El Gall Editor publica «L’espai de la presència», la nova veu poètica de Carme Cloquells

La literatura suma una nova referència imprescindible amb la publicació de L’espai de la presència, el darrer poemari de l’escriptora menorquina Carme Cloquells Tudurí. Editada per El Gall Editor, l’obra es presenta com un exercici d’introspecció i connexió amb la natura, nascut de l’observació lenta i les passejades pels camins de pedra.

Una poètica de la connexió i l’essència

En un món marcat per la immediatesa, Cloquells proposa un retorn a la «presència». A través d’una mirada silenciosa que recorda la tradició de Thoreau o Walt Whitman, l’autora basteix un pont entre el paisatge exterior de l’illa i la cartografia emocional interna. El poemari cerca restaurar la unió entre el pensament i l’emoció, utilitzant el llenguatge com a eina de reparació.

Com destaca Àngels Cardona Palmer a l’epíleg, el text és una celebració de les “coses petites”: des del vol d’un ocell fins a la fragilitat d’un insecte o la duresa de la matèria mineral. L’obra s’estructura en torn a set connexions que exploren: La memòria de la infància, el pes de la por i la substància del vent, i la transformació de l’entorn en fet poètic.

“La paraula és el mitjà en què l’Ésser parla. En l’Ésser i en la Poesia totes les Paraules estan connectades entre si.” — Martin Heidegger.

Sobre l’autora

Carme Cloquells Tudurí (Maó, 1963) compta amb una sòlida trajectòria vinculada a la psicologia, l’educació i la gestió cultural a l’Ateneu de Maó. Amb obres prèvies com Mecanisme silenciós (2012) o Infanticides (2021), Cloquells s’ha consolidat com una veu versàtil que ha explorat des del relat fins a la cantata, col·laborant sovint amb artistes de diverses disciplines.

L’espai de la presència de Carme Cloquells Tudurí és el número 82 de la col·lecció Trucs i Baldufes que El Gall Editor dedica a la poesia. El poemari té 96 pàgines i està a la venda per 15 euros.

Podeu trobar el llibre a la vostra llibreria de confiança o al web de l’editorial: www.elgall.com.

BINICALAF

Vaig a la recerca del darrer raig de llum del dia,
en què el vermell crema branques i fulles,
on el foc ataronjat jeu damunt mates i pedres.
S’escampa damunt les velles teules
i el capellet dels fumerals.
Arribo al camp esquitxat d’herba tardoral
enfosquit el verd per l’acabament de la jornada.
El vermell joiós s’esvaeix al meu tacte.
S’acomiada un dia que mai més no tornarà.

LLIMONERS

A Antònia Vicens

La sibil·la recita els versos amb una veu que arriba de molt lluny, d’un temps
arcaic. Parla dels seus llimoners, asseguda al meu costat, mentre el groc omple
l’estança i les seves paraules inunden l’instant de l’aroma i el sabor àcid del
fruit del seu jardí.