Les malalties circulatòries se situen com la principal causa de mort a Pollença, superant la mitjana balear

Les malalties de l’aparell circulatori s’han consolidat com la causa de mort més freqüent a Pollença, situant el municipi significativament per sobre de la mitjana de les Illes Balears. A l’altra cara de la moneda, la vila destaca per una incidència sorprenentment baixa de les malalties respiratòries en comparació amb el conjunt de l’arxipèlag. Així es desprèn de les dades difoses per l’IBESTAT (Institut d’Estadística de les Illes Balears), que fa pocs dies ha publicat les dades definitives de 2024. Aquestes xifres ens permeten desgranar l’estat de salut de la població pollencina, analitzar l’evolució de la mortalitat al llarg dels darrers anys i comparar la realitat del nostre poble amb la d’altres municipis similars de l’illa.

Mortalitat per malalties del sistema circulatori

Durant l’any 2024, Pollença va registrar un total de 156 defuncions. D’aquestes, la causa principal van ser les malalties del sistema circulatori, amb un total de 59 casos, cosa que representa el 37,8% del total. Aquesta dada és especialment rellevant si la comparem amb la mitjana de les Illes Balears, on aquestes patologies representen el 26,8% de les morts.

Si ens comparem amb municipis semblants, també es perceben diferències clares: a Sa Pobla representen el 31,2% (sobre 109 defuncions), a Alcúdia el 30,8% (sobre 94 defuncions) i a Sóller el 28,2% (sobre 145 defuncions). A més, la prevalença a la vila ha anat a més en la darrera dècada, ja que l’any 2014 aquest grup de malalties representava el 32,6% del total de defuncions al municipi.

Aquesta anomalia estadística podria tenir una explicació científica vinculada a una investigació clau que va transcendir fa una dècada: el descobriment de la mutació genètica R92Q, d’origen pollencí, identificada pel doctor Tomàs Ripoll i l’investigador Juan Manuel Torres. Aquesta alteració provoca una miocardiopatia hipertròfica que pot derivar en mort sobtada, un factor hereditari que singularitza el perfil sanitari de Pollença.

Tumors a l’alça i descens del sistema respiratori

La segona causa de mortalitat al municipi són els tumors, que van provocar 34 defuncions (21,8%). En aquest cas, Pollença se situa per sota de la mitjana balear, on el càncer és responsable del 27,2% de les morts. Tot i això, els tumors han guanyat pes en l’àmbit local, passant del 17% de les defuncions el 2014 al 21,8% el 2024.

D’altra banda, és especialment significativa la baixa incidència de les malalties respiratòries, que el 2024 es mantenen clarament per davall de la mitjana balear. A més, han sofert una davallada notable: han passat del 9,2% fa deu anys a només el 5,1% actual, una xifra molt inferior a la mitjana insular. Aquesta diferència podria estar relacionada amb factors ambientals o una menor pressió urbana.

Altres causes amb presència significativa a la vila són els trastorns mentals i del comportament (7,7%) i les malalties del sistema nerviós (6,4%), dades estretament vinculades a l’envelliment de la població i a l’augment de diagnòstics de demències i Alzheimer.

Sinistralitat i causes externes

En termes generals, Pollença presenta una taxa de mortalitat per causes externes (accidents, caigudes, etc.) del 4,5%, una xifra molt alineada amb el 4,7% de les Illes Balears. Això indica que el municipi no té un problema específic de sinistralitat, sinó que els seus reptes de salut són principalment patològics i crònics.

Evolució històrica: una tendència a l’alça

L’anàlisi de les dades històriques mostra que el nombre total de defuncions a Pollença ha experimentat un lleuger increment en les darreres dues dècades, fruit de l’envelliment demogràfic. Si l’any 2011 es van registrar 121 morts, la xifra de 156 d’enguany marca un dels punts més alts de la sèrie recent, tot i que es manté per sota del pic de 2022 (169 defuncions).

En definitiva, la radiografia de l’IBESTAT convida a una reflexió sobre la necessitat de mantenir polítiques de prevenció enfocades, sobretot, en la salut cardiovascular, que continua sent el punt més vulnerable del municipi.