Juan M. Torres Velasco
Quan el Grup Nord d’Espeleologia va complir 50 anys de la seva fundació, l’any 2014, va ser distingit el dia de la Patrona en el transcurs de l’acte institucional de l’Ajuntament en ple. Un dels seus fundadors va ser José Antonio Encinas Sánchez que, mitjançant les seves publicacions, va donar a conèixer el mon subterrani no tan sol de Pollença, sinó de totes les Illes Balears, amb un treball exhaustiu i molta dedicació. Gràcies a ell i també a Andreu Llamas (“Guia submarina”, editorial Planeta, 2000), a més dels articles apareguts en la revista d’espeleologia “Endins”, i les entrades consultades en la Gran Enciclopèdia de Mallorca, entre altra documentació, he fet un recull complet de les coves marines i submarines del terme municipal de Pollença.
I són les següents, ordenades alfabèticament:
A, cova.- Situada a la península de Formentor, entre la cova d’en Jeroni i la cova S, es tracta d’una cova submarina que segons l’espeleobussejador Pedro Gracia Molero, té forma de “S”. Comença a 8 metres de profunditat i finalitza a 22 metres, amb un recorregut de 40 metres aproximadament.
Alba, cova marina d’.- Dins Cala Figuera, a Formentor, entre el Maressar i la platja. És una cavitat situada ran de la mar. Té aixecament topogràfic.
Amo, cova de l’.- Al marge esquerre de cala Figuera, entre el Maressar i la punta del Maressar. Cova marina amb aixecament topogràfic.
Arcades o del racó de les Arcades, cova de les.- A la península de Formentor, entre Punta del Vent i Cap de Formentor. Cova marina.
Bufador, el.- Cova marina situada a Cala Bóquer, entre els Cingles i la cala. També és coneguda com a cova del Vell Marí i Cova Blava. Està topografiada.
Cala Sant Vicenç, cova submarina de.- Passada la punta de Coves Blanques, direcció a cala Extremer. Té uns 40 m. de llargària.
Càntera, cova de la.- Cavitat marina situada a la punta de l’Avançada.
Cap, cova del.- A la vessant nord del cap de Catalunya, a la península de Formentor. Té aixecament topogràfic i catalogada com a cova marina.
Capelleta, la.- Catalogada com a cova submarina de 15 a 30 metres de recorregut.
Colomer, cova de l’illa del.- Cova submarina que travessa l’illot.
Columna, cova de la.- Cova submarina a la península de Formentor.
Dues Portes, les.- Cova submarina situada a la Punta de la Cassereta. Té aixecament topogràfic.
Escalera de Rossi.- Prop del moll del Patronet, a la península de Formentor. Cova submarina que té uns 40 m. de llargària.
Ese, cova.- Entre la Punta del Vent i l’Enfront Roig. Cova submarina d’uns 70 o 80 metres de llargària. Té aixecament topogràfic.
Fontanelles, cova submarina de les.- Catalogada com a cova d’entre 30 i 300 m. de recorregut.
Formentor o del Gerret, cova de l’illa de.- Situada al nivell de la mar, a l’est de l’illa de Formentor. Cova bastant grossa i s’hi pot entrar amb la barca. També té una cavitat submarina topografiada.
Jeroni, cova submarina d’en.- A la Punta del Vent. Té aixecament topogràfic.
Llarga, cova.- Entre la serra del Cavall Bernat i la cala de Sant Vicenç. És una cavitat marina catalogada com a cova de 30 fins a 300 metres de recorregut, segons notació espeleomètrica.
Luis Candelas, cova submarina de.- Prop de cala en Feliu, a la península de Formentor. Té aixecament topogràfic i uns 40 metres de llargària.
Marejada, cova de la.- A la Ferradura, dins Cala Sant Vicenç. Està topografiada.
Marina, cova de Na.- Al Racó del Xot, a la península de Formentor. Cova submarina. Té uns 90 metres de llargària.
Morena, cova de la.- A la península de Formentor, a cala en Feliu. Cova marina amb aixecament topogràfic.
Munt de Blat, cova submarina del.- També a Formentor, entre el Caló i el racó d’en Mora.
Negra, cova.- Situada al cap de Catalunya. Es tracta d’una cova d’abrasió marina de 200 metres de longitud i 24 metres de fondària màxima, que conté al seu interior dunes fòssils que conformen bona part de les parets i sòtil de la gruta.
Ponts, cova submarina dels.- A la punta del Vent, dins Formentor. Té uns 30 o 35 metres de llargària.
Roja, cova.- A la Cala Sant Vicenç. Cova submarina.
Romànguera, cova de la.- Cova marina a la Cala de Sant Vicenç. També anomenada de l’Aumànguera o de l’Almangra.
Ruixa, cova de Na.- Entre Punta del Vent i Cap de Formentor, i més concretament entre ca n’Eloi i el racó de les Arcades. Es tracta d’una cova marina que ha estat glosada per Costa i Llobera en el poema “La cançó de na Ruixa-Mantells”. També és coneguda entre els pescadors com a Ca Na Ruixa.
Sant Domingo, cova de.- Entre la cova del Pebre i el Castellet de Cala Murta. Cova marina amb aixecament topogràfic.
Sirena, cova de la.- Entre el Cap de Formentor i Cala Figuera, més específicament entre el Racó del Xot i el Cingles Verds. Així mateix figura com a cova del Poat o dels Puats. El racó on es troba ha estat pintat i fotografiat en moltes ocasions.
Túnels de l’Amor, els.- A llevant del morro del Pont, a la península de Formentor. Cova submarina d’uns 40 metres de llargària.
Ulls de n’Eduard, els.- Cova submarina situada entre el cap de Formentor i cala Figuera i que, segons l’espeleobussejador Pedro Gracia té dues entrades del mateix tamany que semblen dos ulls. Té 70 metres de recorregut, aproximadament.
