Juan M. Torres Velasco
He tornat a fullejar el llibre editat pel Servei Lingüístic de la UIB, referent a la XVIII Jornada d’Antroponímia i Toponímia (Selva, 2005) on es publica una comunicació dels geògrafs Caldentey, Grimalt i Ordinas sobre el “Paisatge vitícola actual i històric de Mallorca a través de la toponímia”, un acurat treball d’investigació sobre la presència de la vinya en el paisatge illenc, si bé he trobat a faltar alguna referència al municipi de Pollença, que pens que no és menys important, ni històrica, ni actual, perquè a banda d’haver estat productor d’un vi amb nom propi, “MONTONA”, actualment comercialitza el producte de les seves vinyes a través de diferents bodegues que tenen una bona implantació en el circuït comercial. Bodegues com ara Can Axartell, Can Sureda, Can Vidalet, Xaloc o Can Xanet.
Al terme municipal de Pollença he recollit més de 60 topònims relacionats amb vinya, alguns de caràcter històric, altres indicatius de la propietat, del tamany de la parcel·la o del lloc on estan situats.
Aquí teniu una relació d’ells:
Vinyes de cal Beato i dels Beguins, als indrets homònims.
Vinyeta d’en Brull: Al costat de l’edifici Dones de Can Sales. Entre la carretera de Palma i la sèquia del Camp de l’Oca.
Vinya d’en Campos: Entre el camí de Ternelles i el camí de cal Beato. Documentada al manco des de 1677, era propietat dels Martorell “Mancor”.
Vinya d’en Capó: A la zona anomenada genèricament la Vinya, vora la carretera de Pollença al Port, en front de la urbanització del Vilar. Apareix a l’Amillarament de 1865.
Vinya de ca n’Eixartell, a la vall homònima.
Vinya d’en Fasol: a la zona de Mastaguera i Morell. Segons l’Arxiduc Lluís Salvador és el lloc on es troba una de les principals fonts que alimenten la font Malany.
Vinya dels Frares: Entre can Suauet, Fontxica i cal Rei. Figura al Padró de Població de 1860.
Vinya d’en Llitrà: A l’antic camí de pujada al Puig, i segons l’historiador Mateu Rotger, lloc on els religiosos Agustins començaren la construcció d’un Oratori dedicat a Ntra. Senyora de la Pietat, quan el Consell de la vila el 26 de juny de 1513 varen denegar la fundació d’un convent a l’església i casa del Roser.
Vinya de Morell: Entre can Canaver de Baix i el torrent de la font de Mal Any.
Vinya d’en Negrí: al peu del puig de Maria. Documentat al capbreu de l’Orde de l’Hospital de 1657.
Vinya d’en Panxeta: A la vall de Colonya, vora el camí del Rafalet, a la banda esquerra, just al cantó amb el torrent.
Vinya de Pobladors: Andreu Campos té una vinya, situada al terme de Castelló, que afronta amb dues vies públiques, vinya de Pobladors, sort d’en Costa, i vinya d’en Llobera.
Vinya de can Pont: sementer de la propietat homònima, a la vall de Bóquer.
Vinya del Pont (1): A la zona de Santuïri, entre ca n’Avinent, Llenaira, ca na Valentina i can Canaveret.
Vinya del Pont (2): Prop del pont Romà, segons apareix a l’Amillarament de 1865.
Vinya del Pou Nou: al terme de Castelló, està documentada el 1490, al Capbreu de Lluc del segle XVI.
Vinya d’en Romeu Cerdà: també documentada el 1490, al Capbreu de Lluc del segle XVI, es situava al terme de les Gandofes, als voltants del puig de Maria.
Vinya d’en Rossinyol: citada al mateix capbreu.
Vinya d’en Safre: hi figura a un estim de 1677.
Vinyeta d’en Sart: a la zona de Cuixac, segons consta al capbreu dels Hospitalers de 1687.
Vinya d’en Seguí: igualment documentada el 1490, al Capbreu de Lluc del segle XVI, se situava al terme de les Gandofes, als voltants del puig de Maria.
Vinya de can Sivella: Prop del pont de Llenaira.
Vinya d’en Socies: A un llibre d’estims de 1470 pertanyia a Joan Porquer, jove.
Vinya d’en Sureda: Al padró d’habitants de 1903, situada al camí vell de Sant Vicenç, prop de ca n’Escarrinxo.
Vinya d’en Tornila: Entre can Patató, can Pau i can Prats, a la vall d’en Marc.
El genèric “La Vinya” el trobam principalment com a sementer de possessions i propietats rústiques, com ara entre la Papalaia, Gommar i la carretera de Pollença al Port; al començament del camí de Ternelles; a Almadrava; a Ternelles; a can Rotger, prop del final del camí de la Coma d’en Xeixa; a un coster del Puig; a ca na Valentina, vora el torrent de Sant Jordi; a Son Vila; can Serra; a la Rafal; entre can Guilló, can Romí, ca n’Huguet i can Prats; i entre can Pou Petit, el torrent de Sant Jordi, la subestació elèctrica i el camí de Llenaira.
Finalment, i en referència a l’extensió del cultiu, tenim una Vinya Gran (a la dreta del camí de la Font, passat el camí de can Noble), altre Vinya Gran (al camí de ca na Valentina, prop del camí de Llenaira), una Vinyassa ja documentada l’any 1470 i altra Vinyassa el 1560 se situava a la zona de can Pelotà i Marina. Les Vinyasses són a can Sion i El Vinyet a la zona de Bóquer, concretament al Camp de l’Ullastre. La Vinyeta del Puig es troba entre ca na Copea i el camí del Puig, i altres topònims “La Vinyeta” els documentan el 1657 prop de can Daniel; el 1865 al predi Son Gallardó; el 1870 prop de la Punta i afrontant al camí de can Tirana; el 1881 vora el camí de Cuixac; com a sementer de Pedruixella Gran; a un cadastre de 1694 al creuer dels camins de Cuixac i vell de Sant Vicenç; al capbreu de 1’Hospital de 1687 a cal Rei; a can Cusset; i, per últim, a l’actual solar (sense vinya) propietat de l’Ajuntament, situat entre el Pont Romà i la carretera de Pollença a Lluc.
Tanmateix aquest darrer nom de lloc el trobam en augmentatiu amb la denominació de “La Vinyota”, del que tenim constància com a un sementer d’Ariant de Baix, també d’una vinyota situada entre can Llobera, Son Grua i can Serra, altra a Fartàritx d’en Roig i, per acabar, una altra a can Sion.
Bé, crec que aquests topònims (i els que s’estan formant ara mateix) poden servir per corroborar l’existència tant històrica com actual, d’una bona quantitat de vinya en aquest terme. I encara podríem afegir altres topònims relacionats, com el torrent de la Vinyeta o de can Conquestí, ca na Vinatera o Vinyatera, la Balma del Vi, etc.
