Baixen un 16% les estades turístiques a Pollença en quatre anys
El municipi manté el lideratge en nombre d’ETV a les Illes Balears, tot i la davallada
En quatre anys, el nombre d’estades turístiques en habitatges (ETV) a Pollença ha davallat un 16%, segons una estadística experimental sobre habitatges turístics a Espanya publicada aquesta setmana per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Si el mes d’agost de 2021 hi havia 3.203 habitatges turístics registrats al municipi, el maig de 2025 n’hi ha 2.720, una reducció de 483 unitats.
Descens sostingut amb pics estacionals
Les dades mensuals mostren una tendència descendent sostinguda, amb algunes oscil·lacions estacionals. El màxim es va assolir l’agost de 2021, però des de llavors el nombre no ha deixat de baixar, amb petits repunts puntuals, com l’agost de 2024, quan se’n comptabilitzaren 2.779.
Tot i la davallada, Pollença continua essent el municipi amb més habitatges turístics de les Illes Balears, per damunt d’Alcúdia (1.639), Ciutadella (1.268) i Santanyí (1.092).
Un fenomen que es reprodueix a tot l’arxipèlag
Aquest descens no és un cas aïllat. A nivell de comunitat autònoma, les Balears han passat de tenir 29.237 habitatges turístics l’agost de 2020 a 24.361 el maig de 2025, el que representa una reducció del 16,6%. També ha caigut el nombre de places, un 16,4% menys, passant de 182.748 a 152.749. Això significa que, proporcionalment, el 3,74% del parc total d’habitatges de les Illes és turístic, quan fa cinc anys era gairebé del 5%.
Per què hi ha menys ETV?
La disminució d’estades turístiques s’explica principalment per l’enduriment de la regulació. A les Illes Balears, el lloguer turístic es regula des de l’aprovació de la Llei 8/2012 de Turisme, tot i que la gran transformació va arribar amb la Llei 6/2017, que va introduir la zonificació, una moratòria de noves places turístiques i més requisits per obtenir o mantenir una llicència.
En el cas de Pollença, el municipi es troba dins les zones amb major pressió turística i, per tant, ha estat afectat per aquestes limitacions. A més, els controls més estrictes, les sancions per lloguer il·legal, les exigències urbanístiques i fiscals i el debat sobre l’accés a l’habitatge per a residents poden haver contribuït a la davallada.
