Hi ha feines que s’aprenen, i n’hi ha d’altres que es duen a la sang. A Pollença, el nom de La Cortera va lligat a la qualitat, a la feina ben feta i a una nissaga de carnissers que ja suma cinc generacions. Però, d’on venien exactament? Per respondre a aquesta pregunta i posar fil a l’agulla a la seva història, els germans Joan Daniel i Miquel Vives Forteza varen contactar amb l’investigador Juan M. Torres Velasco, qui els va fer l’arbre genealògic. Així va ser com es remuntaren al 1880, quan els seus avantpassats s’establiren a Pollença, on obriren la primera carnisseria. Procedents de Felanitx, sembla que allà ja es dedicaven al negoci de la carn. Avui, la cinquena generació recupera aquest llegat que havien mantingut fins fa uns anys i ho fan amb un projecte renovat on la família torna a ser el motor principal.
El tancament de 2008 i la llavor d’un somni
L’any 2008 va marcar un punt d’inflexió a la família. Els pares, Joan i Coloma, decidiren deixar el negoci. Miquel llavors tenia 14 anys, però la llavor ja estava plantada. Tant ell com Joan Daniel recorden com els tres germans, de petits, passaven els estius ajudant els pares a fer hamburgueses, salsitxes i pilotes; cosa impensable ara per ara.
Anys després, lJoan Daniel feia feina a Holanda i Miquel estudiava a Barcelona, però el fil conductor seguia invisiblement unit. Tot i haver començat el tercer curs d’INEF, Miquel va veure clar que el seu lloc era a Pollença per complir el somni que tenia des de ben petit: muntar les tendes una altra vegada.
La decisió va precipitar els esdeveniments amb una telefonada entre germans: «Quan li vaig dir: deix la carrera, me’n vaig cap a Mallorca; ell [Joan Daniel] em va dir: jo deix la feina, me’n vaig cap a Pollença, també. I així, pim-pam, vàrem començar a maquinar-ho tot», recorda Miquel.
Gir de guió
Joan Daniel va arribar a Pollença a finals de 2024 amb «un pla mental, vaig venir aquí amb la meva dona per passar un any sabàtic, viatjaríem un poquet, i després ja pensaríem en tenir família i cercar feina». Però a principis de 2025 la seva dona, Cristina Yañez, va quedar embarassada.
Tot es va precipitar. Varen anar a xerrar amb na Dolores [qui juntament amb Cris ha mantingut i manté obert el despatx de Sant Jordi]. «Estam agraïts per haver mantingut viu el nom de La Cortera durant aquests darrers anys. Els convidàrem a afegir-se al nostre projecte. No va anar bé. Ho entenem, han de poder dur el negoci segons les seves idees».
Això no obstant, el camí de formació ja estava fet. Miquel havia estat treballant uns estius a La Cortera de Dolores i Cris per agafar rodatge, mentre que Joan Daniel —que venia del món de l’economia i el màrqueting— es va decantar per aprendre l’ofici real: va estar tres mesos amb Jaume, un carnisser del mercat de L’Olivar i un mes a l’Escorxador de Palma. Una experiència, aquesta darrera, que el va marcar profundament: «Això d’escorxar animals em va flipar, va ser aprendre una habilitat diferent«, explica.
Pinya familiar
L’oportunitat definitiva va arribar quan Ramon va deixar el local, on aquestes setmanes han inaugurat «La Cortera 1980». A partir d’aquí, varen començar sis mesos intensos de feina de fons: polir idees, dissenyar l’espai de la mà d’una interiorista i, literalment, fer un «màster d’obra».
Ara, amb la botiga oberta, La Cortera s’ha convertit en un autèntic projecte d’equip familiar on cadascú hi posa el seu gra d’arena. Al costat de Joan Daniel i Miquel, els pares, en Joan i na Coloma, aporten tota la seva experiència i suport, mentre que Cristina Yañez s’ha integrat plenament a l’equip de feina.
Amb només una setmana d’activitat, sa mare ha notat com ha canviat la clientela en els darrers vuit anys. Quan ells varen deixar el negoci, els diumenges, la gent comprava sobretot tallades de carn per fer paella o coses per l’estil; ara, en canvi, el públic demana plats preparats o, com a molt, productes pràctics «a punt per posar damunt la planxa».
La nova Cortera neix precisament per donar resposta a aquest nou perfil de consumidor sense perdre ni un polsim de l’essència artesanal de tota la vida: des de la matança de l’animal sencer fins a un assecador visual de sobrassada integrat a la botiga, passant per formatges i embotits, alguns dels quals exclusius, duits petits productors de Menorca, del Principat i sempre havent passat el filtre de qualitat dels germans Vives Forteza que han recorregut territori per tastar productes de petits creadors alimentaris.
Amb la il·lusió de la joventut, l’experiència de cinc generacions a l’esquena i la pinya que fa tota la família, Joan Daniel, Miquel i Cristina han aconseguit fer reviure La Cortera, demostrant que el passat i el futur poden tallar-se amb el mateix ganivet.
