Pep Albertí Cerdà serà Joan Mas al simulacre dels Moros i Cristians 2025. Té 31 anys i fa feina de picapedrer, tot i que molta gent l’ha vist fent feina com a mecànic a Ford, on hi va estar quatre anys. De malnom és de Can Ramallet (per part de mare) i de Can Bisquerra (per part de pare). Es va imposar a unes votacions molt ajustades on s’hi presentaren sis candidats, i ell era l’únic que repetia candidatura.
“La il·lusió de ser Joan Mas em ve de petit. Com tants altres nins de Pollença, quan em demanaven què volia ser de gran, jo deia Joan Mas”, explica. Aquest somni, que l’ha acompanyat tota la vida, es farà realitat en un any especialment important també a nivell personal: “La meva dona està embarassada i surt de comptes el 7 de setembre. Ara està de set mesos i mig, i ho vivim amb moltes emocions juntes”.
Una elecció emocionant
El procés de votació fou intens. “Va haver-hi un moment que em pensava que no sortiria elegit. Quan ens varen cridar per fer el segon recompte, només ens varen dir que hi havia molt poca diferència entre el primer i el segon, però no ens digueren qui anava davant. Hi va haver nervis, però ara, vist amb perspectiva, puc dir que va ser molt emocionant.”
Pep també destaca el vincle familiar amb l’heroi pollencí, ja que el seu tio, en Pep “Ramallet”, va ser Joan Mas l’any 2011.
Dels tambors a la crida
Albertí ha estat vinculat a la festa des de ben jove. “Sempre he estat cristià, excepte els anys que vaig tocar amb la banda de Cornetes i Tambors del Soldà”, recorda. Va formar-ne part durant 18 anys, des dels 7 fins als 25, tocant el redoble a la caixa. “Als 16 anys vaig deixar de tocar durant el simulacre per poder vestir-me de cristià amb els amics.”
Ara, el crit de guerra ja el comença a tenir present. “Ja l’he assajat dins el cotxe, però clar… és molt diferent fer-lo davant tothom!”, diu entre rialles.
Amistat i complicitat amb Moros i Ajuntament Vella
Una de les coses que més il·lusió li fa és compartir el simulacre amb amics. “Als càrrecs dels Moros els conec molt. Ells són d’una quinta abans que la meva, però amb en Josep Seguí som millors amics des de petits. És una passada. Això ens ajudarà molt a assajar i preparar-nos.”
També hi ha molt bona sintonia amb els membres de l’Ajuntament Vella. “En Rafel Covas, per exemple, va ser el meu Policia Tutor.”
El vestit i la barrera: preparatius en marxa
Albertí durà un vestit que ja es va fer l’any passat, preveient la possibilitat de sortir elegit. “El vaig estrenar l’any passat, i ja està tot a punt.” L’espasa li ha feta Fernando, de la Ferreria Pollença, un detall que també valora molt.
Ara com ara, el que més maldecaps li genera és organitzar la barrera: “Som una pandilla molt grossa i tothom vol estar davant. No vull que ningú s’enfadi, però ho hauré de gestionar bé perquè tot surti com toca.”
Amb emoció, compromís i molta estima per la festa, Pep Albertí es prepara per encarnar la figura de Joan Mas en un any intens en molts de sentits.
