Quan pensam en el mapa del món, sovint ens ve al cap la projecció de Mercator. És la que hem vist tota la vida a les aules. Aquesta projecció va ser molt útil —i encara ho és— per a la navegació marítima, perquè converteix els meridians i paral·lèls en línies rectes i això facilitava traçar rumbs. Ara bé, té un problema greu: distorsiona molt les àrees dels continents. Les regions properes als pols apareixen exageradament grosses, mentre que les situades a l’equador queden reduïdes i poc visibles.
És cert que totes les projeccions cartogràfiques deformen la realitat, perquè és impossible passar d’una esfera a un pla sense perdre-hi alguna cosa. Però la projecció de Mercator no és la més adequada per a l’educació ni per a oferir una visió equilibrada del món. Es considera eurocèntrica perquè engrandeix els territoris del nord global —Europa, Amèrica del Nord— i minimitza els del sud, com Àfrica o Sud-amèrica. Aquesta mirada reforça la idea que els països occidentals són més grans i, per extensió, més importants, mentre redueix la percepció dels altres continents, un fet que contribueix a perpetuar desigualtats socials i culturals.
Altres projeccions al llarg de la història
Al llarg del temps s’han creat moltes altres projeccions per corregir aquest biaix. Algunes de les més conegudes són la Gall-Peters, que respecta les àrees reals però deforma molt les formes; la Mollweide, de forma ovalada i també igual-àrea; o la Robinson, que va tenir molt d’èxit per la seva aparença agradable encara que no sigui fidel a les superfícies. Tot i els esforços, cap d’aquestes aconseguia combinar fidelitat a les grandàries reals amb una representació visual equilibrada i reconeixible.
El projecte Equal Earth
Amb aquesta preocupació va néixer el projecte Equal Earth, impulsat pels cartògrafs Bojan Šavrič, Bernhard Jenny i Tom Patterson l’any 2018. La seva intenció era clara: crear una projecció que fos tan atractiva i pràctica com la Robinson, però que alhora respectàs les àrees reals dels continents. El resultat és un mapa que mostra la Terra tal com és, sense afavorir cap regió i donant a cada territori el pes que li correspon.
L’Equal Earth és una projecció igual-àrea que aconsegueix mantenir les proporcions reals sense perdre l’harmonia visual. Els continents es reconeixen fàcilment i les formes no pateixen deformacions extremes. El mapa té un aspecte més arrodonit i equilibrat que els tradicionals, i recorda subtilment la curvatura del planeta. A més, planteja preguntes interessants: per què l’hemisferi nord ha d’estar sempre a dalt? O per què Europa al centre? Són convencions que la nova projecció posa en qüestió i que obren la porta a mirar el món d’una altra manera.
Un altre dels punts forts del projecte és la seva accessibilitat. Els mapes es poden descarregar de manera gratuïta i en alta resolució per imprimir-los en grans dimensions. N’hi ha en diferents versions segons el punt central del món que es vulgui destacar i també en nombrosos idiomes, entre ells el català. Es tracta d’un projecte lliure i col·laboratiu, en què qualsevol persona pot fer aportacions o adaptacions, fet que el converteix en una eina oberta i viva.
Una finestra oberta al món
Tenir un mapa Equal Earth penjat a casa és molt més que decoració. És una manera de situar-se al món, de veure les dimensions reals dels continents i de relativitzar la importància del nostre racó particular. És, de fet, una petita cura d’humilitat. I si hi ha infants a casa, hauria de ser gairebé obligatori: un recurs educatiu que estimula la curiositat i la comprensió de la diversitat del planeta.
L’Equal Earth no només és un mapa: és una invitació a mirar el món amb uns altres ulls, més justos, més respectuosos i més oberts.
