Miquel Rosselló: “Tenim un poble sencer a fora vila que feim veure que no existeix”P+

Miquel Rosselló Xamena (Pollença, 1998) és graduat en Dret i Ciències Polítiques i actualment cursa un màster en Planificació Urbana al prestigiós Massachusetts Institute of Technology (MIT) dels Estats Units, però la seva mirada està posada en el seu poble. El resultat és “Cases que no existeixen”, un projecte de recerca participativa que ha cartografiat les 55.256 cases en sòl rústic de Mallorca, ha calculat que el 73% no complirien la normativa vigent si es construïssin avui, i ha posat en marxa una plataforma de dades obertes -cqne.cat- perquè veïns, polítics, activistes i periodistes puguin, per primera vegada, parlar del problema amb xifres sobre la taula. El resultat és una radiografia amb dades però també amb preguntes obertes sobre el futur del territori. En aquesta entrevista, Rosselló explica d’on surt la recerca, què ens diuen les dades i cap a on haurien d’anar les decisions. - D’on surt la idea de fer aquest estudi? Com passa amb moltes investigacions, surt d’una inquietud personal. Al final som d’un poble que s’ha construït en gran part damunt el sòl rústic, i que també ha basat una part important de la seva economia en aquest mateix sòl. Per una banda hi ha una curiositat d’entendre millor aquesta realitat, però també una mica una contraproposta a com s’entén la planificació urbana. Quan vaig anar a estudiar a Estats Units, tothom estudiava Nova York, Washington o Tòquio. I jo vaig pensar: està molt bé, però jo no tenc res de nou a dir sobre aquestes ciutats. En canvi, de Pollença sí que en puc parlar, perquè és una realitat que conec de primera mà. A més, és un fenomen que toca moltes coses alhora: la societat, l’economia, el territori... i em permetia aplicar tot el que aprenia allà per entendre millor el meu poble i retornar aquest coneixement. - També hi ha una part d’experiència personal, no? Sí, és clar. He crescut en aquest entorn. De petit, moltes vegades no podia quedar els dissabtes perquè havíem d’anar a la finca a fer sortides. Tots hem vist com aquest model ja existia i com ha anat evolucionant. I això m’ha duit a intentar entendre-ho no només com una cosa particular de Pollença, sinó com un fenomen més ampli, de Mallorca i fins i tot del Mediterrani. - El títol “Cases que no existeixen” crida l’atenció. Què vols dir exactament? És un poc provocador a posta. La idea és posar damunt la taula una contradicció: tothom sap que aquesta realitat existeix, que és molt present i que forma part de l’economia del poble, però a l’hora de planificar és com si no existís. Per exemple, tenim estudis de mobilitat que no tenen en compte que hi ha pràcticament un altre poble vivint a fora vila. Això genera una mena de dicotomia: som conscients del fenomen, però no el tractam com a tal. El que he intentat és anar més enllà d’aquesta consciència una mica abstracta i posar-hi números, dades i detall. Posar xifres a una cosa que tots sabem que hi és, però que ningú no acaba de quantificar. - I què diuen aquestes dades? La xifra més general és que a Mallorca hi ha més de 55.000 cases en sòl rústic. És una magnitud molt important. Després hi ha altres dades que ajuden a entendre el fenomen: per exemple, al voltant del 40% d’aquestes cases tenen piscina, i en alguns municipis aquesta proporció encara és més alta. També sabem que una part significativa es destina al lloguer turístic. Són dades que ens ajuden a entendre la dimensió real del model. - Per què tries Pollença com a cas d’estudi? Evidentment, perquè som d’aquí, però també perquè és un cas molt paradigmàtic i alhora molt únic. A Pollença el creixement en sòl rústic ha estat des del principi molt vinculat al lloguer vacacional i al turisme. En altres municipis, això ha arribat més tard o només en determinades zones. Aquí, en canvi, pràcticament es va impulsar aquest model des de molt prest. I si ho mires en relació amb la població i el territori, som un dels casos més grans de Mallorca. Per posar un exemple clar: aproximadament un 8% de totes les piscines de Mallorca es concentren a Pollença. Si ho compares amb el pes del municipi, és moltíssim. - Això també té una explicació històrica? Sí. Pollença no va desenvolupar una planta hotelera tan important com altres zones. Als anys 80, amb