Així va ser l’heroic rescat amb què Toni Ramón i Tolo Rebassa salvaren un navegant a la deriva

La nit del dijous 19 quedarà gravada en la memòria de Reial Club Nàutic del Port de Pollença. El mariner Toni Ramón, de 25 anys, i el cap de marineria, Tolo Rebassa, de 59, varen sortir en plena tempesta per rescatar un navegant que havia bolcat amb la seva embarcació pneumàtica auxiliar a la badia de Pollença. Una decisió presa en qüestió de minuts i un risc assumit en unes condicions extremadament adverses.

Una alerta quan ja es feia fosc

Toni i Tolo estaven de guàrdia cap a les sis i mitja de l’horabaixa quan una dona es va acostar al club demanant prismàtics. Segons els va explicar, un amic seu havia quedat a la deriva amb una barca pneumàtica auxiliar, i el seu marit havia sortit a cercar-lo. En aquell moment, però, ja no contestava al telèfon.

L’amic tenia el veler amarrat a un mort al mig de la badia però el temporal feia que el sistema no aguantàs i l’embarcació derivava. L’home, que era a terra, va agafar una petita auxiliar d’un metre i mig o dos per anar a assegurar el veler. Una ona la va tombar i va quedar damunt la barqueta girada, enmig d’una mar molt complicada.

“Ja començava a fer-se fosc. Varem avisar Salvament Marítim, però pensàvem que tardarien molt. Vàrem decidir sortir nosaltres perquè creiem que era a l’altura de la Fortalesa i arribaríem aviat”, explica Toni.

Més de dues hores dins la mar

Prepararen una lanxa semirígida de sis metres, armilles, trajes d’aigua i salvavides. Sortiren a les set del vespre, ja de nit, amb vent fortíssim de ponent. Aquell dia es registraren ratxes de 60 milles, més de 100 km/h.

Finalment, el localitzaren dues milles més enllà de la Fortalesa, passada l’illa de Formentor. “El trobàrem perquè ens feia llum amb el mòbil. Estava aferrat com podia a la barqueta girada. La mar estava molt malament, estàvem en alerta.”

El pujaren a bord i deixaren la pneumàtica a la deriva. L’anada havia estat amb vent de popa, però la tornada va ser molt més dura: vent en contra i ones que els rompien damunt. “El pitjor va ser la tornada. Ell estava gelat.”

El nàufrag havia estat més d’una hora a la deriva i una altra hora més damunt la seva lanxa. Toni no ho dubtà: “Em vaig llevar el traje d’aigua i li vaig donar el meu uniforme de feina.”

Només per anar de la Fortalesa fins al club —una sola milla— tardaren 45 minuts a causa del temporal. En total, varen estar més de dues hores dins la mar.

Un segon home desaparegut

Però encara faltava el marit de la dona que havia donat l’avís inicial. També havia bolcat i, segons els havien dit, era per la zona de la Fortalesa. Mentre es dirigien cap allà, va arribar l’helicòpter i la salvamar de Salvamento Marítimo, que ja participaven en el dispositiu.

Els mariners comunicaren que ja havien rescatat un home, però que en faltava un altre. Finalment, mentre tornaven cap al club, reberen l’avís que el segon home havia aconseguit arribar pel seu compte al port costejant ja que havia pogut arrancar el motor de la petita pneumàtica.

A terra, un altre company de marineria havia preparat roba, estufes i havia avisat ambulància i Guàrdia Civil. També des de la base militar hi havia efectius cercant amb llanternes.

“No sé si va ser prudent, però…”

El veler no va encallar. L’endemà fou localitzat a uns 500 metres de la Fortalesa, tot i que inicialment es trobava davant el Club Nàutic. De fet, els mateixos mariners el varen veure quan tornaven del rescat.

Toni Ramón fa sis anys que és mariner al club. Tolo Rebassa, 37. Experiència i joventut combinades en una decisió presa en segons.

“No sé si va ser molt prudent sortir-lo a cercar, però no sé què hagués passat amb aquest home si no haguéssim pres aquesta decisió”, reflexiona Toni.

La seva ràpida actuació, coordinada amb Salvament Marítim, va permetre que el rescat es concretàs en una nit en què la badia de Pollença era qualsevol cosa manco un lloc segur. Una actuació que, més enllà de sortir per televisió, demostra que a la mar, quan cada minut compta, l’experiència i el compromís poden marcar la diferència entre la vida i la tragèdia.