Alternativa per Pollença critica el protagonisme religiós al programa de les festes de la Patrona

Després de la presentació del programa de les festes de la Patrona 2025, que enguany té com a eix temàtic la religió, Alternativa per Pollença ha fet públic un comunicat en què expressa el seu desacord amb el discurs oficial. Consideren que l’èmfasi religiós representa un retrocés respecte a la laïcitat institucional i a la diversitat identitària del municipi. Tot i reconèixer el valor patrimonial de la festa, el grup municipal aposta per una revisió del relat per adaptar-lo al segle XXI, amb una visió més inclusiva i respectuosa amb la pluralitat de creences.

A continuació, es reprodueix íntegrament el comunicat emès per Alternativa per Pollença:

NOTA DE PREMSA. PER UNES FESTES LAÏQUES

A Alternativa per Pollença sempre hem lluitat per la laïcitat de les institucions públiques, per això els nostres regidors mai han participat de les celebracions religioses de les festes i vam aconseguir la retirada del crucifix de la sala de plens. Per això consideram un retrocés triar la religió com a fil conductor del programa de les festes d’enguany.

A Alternativa per Pollença consideram que és possible respectar la laïcitat de les institucions públiques, sense renunciar al patrimoni cultural i festiu que defineix la identitat pollencina. En aquest sentit, pensam que el discurs oficial del programa de les festes d’enguany és un retrocés, ja que s’articula des d’una perspectiva on la simbologia catòlica s’apropia de la narrativa festiva, i la identitat col·lectiva es defineix gairebé exclusivament en termes catòlics, encara que es digui que “tothom s’hi pot sentir inclòs”. Cal evitar discursos que, tot i no qüestionar explícitament altres identitats o creences, reprodueixen simbologies i narratives pròpies de discursos d’extrema dreta.

És evident que el simulacre no és una commemoració fidel als fets històrics sinó que constitueix una reinterpretació ideològica i religiosa que fa coincidir arbitràriament la festivitat amb una data marcada per la litúrgia i no per la història, reforçant d’aquesta forma l’hegemonia simbòlica de l’Església catòlica sobre els fets històrics, i imposant un relat tancat que no reconeix ni respecta la matèria històrica ni la diversitat social actual.

La festa tal com la coneixem avui és el resultat d’un procés complex de recreació històrica i construcció identitària que es va iniciar al segle XIX i que cal adaptar al s. XXI, en la línia que ja es va iniciar amb la recuperació de la participació activa de les dones al simulacre. L’origen contemporani del simulacre a meitat del s. XIX coincideix amb l’onada romàntica de construcció nacional espanyola i amb un clima antiislàmic que instrumentalitzava la figura del “moro” com a enemic extern, en un context marcat pel procés colonitzador del Marroc. Després de desaparèixer durant uns anys la festa va reviscolar de la mà del moviment cultural de la Renaixença catalana amb un model de celebració cívica que exaltava els components romàntics del poble, en aquest cas considerat cristià i d’arrel catalana.

Ara caldria evolucionar a una festa del segle XXI reflectint la societat diversa que som: creients, agnòstics, ateus, nouvinguts i persones de totes les identitats. La festa hauria de separar clarament els àmbits civil i religiós i posar en primer pla el valor civil de la resistència popular del 1550 i el record als veïns del 1550 —sense invocacions confessionals—, respectant la pluralitat de creences actuals i mostrant la complexitat del fet històric celebrat.

Pollença, 24 de juliol de 2025