La recuperació d’un tram del camí vell de Bóquer s’aprova enmig de fortes desavinences dins l’equip de govern
El ple de l’Ajuntament de Pollença va aprovar aquest dijous la recuperació d’ofici d’un tram del camí públic número 77, conegut com a Camí Vell de Bóquer, però el debat va anar molt més enllà de la qüestió administrativa i va acabar evidenciant una crisi oberta dins l’equip de govern, format pel PSOE i MÉS per Pollença. El punt va prosperar amb els vots favorables del PSOE, PP i Tots–El Pi, el vot en contra de MÉS i l’abstenció d’Unió Mollera Pollencina, en un plenari marcat per la tensió política i per les protestes d’alguns veïnats presents a la sala.
La intervenció dels veïnats i l’origen del conflicte
El debat es va iniciar amb la intervenció d’Alicia Domingo, que va prendre la paraula en nom dels veïnats del Camí Vell de Bóquer i també a títol personal, com a copropietària d’una de les finques afectades. Domingo va negar haver envaït el camí públic i va afirmar que els treballs agrícoles realitzats respectaren el traçat existent: «Vàrem llaurar la nostra part de la parcel·la, però vàrem deixar el camí de ferradura que figura a l’escriptura».
La veïnada va defensar la recuperació dels camins públics, però va advertir que la decisió que es prenia no era menor i podia tenir conseqüències importants sobre la mobilitat, la seguretat i la convivència. En la seva exposició, va fer un repàs cronològic de la situació administrativa dels darrers anys, recordant que el camí 77 es va incloure al catàleg de camins públics i que el camí 73 —el traçat que passa per la clastra de les cases de Bóquer— es va desafectar el 2012, i que les diferents permutes acordades posteriorment no s’han pogut executar.
Segons va exposar, el camí 73 continua desafectat sense haver estat substituït legalment, mentre que el camí 77, tot i figurar com a públic, no és accessible ni adequat per a l’ús general. Domingo va alertar que l’accés actual és estret, amb pendents excessives i sense capacitat per absorbir un increment important de persones, i va concloure que la proposta «beneficia una propietat en detriment d’un gran nombre de veïnats», reclamant que s’explorin altres alternatives.
El batle defensa una obligació legal i acusa MÉS de deslleialtat
El batle de Pollença, Martí X. March, va centrar la seva intervenció a remarcar que el que es votava al plenari no era un canvi de model d’accés a Bóquer, sinó exclusivament la recuperació d’un tram concret del camí públic 77 que, segons un informe del zelador municipal, havia estat usurpat.
«Avui només xerram de la recuperació d’un tros de camí públic que, segons un informe del zelador, ha estat usurpat», va afirmar March, tot insistint que no es podia desviar el debat cap a altres qüestions. En aquest sentit, va ser taxatiu a l’hora de defensar l’actuació municipal: «Hi ha un informe d’un zelador i jo no puc dubtar d’un informe fet per un funcionari municipal».
El batle va reiterar que dur aquest punt al plenari no és una decisió unilateral, sinó una obligació legal de l’Ajuntament, i va recordar que la inclusió del camí 77 al Catàleg de Camins Públics no és una decisió de l’actual equip de govern, sinó que va ser duita a terme per governs anteriors. També va defensar la propietat de Bóquer, assegurant que sempre ha expressat la voluntat de permetre l’accés a la cala.
March va endurir el to quan es va referir a l’actitud de MÉS per Pollença, a qui va acusar d’haver “comès un lamentable acte de deslleialtat” per les declaracions públiques i la nota de premsa difosa abans del plenari. «Crec que hi ha hagut una sobreactuació dels nostres socis de govern que sobrepassa la idea de lleialtat», va afirmar, reclamant coherència amb els acords municipals.
MÉS alerta d’un problema greu i demana suspendre el procediment
Per part de MÉS per Pollença, la primera tinenta de batle Joana Antònia Campomar va justificar el vot en contra del seu grup i va defensar que el punt no es podia entendre de manera aïllada. Segons Campomar, la recuperació del camí 77 forma part d’un procés més ampli que pot acabar deixant un únic accés a Bóquer per un traçat perillós i inadequat.
La portaveu ecosobiranista va afirmar que el camí 77 que es vol recuperar no correspon exactament al traçat històric que ells votaren a favor l’any 2019, i va responsabilitzar els acords signats el 2019 d’haver permès la situació actual. En aquest sentit, va demanar al batle i al PP si podien garantir que, un cop recuperat el camí 77, la propietat no tindria carta blanca per tancar el camí 73, deixant només una via d’accés per Síller. Segons MÉS, aquest és el risc real que es vol evitar.
Campomar va insistir que el camí que ve de Síller és perillós, amb pendents pronunciades i males condicions de pas, i va reclamar que el procediment es deixi en suspens per obrir un debat més ampli i garantir que hi hagi dos camins oberts per accedir a Bóquer.
La resposta del batle va ser especialment dura, acusant Campomar de barrejar qüestions que no formaven part del punt de l’ordre del dia i recriminant-li l’actitud durant el debat.
L’oposició assenyala la divisió del govern
Des de l’oposició, els grups varen coincidir a considerar que la qüestió és principalment de legalitat, però varen criticar durament la manca d’acord dins l’equip de govern. Tots-El Pi va demanar la retirada del punt i el seu portaveu, Bartomeu Cifre, va acusar MÉS d’incoherència, tot recordant el seu discurs històric en defensa dels camins públics.
Cifre també va posar sobre la taula possibles conflictes d’interessos i va qualificar de “falsa moral” el posicionament de MÉS, en un debat que va anar pujant de to a mesura que avançava la sessió.
Un debat que va més enllà d’un camí
La votació del punt va tancar formalment el debat, però va deixar oberta una fractura política evident dins l’equip de govern i un conflicte veïnal que continua generant controvèrsia. La recuperació del camí 77 seguirà ara el seu recorregut administratiu, mentre continua el desacord polític i el malestar entre els veïnats.
