Andreu Ramis presenta “L’obra del cançoner popular de Catalunya a Llorito (Mallorca), 1924-1926”
L’antropòleg i gestor cultural, Andreu Ramis Puig-gros, presenta L’obra del cançoner popular de Catalunya a Llorito (Mallorca), 1924-1926. Els protagonistes i les seves veus.
El musicòleg Amadeu Corbera Jaume apunta al pròleg que malgrat les referències de Llorito al cançoner popular de Catalunya “són més aviat poques en comparació amb les que hi ha d’Artà, Pollença, Sencelles o Binissalem”, “completen amb alguns detalls les traces d’aquella missió pel poble”. En aquest sentit, destaca que “hi ha les còpies de les cançons cantades per Francisca Gelabert, que en aquells moments tenia 17 anys, i com ens explica Andreu Ramis en aquest llibre, va ser una de les millors informadores que els missioners pogueren trobar. D’ella, en aquests apunts, Samper hi anotà unes informacions lleugerament diferents de les que deixà a altres còpies de la missió: Treballa al camp. Sap cançons, però després de parlar-ne tota una tarda, no traguérem gaire profit. A l’hora de partir li entraren les ganes de cantar.
Aquests problemes amb els cantaires eren molt habituals. Els missioners s’havien d’enfrontar sovint als dubtes d’una gent i una societat que, com descriu poèticament l’etnomusicòleg Jaume Ayats, tenia un sòlid hàbit de cantar, i que per això mateix, no copsava la necessitat dels enviats de l’Obra del Cançoner per apuntar cançons, com si fos quelcom extraordinari que mereixés una atenció especial”.
Segueix Corbera que “una altra de les informants que ens apareix en aquests apunts és la jove, també de 17 anys Catalina Gelabert, que cantà una versió de la balada “La carta de navegar”, mig en castellà, i que acaba amb aquest vers tan barroc i contundent: El alma la entrego a Dios / y el cuerpo a la mar salada / y el corazón que me queda / a la Virgen Soberana“.
A més a més, Amadeu Corbera apunta que “hi ha dos apunts més de dues germanes de Sant Joan, Maria i Miquela Bauzà, que com ens explica l’autor d’aquest llibre, havien viscut al poble i hi havien après diverses cançons. Na Miquela va cantar, entre d’altres, “A un camp d’herbetes”, mentre que na Maria va cantar la del “Festeig des de la teulada” i la cançó de “Les Transformacions”, totes tres publicades a la memòria de la missió”.
En definitiva, Corbera qualifica de “treball excel·lent” aquest d’Andreu Ramis; “una mostra, una més, de la immensitat d’una font de coneixement que mai s’acaba, d’un projecte que mai es va arribar a acabar, i que tanmateix, era impossible: com es podien recollir totes les cançons?”
A l’hora que afegeix que “Aquest llibre que ara començau a llegir se suma, doncs, a tota una sèrie de publicacions que, arreu dels Països Catalans, desenterren les petites històries d’aquell gran, apassionant i, impossible projecte de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i ens mostren les cares, els noms i les experiències en detall dels homes i les dones que hi posaren la veu, els millors cantadors de cada poble, els que tenien la millor miula i sabien galejar millor. Els que se sabien tots els ucos i controlar les bèsties, o fer les millors sabates o brodats.
Un món que, ells no ho sabien, estava a punt de desaparèixer per sempre, però que avui podem, en certa manera, guaitar i recordar, i conèixer i explorar, a través de la memòria documental. I és aquest coneixement del passat el que ens hauria de permetre valorar i entendre com construir i millorar el nostre present, i sobretot el nostre futur”.
Andreu Ramis Puig-gros
Andreu Ramis Puig-Gros (Lloret de Vistalegre, 1959) és antropòleg i gestor cultural. El 1992 va doctorar en història amb la tesi La museologia etnològica. El pensament antropològic a les Illes Balears a la Universitat de les Illes Balears. Es va especialitzar en polítiques culturals i patrimoni etnològic i folklòric. Es dedica a la recerca del patrimoni immaterial i dedica particular atenció al paisatge històric i la percepció del territori. Ha format part dels projectes de Catàleg de patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del municipi de Lloret de Vistalegre (2011) i Pla Director del Convent Dominicà de Llorito (2012). Ha col·laborat a l’Enciclopèdia de Menorca i a la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Des de 2020 junts amb Miquel Sbert edita el Calendari Folklòric de Mallorca, basat en l’obra inèdita de Rafel Ginard Bauçà (1899-1976) en quatre volums, cadascú dedicat a una de les quatres estacions. Entre els seus llibres cal destacar: La terra i el temps: de cap a cap d’any, calendari rural de l’illa de Mallorca, Olañeta, 1989; Els trinxeters de Mallorca: estudi etnogràfic, Olañeta, 1992; El folklore i l’etnografia a les Balears (segles XIX i XX), Documenta Balear, 2002; Cultura popular i nacionalisme, Baltar, 2002; Les festes a les Illes Balears, Nova Editorial Moll, 2010; El centre geogràfic de Mallorca: Percepció del territori i identitat local, El Gall Editor, 2017; Cultura popular i nacionalisme, Lleonard Muntaner Editor, 2017 i Les llegendes del centre del món, Edicions UIB, 2019.
L’obra del cançoner popular de Catalunya a Llorito (Mallorca), 1924-1926. Els protagonistes i les seves veus d’Andreu Ramis Puig-gros té 232 pàgines i està a la venda per 26 euros.
