Un dels primers usos que es va donar a la invenció de la fotografia va ser la possibilitat de capturar imatges d’indrets llunyans perquè les persones des dels seus llocs d’origen poguessin conèixer aquests paisatges exòtics sense haver de fer viatges que podrien durar setmanes. Això és precisament el que van fer els primers viatgers que van arribar a l’illa a finals del segle XIX i a principis del XX. Per aquest motiu, avui en dia tenim imatges de Pollença en arxius fotogràfics i bancs d’imatges d’arreu d’Europa, i gràcies a Internet, els pollencins podem veure aquestes imatges de la nostra terra, fetes per mostrar més
enllà del Mediterrani.
La Deutsche Fotothek és un arxiu d’imatges que es troba a la ciutat alemanya de Dresden i pertany a la Biblioteca de Saxònia. A aquesta fototeca es conserven les imatges que va fer de Mallorca l’any 1909 el bibliotecari i geògraf alemany Hans Praesent (1888-1946).
Nascut a Leipzig, Praesent va escriure nombrosos llibres de literatura, però en té un sobre l’orografia i els pobles de les Balears titulat “Bau und Boden der Balearischen Inseln: Beiträge zur Landeskunde der Inselgruppe” (Arquitectura i sòl de les Illes Balears: Contribucions a la geografia de l’arxipèlag). Probablement a aquest llibre és on es troba aquesta imatge que Praesent va fer de Pollença exactament on ara es troba el mirador del Calvari.
Comparar aquesta fotografia amb una capturada el 2023 resulta molt útil per veure com ha canviat el poble, els seus carrers, les seves cases i les seves muntanyes. En primer lloc, el que crida més l’atenció i que és una imatge que pocs pollencins han vist, és la inexistència de la barriada del Camp d’en Campos; entre el carrer del Verger i el torrent Sant Jordi tot era un camp amb figueres i garrovers. Cal destacar que la urbanització d’aquesta zona ja estava planificada des de 1884 i, com descriu en Pere Salas al llibre
“Història de Pollença del segle XX,” a aquesta zona “s’hi van establir, a uns preus avantatjosos, moltes famílies de jornalers o de classe modesta de Pollença. Pel traçat en forma de quadrícula que tenien els carrers, pels materials constructius de les cases (marès en comptes de pedra), i per la homogeneïtat dels solars, majoritàriament rectangles de 6×15 metres, es diferenciava i es diferenciarà, de la resta de la vila. “Aquest eixample de Pollença, fins a la dècada de 1920, era el lloc on es feia l’últim combat del simulacre dels Moros i Cristians.”
També crida molt l’atenció el puig dels Beguins, on ara s’hi troben les antenes de ràdio, televisió i telefonia del municipi. Com hem pogut comprovar a altres fotografies, la massa arbòria de les muntanyes d’inicis de segle era molt inferior a l’actual a causa de l’abandonament de l’activitat agrària actual i de la gestió que feien els pagesos de la fusta. En aquest sentit, darrere de l’edifici de l’actual Can Xumet, que abans fou la fàbrica de ràfia de Ca na Maiola, s’hi poden veure una sèrie de parades que ara no existeixen o estan ocultes per la vegetació. El mateix es pot dir del puig de Santuïri, que a la imatge antiga està completament desprovist d’arbres.
Com una pintura en constant evolució, el poble ha sofert i continua sofrint canvis que ens recorden que és un ens viu que es va adaptant als habitants i la societat de cada època.
Joan Martorell
