolidant-se com el municipi de l’illa amb major capacitat d’allotjament en aquesta modalitat. Tot i això, no és aliè a la tendència decreixent del mercat.
Per una banda Pollença ha passat de 2.627 habitatges anunciats el 2024 a 2.385 el novembre de 2025, fet que suposa una reducció del 9,2%. El municipi lidera el rànquing amb 14.656 places, però registra 1.610 places menys que l’any anterior (una caiguda del 9,9%). Però el que potser continua sent el més alarmant ésla proporció d’habitatges turístics sobre el total de cases del municipi, que ha baixat del 19,07% al 17,32%. Tot i la baixada, segueix sent un dels percentatges més elevats de Mallorca, només superat en termes de pressió relativa per municipis com Búger (19,93%). Això vol dir que gairebé un de cada sis habitatges del municipi és per al lloguer vacacional.
Aquesta evolució és similar a la d’altres nuclis del nord com Alcúdia, on les places han caigut un 10,6%, situant-se en 8.841.
Com s’obtenen aquestes dades?
La metodologia de l’INE per a aquesta estadística és experimental i es basa en la innovació tecnològica per cobrir un buit d’informació que les enquestes tradicionals no arribaven a xifrar. S’utilitzen programes per extreure informació directament de les tres plataformes d’allotjament més utilitzades a Espanya. En el cas de les Illes Balears, es seleccionen aquells anuncis amb tipologies de llicència ETV (Estancia Turística en Vivienda) o VTV (Vivienda Turística Vacacional). Cal destacar que l’estadística mesura l’oferta anunciada, sense distingir si l’activitat és legal o irregular.
Un escenari de contracció generalitzada
El descens a Pollença, tot i ser notable, queda lluny del desplomament viscut a Palma, on l’oferta s’ha reduït un 55,3% en un any, passant de 1.006 a 450 habitatges. Aquesta tendència a la baixa a tota l’illa coincideix amb un augment de la pressió inspectora i el debat social sobre la saturació turística i l’oferta il·legal, que en alguns informes s’estima que podria arribar a representar el 40% dels anuncis a Internet.
