La família de ca na Felanitxera enterra a Bartomeu Fornés Bordoy, assassiat a Mancor el 1936
Pere J. Cànaves Cifre
Eren les tres del capvespre, un representant del Govern Balear lliurava les despulles de Bartomeu Fornés Bordoy. Desaparegut des de dia 27 d’agost de 1936, havien passat 89 anys, quan, finalment, les restes d’en Bartomeu varen esser identificades al cementiri manacorí de Son Coletes, en el marc del quart pla de fosses.
Dins el ball de sang iniciat el 18 de juliol de 1936, el pare d’en Bartomeu va esser del primers en rebre’n les conseqüències, el mataren dia 19 d’agost, dos dies abans el comandant Bayo havia fet el
desembarcament a Porto Cristo i el Comte Rossi arengava des dels balcons dels ajuntaments que fussilassin i matassin. Dins aquest ball, també li va tocar a Bartomeu Fornés el dia 27 d’agost de 1936.
Aleshores, la vídua de Bartomeu, Aina Oliver, i el fill d’ambdós, el petit Guillem, deixaren Manacor per tornar a Pollença. Aina era pollencina i Bartomeu, manacorí. Els seus descendents, aquí, són coneguts popularment com “de ca na Felanitxera”.
Aquest dimecres, al Cementeri de Pollença, tres generacions de familiars: fill, néts i besnéts, així com amics i autoritats esperaren les restes de Bartomeu Fornés Bordoy per enterrar-lo dignament. Hi va haver parlaments: del delegat de cultura de l’Ajuntament de Pollença, Miquel Àngel Sureda, i del batle Martí March. No va parlar Francisca Ramis Pons, Directora Gral. de Relacions Institucionals del Govern Balear, que una vegada feta l’entrega als familiars va marxar…
Dues joves interpretaren el cant dels ocells de Pau Casals, amb flauta i clarinet. En Pere “Morou” digué la glosa “80 anys rodons”, que va escriure quan s’inicià el Pla de Fosses al cementeri de Porreres, però que s’adapta a les circumstàncies de tantes víctimes del franquisme.
Tancà l’acte la besnéta de Bartomeu Fornés Bordoy que, molt emocionada, dirigí unes paraules d’agraïment a tots els presents, entre els quals, per cert, alguns es demanaven quan es podria fer l’enterrament de Bartomeu Cabanellas Botia “del Lloquet” trobat ja fa anys a la fossa comú del cementiri de Calvià, juntament amb altres dos pollencins, en el marc dels primers plans de fosses. Les despulles d’en Tomeu “del Lloquet”, es troben al cementiri de Palma custodiades pel Govern Balear. I ja és ben hora que tornin a Pollença, per reposar en companyia de la seva esposa, Joanaina Cabrer Mariano “Rellotgera”. Que ho vegem prest!
5 de novembre de 2025.
Cementiri de Pollença.
80 ANYS RODONS Pere Llobera "Morou" Fa vuitanta anys rodons era hora d'anar a jeure de can Mir els varen treure una guarda de matons. Ben fermats de peus i mans els dugueren a Porreres, a molts per les carreteres els mataren com a cans. Camisa blava i pistola això duien els botxins varen matar tres fadrins i també un mestre d'escola. Dins la fossa de Porreres, allà estan enterrats la família els a cerca i encara no els han trobat. Ningú ha demanat perdó per aquests assassinats, ni govern ni autoritats, ni església ni cap rector. A la porta de l'Església encara hi ha els forats de les bales que mataren els pobres desgraciats. Poc abans de disparar i caure a terra abatuts no se sentien vençuts i ben fort varen cridar. VISCA LA REPÚBLICA!



