Juan M. Torres Velasco
El carrer dels Àngels uneix el carrer del Moro amb el del Jonquet. És, per tant, un dels carrers antics de la vila, malgrat el nom oficial li sigui donat per primera vegada en la sessió de l’Ajuntament de 1 de juny de 1862, formant part del grup de carrers que evoquen els principals protagonistes del simulacre de Moros i Cristians, com són el carrer del Moro i el de Joan Mas. Com ha dit Ramon Rabassa, “El topònim no ens sorprèn, al situar-se a l’entorn del temple parroquial de Nostra Senyora dels Àngels, i ens remet a la llegenda que conta com la Mare de Déu i els seus Àngels ajuden Joan Mas contra els pirates”.
Carrer d’en Tareu
Abans el carrer era conegut pel malnom d’un dels seus principals veïnats, o sigui, carrer d’en Tareu, malnom associat a una família Cabanellas, propietaris de terres a diversos indrets del municipi. La data més antiga que hem documentat dit malnom és l’any 1670, a un capbreu del llegat de Pere Cerdà “fet a maridar donzelles”.
Can Tareu és el nom d’una casa urbana, situada a l’actual núm. 10 d’aquest carrer. S’ha de fer constar que no és el nom més antic d’aquest carrer. Anteriorment, aquesta mateixa casa era propietat de la noble família Dezbach, la qual donava nom a la via pública. Concretament era coneguda com a d’en Bach, ja documentada al capbreu de l’Orde de Malta de 1657. I en aquest carrer, a la zona on actualment es forma un mena de petit carreró, hi havia una plaça anomenada del Senyor Carles Dezbach, el tamany de la qual era unes tres vegades més ample, com ho podem veure al plànol de Gerònim de Berard de 1789.
Els Desbach eren originaris de Catalunya, arribaren a Mallorca i fixaren la seva casa solar a Pollença. Un dels membres d’aquesta casa, Joan Baptista Desbach i Martorell (1617-1688) va ocupar els càrrecs de Inquisidor Major, Bisbe d’Urgell i Príncep d’Andorra, i te un quadre a la galeria de Fills Il·lustres del saló de Plens de l’Ajuntament.
Carrer de Mossèn Josep Martorell
Precisament el nom de Desbach havia substituït un altre antropònim, el de carrer de Mossèn Josep Martorell. En un document notarial de l’Arxiu del Regne de Mallorca signat per Joan Campomar el gener de 1606 es pot llegir que: “Bartomeu Campamar major de dies de la possessió de Bóquer fa donació al seu fill Bartomeu Campamar, del usdefruit d’unes cases dites ‘la posada’ que tenen a Pollença al carrer de l’honor Josep Martorell en alou del Temple”. Posteriorment, a un inventari dels bens de Josep Martorell, documentat pel notari Pere Estrany del 1618, es llegeix que, entre d’altres, te la possessió dita lo Arboçar, “i unes cases en la vila de Pollença que afronten de una part ab lo carrer qui va a l’església dit de mº Josep [Martorell] i de altre part ab cases de Rafel Campamar i de altre part ab lo hort del hospital i de altra part ab lo corral i cases de (…) Mesquida i de altra part ab lo carrer anomenat de mº Pere Cifre i de altre part ab les cases i corral dels hereus de mestre Cosme Gelabert i de altra part ab cases i corral de Valentí Caimari.” Per cert, aquest Mn. Josep Martorell, un dels majors propietaris i més rics de Pollença, era cunyat de l’heroi Joan Mas, casat amb Margalida Martorell Totxa. I una filla de Mn. Josep, Francina, es va casar amb el Magnífic Carles Joan Baptista Desbach, donzell de Mallorca, per la qual cosa va emparentar amb la noblesa. La importància que va assolir aquest Martorell va ser tal, que la gran illeta del Temple o de l’Hospital, en el segle XVII va passar a anomenar-se amb els seu nom i llinatge.
Carrer de Regina
Però ni els Martorell ni els Desbach foren els primers en donar nom a aquest carrer. Al segle XVI està documentat amb un nom ben diferent: carrer de la Regina, Retgina o Reyna, com podem comprovar als diferents capbreus de l’Orde de Malta o de Sant Joan de Jerusalem. Finalment, he pogut esbrinar que el topònim no fa referència a cap representant de la monarquia hispànica o catalanoaragonesa, sinó que possiblement correspon al malnom (Regina) de la vídua Joana Moscaroles, documentada el 1523 al llibres del notari Antoni Aulí, major.
Com vèiem, es tracta d’un carrer amb una llarga història.
