Amb només 17 anys, Jaume Coll ha entrat a la història festiva de Mallorca: és el primer pollencí que puja el Pi de Bunyola i també la primera persona que corona, en un mateix any, el de Bunyola i el de Pollença. Gimnasta artístic d’alt nivell en formació al Centre de Tecnificació, en Jaume havia entrenat tres hores el mateix dijous horabaixa abans d’aconseguir aquesta fita.
Una ascensió gairebé improvisada
Eren les 18 hores quan els bunyolins acabaren de plantar el Pi ensabonat de les festes de Sant Mateu a Sa Plaça. Allà mateix hi era el pollencí Jaume Coll, de can Llobera, ja que son pare, en Jordi, és company dels encarregats de tallar i preparar el Pi.
Més d’una hora després, animat pels mateixos bunyolins, s’hi va enfilar amb la intenció d’ajudar els joves del poble que hi volien pujar. «Primer em posava a la primera corda i feia d’escala, i després pujava fins a la segona corda i els ajudava des d’allà», explica en Jaume. Així va donar un cop de mà a tres joves, però quan el tercer no va poder continuar, ell mateix va fer intenció de baixar.
Com que en aquell moment no quedava ningú més enfilat a la soca, li digueren que acabàs de pujar per acabar la festa. I així ho va fer: en un instant ja era a dalt, rompent la bossa de paperines. Eren les 20.05 hores i la plaça esclatava d’alegria.
Un Pi diferent
Tot i compartir el sistema de dues cordes, el Pi de Bunyola té les seves particularitats. Es planta amb grua i es retira tot d’una que acaba la festa perquè es troba enmig del carrer principal del municipi, molt transitat per cotxes. A més, la gran quantitat de sabó fa que la pujada, tot i que el pi és més petit que el de Pollença, sigui especialment complicada.
L’ambient també és diferent: a Bunyola la pujada és molt més col·laborativa i els joves plantegen estratègies conjuntes des d’una plaça molt menys atapeïda que la de Pollença. El premi és una canya amb una perdiu de mentides, que segons la tradició el guanyador ha de guardar durant un any, però que en Jaume va entregar a la batlessa quan va baixar del pi.
Una festa oberta i recuperada
La festa del Pi ensabonat de Bunyola es va recuperar l’any 2015 després de dècades sense celebrar-se. Des de llavors, no és estrany que hi pugin persones de fora del poble: en altres edicions ho ha fet un jove d’Artà o una al·lota de Palma. De fet, Jaume reconeix que al principi no volia ni acostar-se a la soca pel fet de no ser del poble.
Son pare en Jordi relata que, quan va baixar, «tothom l’agafava en braços, el felicitaven i volien fer-se fotos amb ell com si fos un bunyolí més». Potser, després d’aquesta fita, caldrà obrir un nou camí de comunicació entre les festes de sant Antoni de Pollença i les de sant Mateu de Bunyola.