una crisi econòmica però amb el turisme que continuava arribant, la manera de créixer va ser el lloguer vacacional a les finques. Hi ha factors geogràfics i de propietat que també hi influeixen, però aquesta és una part clau de la història. - Ara mateix hi ha molt de debat sobre la legalització d’habitatges en sòl rústic. Com ho veus? Jo sempre dic que, com a científic, per valorar-ho bé hauríem d’esperar que el procés estigui més avançat, perquè la legislació encara canvia. Ara bé, el que sí que podem fer és mirar experiències d’altres llocs. Per exemple, al sud d’Itàlia hi ha hagut diversos processos de legalització, i una de les lliçons és que poden generar un efecte de “si el meu veïnat ha legalitzat, jo també ho faré”. Això pot incentivar noves construccions. Per això, el que m’interessa més no és tant si s’ha de legalitzar o no, sinó què passa després. Perquè la legalització soluciona un problema individual, però el que tenim aquí és un problema territorial i col·lectiu. Si no canviam el marc, podem estar fent legalitzacions constantment sense resoldre el problema de fons. - Quin impacte té aquest model en el dia a dia de Pollença? N’hi ha diversos. Per una banda, hi ha un impacte econòmic molt clar. Les persones que tenen una finca poden obtenir uns ingressos extres importants, i això també estira sectors com la restauració o el comerç. Ara bé, és un model que també planteja dubtes. Per exemple, fins a quin punt aquests ingressos es distribueixen realment o acaben concentrats en poques mans. Aquesta és una pregunta que encara estam analitzant. Per altra banda, hi ha els impactes mediambientals i territorials. El consum d’aigua és molt elevat, en gran part per les piscines, i és un tema especialment sensible en un context de sequera. També hi ha la mobilitat. És un model dispers, que depèn molt del cotxe, i això es nota molt a l’estiu, amb els pobles plens de vehicles. I finalment hi ha el consum de territori i la transformació del paisatge, que també és un aspecte clau. - Has comparat aquest model amb altres formes de turisme? Sí, i és molt interessant. Per exemple, si compares un model hoteler amb un model dispers com el de les cases en sòl rústic, veus diferències molt clares. Un hotel concentra molts turistes en un mateix espai, amb una sola piscina, mentre que en el model dispers tens moltes cases amb piscines individuals. Això implica un consum d’aigua molt més elevat. El mateix passa amb la mobilitat. En un model compacte, moltes coses es poden fer a peu o amb menys desplaçaments. En un model dispers, tot depèn del cotxe. Això no vol dir que un model sigui “bo” i l’altre “dolent”, sinó que tenen impactes diferents, i s’han d’entendre per poder planificar millor. - I cap a on hauríem d’anar? A la web del projecte plantejam tres idees bàsiques. La primera és aturar la proliferació i reflexionar si el sòl rústic pot sostenir més creixement. La segona és mitigar els impactes del que ja existeix: mobilitat, consum d’aigua, residus, energia... I la tercera és pensar solucions col·lectives. Moltes d’aquestes cases no estan connectades a xarxes públiques, i això no es pot resoldre només amb solucions individuals. S’han de plantejar projectes conjunts. - Creus que aquest estudi pot ajudar a prendre decisions als polítics? Aquesta és la idea. L’estudi està fet perquè el pugui utilitzar qualsevol: polítics, tècnics, associacions, ciutadania... Jo crec que un dels problemes que hem tingut és que el debat ha estat molt polaritzat i sovint sense prou dades. I això fa que sigui difícil avançar. El que intentam és posar una base d’informació perquè el debat sigui més informat. Després, evidentment, cada ideologia decidirà què fer. Però el que és important és tenir un projecte territorial clar. Sempre dic que hem fet polítiques sobre el territori, però no una política del territori. - L’estudi ja està tancat? No, encara no. Hem presentat els primers resultats, però queda feina per fer. Sobretot, ens queda aprofundir en la part econòmica i entendre millor com es distribueixen els beneficis. També hi ha molt recorregut per analitzar les dades a nivell de cada municipi, perquè cada lloc té una realitat diferent. La idea és que el projecte pugui créixer i que serveixi perquè altres municipis també puguin entendre millor el seu territori.